Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ciutadella. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ciutadella. Mostrar tots els missatges

ELS ESCRIPTORS AL PARC DURANT EL JOCS FLORALS

El de la Ciutadella és el primer parc de la ciutat. Es troba assentat a un espai carregat d’història: era una part del barri de la Ribera abans de la guerra de Successió i després va ser una fortalesa odiada pels ciutadans fins que va caure el 1868 quan passà a mans de la municipalitat. Aleshores Josep Fontseré va dissenyar un espai públic que havia de satisfer les necessitats de la ciutat. Estava pensat per ser espai d’oci i instrucció, amb quioscos de música, refrescos, cafeteries, barques on es passejava entre interessants exemplars botànics barrejats entre el passeig o protegits a l’hivernacle i l’umbracle, i museus. Quan estava en marxa, el 1888, aquest lloc va acollir un dels esdeveniments cabdals de la història de la ciutat: l’Exposició Universal. Acabat l’esdeveniment segueix atraient la ciutat i segueix embellint-se.
A principis del segle XX una tradició va omplir alguns dels racons de bustos de personalitats de la cultura catalana. La iniciativa fou de Francesch Mateu, director de La Il·lustració Catalana que va voler deixar testimoni de la commemoració dels 50 anys de la restauració dels Jocs Florals, era l’any 1908.
En total van ser instal·lats al parc sis bustos d’importants personalitats de la cultura. Un arquitecte s'encarregava del monument, del podi, normalment una columna, en el qual es posaria un bust cisellat en pedra per un escultor. 


Per començar, el 1908, es van aixecar un parell de bustos, després en farien un de sol. El primer li tocà el torn a Manuel Milà i Fontanals, amb el monument construït per Joan Rubió i Bellver i el bust de Manuel Fuxà que en faria un altre al cap d’uns anys. El segon corresponia a Emili Vilanova, amb un monument de Bonaventura Bassegoda i un bust de Pere Carbonell.

 
El 1909 l’homenatge fou a Marian Aguiló, amb un monument d’Eusebi Arnau, l’escultor més prolífic amb tres bustos.


El 1910 es rendeix homenatge a Víctor Balaguer, l’autor del monument és Josep Puig i Cadafalch i de nou Manuel Fuxà és l’escollit per fer el bust.


L’any 1911 no hi ha homenatges. Però el 1912 es reprenen amb el bust de Teodor Llorente fet per l’Eusebi Arnau que coronava el monument d’Alexandre Soler i March.  


L’any 1913 es clouen els homenatges dels Jocs Florals amb el monument dedicat al poeta Joan Maragall aixecat per Lluís Domènech i Montaner i bust de l’Eusebi Arnau.
Es triava el mes de maig per fer la instal·lació i la cerimònia d’inauguració del monument. Aquell mes es feia el lliurament de premis dels restaurats Jocs Florals i la comitiva que participava en la cerimònia es dirigia al parc a rendir honors als homes i a les lletres la Vanguardia del 5 de maig de 1913 ens explica que va passar quan es va inaugurar el dia anterior, el monument a Joan Maragall.


ELS ANIMALS DE MARTÍ-CODOLAR, DEL PRIMER ZOO

Al barri de la Vall d’Hebron hi ha un espai deliciós, és la Granja Vella. Havia estat una enorme finca dedicada a l’agricultura i la ramaderia. Allà es va treballar durament i també es van fer uns bells jardins quan fou escollit pels burgesos com a lloc de refugi, esbarjo i gaudi, indret d’ostentació de la seva riquesa.
Els Martí Codolar van ser els darrers propietaris de la Granja Vella, abans d’ells havia estat propietat dels Milà de la Roca (1798) que la van vendre a Isidre Inglada (1824). Aquest la deixà en herència als seus nebots. L’indret era una antiga propietat dels frares jerònims i retornaria a mans religioses quan la família Martí-Codolar la va cedir als salesians (1946).
El metro Mundet, les avingudes de can Marcet i la del cardenal Vidal i Barraquer ens deixen a l’entrada del recinte. Pugem la rampa i un camí ens condueix a un encisador palauet embellit amb detalls escultòrics: símbols del continent americà, les edats de l’home i la representació d’Hèrcules justifiquen el viatge. Si al proper laberint d’Horta trobem l’amor, Eros, aquí el que domina és Hèrcules, el treball.El palauet està envoltat d’uns esplèndids jardins carregats d’història. Van ser visitats pel rei FerranVII (1828), tal com ho recorda una escultura, els va cantar Eduardo Marquina (1923) i els va pintar Santiago Rusiñol (1925-1930).
Lluis Martí-Codolary Gelabert va ser un home important, va fer bons i mals negocis. Era del cercle del marquès de Comillas, havia ocupat càrrecs en algunes de les empreses del primer i el segon marquès. Va ser soci fundador de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació (1886). Va tenir negocis en les naixents electricitat i telefonia. Però a nosaltres ens interessa d’ell la seva afecció als animals exòtics i d’ornament. Quan avui passegem per aquell indret trobem restes de gàbies buides, allà hi vivien, abans de passar a ser una col·lecció municipal, els animals que van donar lloc al primer parc zoològic de Barcelona.
Josep Maria de Sagarra va escriure d’ell que era un “patrici a qui li havia donar pels animals”. Com a distracció que compensava la seva vida dedicada als negocis va començar a col·leccionar animals el 1865 quan només tenia 22 anys i era un home solter. Per poder portar a terme la seva passió va contactar amb Francesc Darder qui el va orientar i l’ajudaria a crear un “jardí zoològic d’aclimatació”, segons la terminologia coetània.
La bancarrota que va viure la família va portar Lluís Martí-Codolar a desprendre’s de la seva estimada col·lecció. Els Martí Codolar necessitaven líquid i els animals que havia anat recollint els hi podien proporcionar. Es venia 163 animals (41 mamífers, 120 aus i 2 reptils). L’Ajuntament oferia 30.000 pessetes. A l’abril del 1892 es produïa la compra i el dia de la Mercè d’aquell any obria les portes a la Ciutadella el primer parc zoològic de la ciutat.


L’estrella d’aquell primer zoològic era l’elefant de la India “ejemplar notabilísimo de 2,50 metros de altura, cuenta 19 años de edad y 10 de estancia en la finca" com havia entrat de petit se'l batejà com Baby, rebatejat com l’Avi. Al museu de zoologia es conserva el seu esquelet. Estava valorat en 15.000 pessetes. 


 
El dromedari el valoraven en 500 pessetes. Quin dels dos era no ho se, però cal pensar que el més petit.
Dos estruços “macho y hembra. Ejemplares muy notables que se reproducen” 3.000 pessetes.



La jirafa es devia morir ja que no surt en la llista de Valoración y justiprecio efectuados por la Junta de Ciencias Naturales , Parque Zoológico y Jardín Botánico.