Molts són els que cada dia toquen la tortuga que s’enfila a la bústia de la Casa de l’Ardiaca. Diuen que si la toquem tindrem garantida la bona sort. Només hem de fixar-nos que la bestiola té quasi esborrades les línies característiques de la seva closca ja que les mans de les persones que busquen fortuna així ho han acabat de fer.
La bústia on s’enfila la tortuga és un dels elements curiosos de la nostra ciutat i està íntimament lligat a la història de l’edifici on es troba. La Casa de l’Ardiaca, l’actual Arxiu Històric de la Ciutat, fou la residència d’un dels religiosos que governen la ciutat. L’ardiaca és una mena de “segon bisbe”, una veritable autoritat de la diòcesis. En època renaixentista la residència va ser considerablement enriquida quan l’ocupava l’ardiaca Lluís Desplà, a ell devem la magnífica portada plateresca.
La desamortització dels bens eclesiàstics va afectar la casa que ens ocupa que va anar a parar a mans del Josep Altimira qui va posar-la en lloguer. Els llogaters que van arribar foren importants, es tractava del col·legi d’advocats de Catalunya qui encarregarien a Domènec i Montaner la reforma de l’edifici.
Sembla que a l’arquitecte li van demanar una al·legoria de la seva activitat, la justícia havia de presidir la seu i es va trobar que una bústia seria d’allò més adient. La bústia exhibeix l’escut de la institució i tres curioses figures: un grup d’orenetes, una sèrie de fulles d’heura i la tortuga. Amb aquests tres elements es volia simbolitzar la justícia que hauria de ser ràpida com l’oreneta, l’ocell que vola més veloçment, però hi havia una element insospitat, la burocràcia que, com l’heura que s'enfila per tot arreu, comporta moltes dificultats i fa que la justícia en lloc de semblar-se a l’oreneta s’assembli, per la seva lentitud, a una tortuga.
Diuen que això no va agradar al president del col·legi d’advocats i va demanar a Domènec que canviés l’aspecte de la bústia. Podia posar una inscripció on es recollís alguna de les expressions pròpies de la justícia. Sembla que l’arquitecte, que no volia canviar, va insinuar una de ben popular: “Advocats i procuradors, a l’infern de dos en dos”. Davant aquesta alternativa, al final es va optar per la idea primitiva i l’oreneta, l’heura i la tortuga continuen allà un segle després de ser col·locades.
