Francesc Ferrer i Guàrdia era fill d’una família de petits propietaris rurals d’Alella havia nascut a principis de gener del 1859. Estudia a les escoles municipals d’Alella i de Teià, res no fa pensar que en aquell temps i en la seu d’una societat tradicional s’està formant una de les ments més obertes al canvi social. En un escrit explicava que de nen es va sentir content en temps de la Gloriosa, la revolució de 1868 que acaba amb la monarquia isabelina.
La seva vida canvia quan amb 13 anys és enviat a treballar a Sant Martí de Provençals, a la botiga d’un graner o d’un drapaire segons les versions. Sembla que influït pel seu cap, anticlerical declarat, acudeix a classes nocturnes i s’inicia en els ideals dels republicans i internacionalistes. Poc a poc, trobem un Ferrer i Guàrdia compromès. Treballa a la Companyia de Ferrocarrils de Madrid, Saragossa i Alacant (MZA), és revisor de la línia que va a la frontera francesa. El compartiment del tren en el que treballa és ple de llibres que venen de França. Amb aquestes inquietuds ingressa a la lògia maçònica Veritat.
El 1886 marxarà a l’exili, a Paris, per haver donat suport a un pronunciament militar, el que es coneix com a insurrecció de Santa Coloma de Farners, que buscava la proclamació de la República. A la capital francesa viurà del negoci de vins, regentarà un restaurant i dona classes de castellà. Segueix amb les seus ideals revolucionàries i veu una eina que ha de provocar el canvi: la revolució només funcionarà si s’acaba amb l’analfabetisme, per canviar la societat cal un nou tipus d’ensenyament. Per fer la revolució cal començar amb l’ensenyament i concebrà la creació de la seva gran obra pedagògica, l’Escola Moderna, una escola racional que podrà dur a terme gràcies a la generosa herència d’un milió de francs fet per l'Ernestine Meunier, alumna seva, rica i sense família que estudiava espanyol per fer un viatge a Espanya.
Això és el que publicava respecte de la seva Escola Moderna:
<< La misión de la Escuela Moderna consiste en hacer que los niños y niñas que se le confíen lleguen a ser personas instruidas, verídicas, justas y libres de todo prejuicio.
Para ello, sustituirá el estudio dogmático por el razonado de las ciencias naturales.
Excitará, desarrollará y dirigirá las aptitudes propias de cada alumno, a fin de que con la totalidad del propio valer individual no sólo sea un miembro útil a la sociedad, sino que, como consecuencia, eleve proporcionalmente el valor de la colectividad.
Enseñará los verdaderos deberes sociales, de conformidad con la justa máxima: No hay deberes sin derechos; no hay derechos sin deberes.
En vista del buen éxito que la enseñanza mixta obtiene en el extranjero, y, principalmente, para realizar el propósito de la Escuela Moderna, encaminado a preparar una humanidad verdaderamente fraternal, sin categoría de sexos ni clases, se aceptarán niños de ambos sexos desde la edad de cinco años.
Para completar su obra, la Escuela Moderna se abrirá las mañanas de los domingos, consagrando la clase al estudio de los sufrimientos humanos durante el curso general de la historia y al recuerdo de los hombres eminentes en las ciencias, en las artes o en las luchas por el progreso.
A estas clases podrán concurrir las familias de los alumnos.
Deseando que la labor intelectual de la Escuela Moderna sea fructífera en lo porvenir, además de las condiciones higiénicas que hemos procurado dar al local y sus dependencias, se establece una inspección médica a la entrada del alumno, de cuyas observaciones, si se cree necesario, se dará conocimiento a la familia para los efectos oportunos, y luego otra periódica, al objeto de evitar la propagación de enfermedades contagiosas durante las horas de vida escolar. >> Aquestes paraules sonen avui molt lògiques però que no ho eren el 1901, aleshores el sistema d’ensenyament era oposat al que ell propugnava. Amb aquestes idees retorna a Barcelona el 1901. L’Escola Moderna pot començar a caminar el 8 de setembre del 1901, amb 12 nenes i 18 nens, és al número 56 del carrer Bailèn. És una escola renovadora en els mètodes que va ser acusada d’escola de rebeldia.
