Tothom coneix l’expressió “ets més famós que la Monyos”. Quan a una persona la reconeix tothom i la saluden pel carrer, acostumem a dir-li això.
La famosa Monyos es deia Dolors Bonella i Alcanzar. Havia nascut el 1851. Diuen que era veïna del desaparegut carrer Cadena, justament on ara hi ha la Rambla del Raval. A la Rambla de tota la vida tothom la coneixia.
La Dolors es dedicava a fer de minyona i a la costura. Tenia una filla. Un dia la desgràcia la toca, la filla mora atropellada i això la farà tornar boja. La tragèdia li trenca el cor i la deixà amb l’enteniment alterat. Es converteix en una dona excèntrica, alegre i riallera, que canta pel carrer i parla amb tothom. La gent té una estona per ella. La ciutat comparteix la seva bogeria. Es converteix en una institució. Després de passejar la seva alegria davant dels ciutadans, tots comentaven la seva desgraciada història.
A la pel·lícula que la Mireia Ros va escriure i dirigir sobre el personatge (1996), també s’explica la història. La Lolita (Eufemia Román) és la minyona i costurera d’una rica família. El jove fill de la casa (Carles Sabater) l’enamora i la deixa embarassada. Prenyada patirà una gran pena quan mora el seu amant i la família l’expulsa després de treure-li la criatura. La Lolita es convertirà en la Monyos (meravellosa Julieta Serrano).
Sempronio a Minutero barcelonés (1963) explica que la seva popularitat va portar fins i tot al Teatre Circ Barcelonès es fes un espectacle sobre ella, de gust dubtós, i se la feia sortir a l’escenari.
" ...era presentada como una mujer de la aristocracia enloquecida y degenerada por causa de un desgraciado amor. La aparición personal de la auténtica Moños en el cuadro final de la obra semejaba avalar la veracidad de la historia. Pero no elevaron voces en los periódicos, protestando de los empresarios sin escrúplos que pretendían convertir en moneda la miseria de un desdichado ser ... Mientras, gente de menos fantasía, los enterados de todo, aconsejaban buscar los antecedentes de la Moños en el archivo de la policía, donde estaba fichada en el apartado Descuideros”.
Es pot entendre la raó del seu nou sobrenom a causa del seu pèl recollit en un vistós monyo que sempre duia ornat amb una flor amb la que les floristes de la Rambla l'obsequiaven. Acompanyava el seu monyo florit d’un exagerat maquillatge, amb les galtes ben vermelles, i un vestuari estrafalari. Movia amb rapidesa un ventall. La gent li deia floretes i la Monyos, amb un somriure, corresponia.
D’ella Deia Antonio R. Dalmau en el fascinant Tipos Populares de Barcelona (1945) de la col·lecció Monografias históricas de Barcelona:
“Con su traje de colores chillones, con falda avolantada; con su peinado extravagante, pródigo en cintajos y coronado por un clavel u otra flor; con su andar incesante, de paso menudo y precipitado; con su léxico soez a veces, fino otras ... Su vocecita atiplada ... La Monyos, popularísma durante unos veinte años y desaparecida no ha mucho, llamaba la atención por su facha y por su proceder. Sobre su pasado se forjaron mil leyendas, desprovistas todas de fundamento. La verdad no se la pudo arrancar nadie, por sus declaraciones estuvieron siempre plagadas de absurdos y contradicciones. Lo más probable, es que su pasado fuese el de tantas desgraciadas como en las ciudades abundan”.
Així van passar els anys i la monyos es va fer gran. Va acabar acollida a la Casa de la Caritat i el 15 de setembre de 1940 moria a l’Hospital Marítim (Nostra Senyora del Mar). Tenia 89 anys.
Les imatges de la popular senyora no són gaires, al Periódico (5/11/2009) l'Ernest Alós i l'Eva Melús explicaven que hi ha “tres imágenes reproducidas en muy mala calidad en revistas de la época, dos fotografías inéditas y tremendamente expresivas localizadas recientemente en el archivo de Agustí Centelles … y ahora la aparecida en el archivo de Torras”.
Era habitual veure-la passejar des de la plaça del Pedró a la Rambla de les Flors pel carrer de l’Hospital, allà hi ha un bar que porta el seu nom. El transport que passava per allà era conegut per “la monyos". Recordo haver agafat el vell microbús del barri, el 91, la monyos, amb la meva tia. He trobat una foto deliciosa i la història de microbus a http://quotidianitats.blogspot.com/2007/06/la-monyos.html
1 comentari:
Entranyable historia.
Gracies !!
Publica un comentari a l'entrada