TRES MONUMENTS HERCULIS

El nostre mític fundador apareix a diverses manifestacions artístiques de la ciutat des de temps molt reculats.
De les representacions d’Hèrcules que hi ha a la ciutat cal destacar les següents: 

La primera es troba, des de 1928, a l’encreuament de Còrsega amb el passeig de Sant Joan. Aquesta font és un dels monuments més antics de la ciutat i té el seu origen a la construcció, per part del capità general Agustí de Lancaster, als darrers anys del segle XVIII, d’un jardí ubicat entre la ciutadella militar i la muralla, anomenat de l’esplanada, i que estava ornamentat amb arbres i brolladors. Poc després de la inauguració de l’esplanada, just encetat el segle XIX, la vinguda a la nostra ciutat del rei Carles II suposa la introducció de novetats a aquest espai. S’encarregà la font monumental d’Hèrcules a Salvador Gurri, qui treballa amb  Josep Moret, i es dedica al monarca. Al costat del jardí, anys més tard el primer jardí de la ciutat, el del General, i tot desapareix amb l’enderroc de la ciutadella militar. Aquesta font serà indultada, traslladada, primer junt al desaparegut Palau de Belles Arts i, més tard, en temps de l’Exposició Internacional, on ara la trobem.

La segona és al mig de la Rambla. És una font discreta però elegant, la segona que s’instal·la junt a una de les portes de la vella muralla. Està situada sota d’un arc, a un cantó del pla de la Boqueria. La font, de tres brolladors, va ser inaugurada el 1830, i presenta un escut de la ciutat coronat amb un elm i embellit amb els símbols del nostre heroi: la clava o garrot i la pell del lleó.

Un tercer Hèrcules es troba al centre de la ciutat, a la plaça Catalunya. Quan aquest espai barceloní va adornar-se amb escultures hi havia la idea de que aquestes fessin referència a Catalunya, ja fos a aspectes històrics, geogràfics o simbòlics. A l’hora de realitzar-se no totes van seguir aquest criteri ja que els escultors triats van aprofitar treballs ja tenien enllestits prèviament a l'encàrrec. Dins aquest programa, la d'Hèrcules va ser una de les estàtues que seguiren la idea original. La figura de bronze va ser realitzada pel valencià Vicenç Navarro. Apareix quasi nu, de peu i agafant amb les dues mans una gran roc, demostrant que entre les virtuts de l'heroi destaca la força.