Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Barcelona modernista. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Barcelona modernista. Mostrar tots els missatges

EL FOTÒGRAF, EL VELL I LA DONCELLA

La casa Amatller és plena d'escultures, delicioses totes. Costa decidir-se per les millors. Envoltant les portes i les finestres de la façana no sabem on descansar la vista. Tinc predilecció per tres escultures lligades.

Un fotògraf capta amb la seva camara...
...un vell que mira amb lascivia...
... una bella donzella.

VUIT PARELLES AL PALAU DEL BARÓ DE QUADRES


Després de construir la residència que l'industrial Manuel de Quadras i Feliu, baró de Quadras, tenia a Massanes (a la comarca de La Selva), