Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris casa de l'Ardiaca. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris casa de l'Ardiaca. Mostrar tots els missatges

LA TORTUGA DE LA BONA SORT


Molts són els que cada dia toquen la tortuga que s’enfila a la bústia de la Casa de l’Ardiaca. Diuen que si la toquem tindrem garantida la bona sort. Només hem de fixar-nos que la  bestiola té quasi esborrades les línies característiques de la seva closca ja que les mans de les persones que busquen fortuna així ho han acabat de fer.
La bústia on s’enfila la tortuga és un dels elements curiosos de la nostra ciutat i està íntimament lligat a la història de l’edifici on es troba. La Casa de l’Ardiaca, l’actual Arxiu Històric de la Ciutat, fou la  residència d’un dels religiosos que governen la ciutat. L’ardiaca és una mena de “segon bisbe”, una veritable autoritat de la diòcesis. En època renaixentista la residència va ser considerablement enriquida quan l’ocupava l’ardiaca Lluís Desplà, a ell devem la magnífica portada plateresca.
La desamortització dels bens eclesiàstics va afectar la casa que ens ocupa que va anar a parar a mans del Josep Altimira qui va posar-la en lloguer. Els llogaters que van arribar foren importants, es tractava del col·legi d’advocats de Catalunya qui encarregarien a Domènec i Montaner la reforma de l’edifici.
Sembla que a l’arquitecte li van demanar una al·legoria de la seva activitat, la justícia havia de presidir la seu i es va trobar que una bústia seria d’allò més adient. La bústia exhibeix l’escut de la institució i tres curioses figures: un grup d’orenetes, una sèrie de fulles d’heura i la tortuga. Amb aquests tres elements es volia simbolitzar la justícia que hauria de ser ràpida com l’oreneta, l’ocell que vola més veloçment, però hi havia una element insospitat, la burocràcia que, com l’heura que s'enfila per tot arreu, comporta moltes dificultats i fa que la justícia en lloc de semblar-se a l’oreneta s’assembli, per la seva lentitud, a una tortuga.
Diuen que això no va agradar al  president del col·legi d’advocats i va demanar a Domènec que canviés l’aspecte de la bústia. Podia posar una inscripció on es recollís alguna de les expressions pròpies de la justícia. Sembla que l’arquitecte, que no volia canviar, va insinuar una de ben popular: “Advocats i procuradors, a l’infern de dos en dos”. Davant aquesta alternativa, al final es va optar per la idea primitiva i l’oreneta, l’heura i la tortuga continuen allà un segle després de ser col·locades.


L'ARDIACA I LA SEVA CASA

Hi ha gent que deixa un record malgrat el pas del temps. Es pot dir que si els recordem no acaben de desaparèixer. Una de les persones de les quals tenim un bon record a la ciutat és Lluís Desplà, ardiaca major de la seu barcelonina i també president de la Generalitat entre 1506 i 1509. Estem davant d’un home important.
Per saber d’ell hem d’anar al costat de la catedral. L’edifici on vivia el nostre amic és encara al mateix lloc on es trobava entre el segle XV i XVI: just davant la capella de Santa Llúcia, recolzat a la muralla. La casa de l’ardiaca és un dels pocs edificis renaixentistes que es conserven a la ciutat. Destaca el seu portal, construït seguint el llenguatge renaixentista, amb dues pilastres i un frontó. Al frontó trobem l’escut familiar de l’ardiaca. La base del frontó i les columnes estan decorades amb “grutescos”, decoració que prové de la Domus Aurea de Neró a Roma, el palau de l'emperador incendiari, excavat a la Roma renaixentista i que semblava una gruta d’on prendrà el nom la decoració que és a base de cranis vacuns, garlandes de flors i gerros. El treball escultòric és tant fi que també ha estat anomenat estil plateresc, ja que sembla feina d’argenters més que per escultors.

La casa de l’ardiaca és avui a seu de l’Arxiu Històric de la Ciutat. Un equipament ple de documentació sobre la nostra ciutat que ens permeten conèixer els seus secrets. Allà hi ha una col·lecció molt útil de textos sobre la història de la ciutat. Quan vivia allà en Lluís Desplà també hi havia col·leccions, l’Agustí Duran i Sanpere, explicava que l’ardiaca fou un “fervorós enamorat de les antiguitats i de les obres d’art” i va reunir a la seva casa sarcòfags i làpides, escultures i baix relleus que anaven apareixent durant els treballs d’ampliació de les muralles de Barcelona.
Però que sabem d’aquest home? Doncs d’ell sabem que va néixer a Barcelona l’any 1444. Va ser a Roma entre 1470 i 1474 on devia quedar influït per l’ambient cultural. Va ser nomenat després ardiaca major de la catedral de Barcelona pel papa Pau II. Fou un personatge molt influent a la ciutat de Barcelona, especialment entre el clergat. Tant era la seva influència que va ser nomenat president de la Generalitat el 1506, exercint el càrrec durant tres anys. Fou uns dels enemics del Sant Ofici quan tot just s’introduïa a la corona. El seu nom sonà com a bisbe deBarcelona quan morí el bisbe Pere Garcia, però la seva candidatura no agradà al rei Ferran II, i va ser finalment escollit Enric de Cardona.
Sabem quin aspecte tenia el nostre amic Desplà gràcies a dues de les obres d’art que embelleixen el museu de la catedral: una és una obra mestre La Pietat de Bartolomé Bermejo on apareix agenollat, com a donant fent parella a Sant Jerònim.


L’altra és la làpida sepulcral de Girolamo Cristoforo. On el trobem ja gran, amb una postura relaxada i la seva història escrita en llatí. Descansa en pau despre´s d'una vida agitada.