Per ajudar a dur a terme el seu somni de difondre les noves idees crea una editorial i una revista. Té entre mans un projecte carregat de dificultats. La situació política no ajuda Ferrer. Les seva aposta per la lluita contra el poder el fa enemic dels que manen i els fets històrics li aniran en contra. Quan el 31 de maig del 1906 Mateo Morral, traductor i bibliotecari del seu centre, atempta a la calle Mayor de Madrid contra la comitiva nupcial d’Alfons XIII, Ferrer és acusat de complicitat, veurà clausurada la seva Escola Moderna i durant un any serà a la presó Model de Madrid. És absolt de complicitat però no se li dona permís per reobrir el seu centre educatiu.
Amb aquest obstacle es trasllada a França i Bèlgica on decideix fundar el que anomena la Lliga Internacional per a l'Educació Racional de la Infància. Amb el recolzament d’altres intel·lectuals seguirà la seva tasca editorial.
En aquest context trobem uns fets que seran definitius per Ferrer. El juliol de 1909 la reacció contra la guerra del Marroc provocarà una vaga que desencadenarà en la crema de bona part dels edificis religiosos de la ciutat. La classe obrera, moguda per idees pacifistes, contraries al nacionalisme militar, d’oposició als interessos dels rics i de rebuig a un sistema de reclutament militar totalment injust que deixava al fill dels rics fora de l’exèrcit, ataca els bens de l’església, és la Setmana Tràgica. Ferrer serà acusat d’instigador, el detenen a finals d’agost i després d’un judici militar que dura tant sols un dia i que es caracteritza per l'absència de garanties, és condemnat a mort i executat al castell de Montjuïc el 13 d’octubre de 1909, mentre a la resta del món tothom manifestava el seu descontent i clamava pel que era un gran injustícia.
Piotr Kropotkin va escriure sobre ell: "Ara és mort, però és el nostre deure explicar la seva obra, continuar-la, difondre-la i atacar tots els fetitxes que mantenen a la humanitat sota el jou de l'Estat, el capitalisme i la superstició". The Times va publicar: "Per negligència o estupidesa, el govern ha confós la llibertat d'instrucció i consciència, el dret innat a raonar i expressar el seu pensament, amb el dret d'oposició, assimilant-lo a una agitació criminal".
Anatole France, en una carta oberta afirmava: "El seu crim és el de ser republicà, socialista lliurepensador; el seu crim és haver creat l'ensenyança laica a Barcelona, instruint a milers de nens en la moral independent, el seu crim és haver fundat escoles".
William Archer: "Tota la vida activa de Ferrer, hauria fet menys mal al catolicisme espanyol que el que li fa en l'actualitat la mera menció del seu nom".
El seu testament és un bon exemple per entendre la seva manera de pensar:
<< Deseo que en ninguna ocasión ni próxima ni lejana, ni por uno ni otro motivo, se hagan manifestaciones de carácter religioso o político ante los restos míos, porque considero que el tiempo que se emplea ocupándose de los muertos sería mejor destinarlo a mejorar la condición en que viven los vivos, teniendo gran necesidad de ello casi todos los hombres.
En cuanto a mis restos, deploro que no exista horno crematorio en esta ciudad, como los hay en Milán, París y tantas otras, pues habría pedido que en él fueran incinerados, haciendo votos para que en tiempo no lejano desaparezcan los cementerios todos en bien de la higiene, siendo reemplazados por hornos crematorios o por otro sistema que permita mejor aún la rápida destrucción de los cadáveres.
Deseo también que mis amigos hablen poco o nada de mi, porque se crean ídolos cuando se ensalza a los hombres, lo que es un gran mal para el porvenir humano. Solamente los hechos, sean de quien sean, se han de estudiar, ensalzar o vituperar, alabándolos para que se imiten cuando parecen redundar al bien común, o criticándolos para que no se repitan si se consideran nocivos al bienestar general >>
