L'AUCA DEL SENYOR ESTEVE AL CARRER PETRITXOL

El 23 setembre 1956, s'inaugurava un plafó de ceràmica al carrer Petritzol on s'explicava l'argument de L'Auca del Senyor Esteve. L'autor de la ceràmica és Josep Aguadé, que va utilitzar els dibuixos originals de Ramon Casas i els rodolins de Gabriel Alomar. En total són 28 plafons.

Quan naixia l'Estevet no feia calor ni fret.

El pesen ab la romana y el miden ab mitja cana.

Entre el trànsit comercial va a la pila baptismal.

Per celebrar el naixement repinten l'establiment.

L'Estevet té per juguetes les capses de fils y vetes.

Li omplen de fideus el pap y de números el cap.

Fa pedrades ab prudencia i va agafant esperiencia.

El noy es tan comerciant que va la casa endevant.

Veu l'Estevet una dona ... si que l'avem feta bona.

L'Estevet molt diligent ja prepara el casament.

Es declara així com cal al jardí del General.

El casen a Sant Calgat ab pau i tranquilitat.

Es la senyora Tomasa una dona de sa casa.

Per fer creixer la botiga treballen com la formiga.

Van a fer una costellada a la Montanya Pelada.

Y els dona nostre Senyór un fruit de benedicció.

El bon Ramonet creixia rodejat de merceria.

Li carregen un moltó per anar a la processó.

Per les ideas del fill La Puntual corra perill.

Mort el padrí de l'Esteve y el ploren ... á casa seva.

La Puntual va fentse amunt pels consells d'aquell difunt.

El nostre betas y fils honra els cálculs mercantils.

Com que no té cap desgracia se compra una torre .... a Gracia.

Amenasa á la Puntual un daltabaix molt formal.

Per no pensar en la tragedia van anar un dia a comedia.

Aquell temporal esclata y no queda ni una rata.

Y aqui s'acaba l'historia Nostre Sinyó'l tingui en gloria.

L'AUCA DEL CARRER PETRITXOL

El petit carrer de Petrixol és un dels més agradables de Barcelona.
Va ser el primer carrer peatonal de la ciutat, i només hi passen persones des de 1959.
També és el carrer més dolç de la ciutat, allà podem prendre xocolata a les més clàssiques Granja La Pallaresa o a La Dulcinea o a les més modernes.
I sens dubte ens deleiterem admirant la història i les curiositats del carrer explicada amb ceràmiques. Diuen que Petritxol és un carrer amb memòria. D'entre les plaques que informen del seu veïnat, de les costums i dels consells, sempre m'han semblat delicioses les que reflecteixen les vinyetes de l'auca del carrer. Són en total quinze plaques que ens parlen del passat.

LA GRAN PAPALLONA

Hi ha força animals a Barcelona. Especialment agradables els que són a dalt de tot de les cases. Al numero 20 del carrer Llançà hi ha una enorme papallona. És la decoració especial que va voler donar Josep Graner i Prat a la casa Fajol, que ell va construir entre els anys 1911 i 1929. La papallona té una curiosa forma semicircular. Les ales i el cos de la papallona estan realitzats amb la tècnica del trencadís, la superfície es recobreix de fragments de ceràmica de diversos colors.

L'ALTRE GAT BOTERO

Hi ha un altra Gat Botero al Raval.Té molts colors i els ulls tant grans com les orelles.
Està fet per nens. Al seu costat s'alça el monument a Colom, del quals es veuen les sabates.

Està al carrer de sant Pau enganxat a la paret. A l'entrada d'un petit parc infantil.

Va ser l'any 2006 com a record del Festival Raval(s). Els ceramistes, els nens i els veïns van pensar en aquesta petita obra d'art.

SANT PATRÓ DE CATALUNYA, TORNEU-NOS LA LLIBERTAT

Entre 1903 i 1905 Josep Puig i Cadafalch va treballar en l'encàrrec que li havia fet l'Àngela Brutau, vídua de Terrades. Es tractava de construir tres edificis per a tres germanes l'Àngela, la Josefa i la Rosa Terrades. Les tres cases formen un únic conjunt que es coneix com a casa de les Punxes. L'obra es troba a la Diagonal, amb façanes al carrer Rosselló i Bruc. Va ser construïda de maó sobre una base de pedra. La decoració és acurada com correspon a l'arquitectura de Puig i Cadafalch: els balcons, les galeries i les finestres de pedra esculpida acuradament amb elements florals.  Entre els elements decoratius destaquen les ceràmiques situades als pinyons que coronen les façanes. En un d'ells podem veure a sant Jordi sota del qual hi ha un filacteri on és llegeix "Sant Patró de Catalunya, torneu-nos la llibertat". Curiosament en plena dictadura davant de la ceràmica va ubicar-se una comissaria de policia, segur que a aquelles alçades el patriòtic sant no despertaria les ires de la dictadura.

INFORMACIÓN, AYUDA Y AUXILIO

A una de les parets del carrer més dolç de la ciutat, el carrer de Petritxol, trobem aquest oferiment, per si ens fes falta.