HÈRCULES A CUCURULLA

Hèrcules és un dels herois mitològics més coneguts, un heroi viatger i que, a part de ser el mític fundador de la ciutat, també simbolitza el treball, aspecte en el qual destaca la nostra ciutat. Se l’associa amb el cicle dels dotze treballs que li ordenà realitzar el seu cosí Euristeu, rei de Micenes, com a penitència per haver matat la seva esposa i el seu fill induït per Hera, la legítima esposa del seu pare.

Alguns dels treballs d’Hèrcules els trobem coronant el guardapols de les finestres de diverses cases barcelonines a l’època renaixentista. Una d’elles es troba al número 4 del carrer de la Cucurulla (el que uneix l’avinguda del portal de l’Àngel amb Portaferrissa). És la coneguda com a casa Bassols, una àmplia casa d’origen medieval amb ampliacions modernes. Actualment, acull el Reial Cercle Artístic i té la seva façana principal al carrer dels Arcs. Al pis principal apareixen cinc relleus, no hi són tots els dotze treballs ni estan ordenats cronològicament. Mirant-los detingudament veurem que expliquen de manera molt esquemàtica la història d’aquests treballs:

El  primer dels relleus trobem a Hèrcules amb dues columnes. Fa referència al desè treball d’Hèrcules, la captura dels bous de Gerió, monstre format per tres cossos units per la cintura i que vivia a l’illa d’Erítia a l’extrem oest de la Mediterrània. Per arribar-hi, Hèrcules havia de creuar el desert i per poder fer-ho va usar la copa màgica del déu Hèlios que va aconseguir per la força. Per commemorar la gesta, Hèrcules planta dues columnes al límit de la Mediterrània, a Ceuta i Gibraltar. Arribat a lloc, mata al gos Ortros i el pastor Eurició, que guarden els ramats, i al gegant Gerió, i pot complir amb la seva tasca.

El segon relleu el trobem carregant una enorme bola. Fa referència a l’onzè treball, el robatori de les pomes d'or del Jardí de les Hespèrides, nimfes filles d’Atles. Aquèst, condemnat pels déus a aguantar la volta celeste, arriba a un acord amb Hèrcules: ell convenç a les seves filles per tal de que li deixin endur-se les pomes a canvi de que Hèrcules li sostingui la volta celeste una estona. Així ho fa, però Hèrcules l’acaba enganyant quan s'adona que Atlas no vol tornar a la seva feina, demana a Atlas que sostingui un moment el cel per poder-se acomodar i aprofita per marxar amb les pomes.

El tercer relleu trobem el nostre heroi lluitant contra un monstre. Fa referència al segon treball: la mort de l'hidra que vivia en una zona pantanosa de Lerna, un monstre amb diversos caps de serp amb dents ben esmolades, cada cap es regenerava al ser tallat; Hèrcules pot aturar aquesta regeneració amb l’ajut del seu nebot Iolau que aplica foc a les ferides que es produïen després de cada tall que fa Hèrcules. De l’hidra aprofità la seva fel verinosa amb la que mulla les seves fletxes que seran les armes dels seus posteriors treballs

El quart relleu és el més conegut dels treballs, apareix Hèrcules lluitant contra un lleó. Fa referència al primer treball consistent en matar un lleó monstruós que tenia atemorida la població de Nemea, tenia la pell tant gruixuda que cap arma el podia ferir, per això Hèrcules el mata amb els seus braços, ofegant-lo, i amb l’ajut d’Atenea, pot escorxar-lo amb les seves pròpies urpes i des d’aleshores vesteix la seva pell que el fa invencible.

El darrer relleu apareix amb una dona amb braços, agafant-la per la cintura. Recorda el novè treball: el robatori del cinyell d'Hipòlita, reina de les amazones, dones guerreres que vivien de la caça i hàbils en l’ús de l’arc, la reina de les amazones ofereix a Hèrcules el seu cinturó quan s’enamorà d’ell.

Són cinc relleus herculis que es troben sobre les finestres d'una casa del carrer de la Cucurulla.