Es veu que de Ponç hi ha més al santoral que a la vida real. Segur que el nom estava de moda i que alguns dels que l’han portat feien olor a santedat però ara no és dels noms que triem per posar als nens. A la wikipedia, que fins i tot en sap de sants, en surten cinc: el primer Sant Ponç de Cartago, diaca del bisbe Cebrià de Cartago, celebrat el 8 de març; el segon Sant Ponç de Cimiez, bisbe i màrtir, amb festivitat el 14 de maig (l'11 de maig a Catalunya, en això sembla que som diferents de la resta de la cristiandat), el tercer Sant Ponç de Condat, monjo, celebrat el 23 de maig, el quart Sant Ponç de Pradleves, màrtir de la Legió Tebana el 14 de maig i, el cinquè, més proper a nosaltres, Sant Ponç de Roda, bisbe de Roda de Ribagorça, festejat el 12 de setembre.
D’entre els sants Ponç del santoral ens fixem amb Sant Ponç de Cimiez de qui celebrem una lluïda fira cada 11 de maig. El futur sant va convertir-se al cristianisme a la seva Provença natal i aviat patí les persecucions i les tortures ordenades pels emperadors Valerià i Galiè. Es diu que li van fer beure un brou de xinxes i, al final, acabaria decapitat. També es diu que van les xinxes les que es van menjar el seu cap. Sigui com sigui, serien suficients mèrits per acabar pujant als altars.
La llegenda el situa a Barcelona, una ciutat que sembla força atractiva pels sants. Ponç va trobar la ciutat plena de gent pobre i malalta i no va poder deixar d’ajudar. Coneixedor de totes les herbes remeieres i les seves virtuts va posar-se mans a l’obra i amb infusions i cataplasmes va alleugerir els mals dels patidors ciutadans. Així, Sant Ponç és patró dels herbolaris i apicultors i també advocat contra les xinxes i altres paràsits que mortifiquen l’home. Per això en el seu honor es realitza una fira amb força tradició.
Joan Amades diu “aquesta fira és molt animada i sembla que més aviat va en creixent ...”
... A més d’herbes s'hi venen flors i productes de caient camperol, com mel, arrop, formatge, moixernons, confitures de fruita, etc ....
... a les set del matí sortia un sacerdot que seguia tot el curs de la fira i beneïa la gran profusió d’herbes aromàtiques i remeieres que els firataires portaven per vendre ... a aqueixa fira la gent comprava, el dia de la festa una herba remeiera qualsevol i la tirava sota del llit, amb la creença que per efecte de la intervenció del sant, durant tota una anyada, es veuria lliure de paràsits enutjosos"
Diuen que la fira va començar-se a realitzar als voltants de l’església de Sant Miquel, ara una plaça al darrera de l’actual Ajuntament. D’allà es traslladà a la petita plaça de les Beates, on hi havia un beatari, i que es troba al carrer de Sant Pere més Baix, prop de la Via Laietana. Més tard s’instal·laria al carrer Carders fins que acabaria definitivament a l’emplaçament actual, al carrer de l’Hospital encara que també s’ha estès per diversos barris de la ciutat.
A Barcelona, es venerava una imatge a l’església de Sant Cugat del Rec i d’allà va anar a la capella de l’Hospita. Avui es troba a la de Sant Agustí, on comparteix protagonisme amb Santa Rita. Però no només era ajuda el que proporcionava Sant Ponç, també actuava si un s’ho proposava com a sicari, diu Amades a les seves Històries i llegendes de Barcelona “hi havia una superstició que quan algú desitjava la mort d’una altra persona, fos per la raó que fos, si anava a la capella i resava durant tretze dies un parenostre a sant Ponç, hom aconseguia, a vegades, el malèfic propòsit”
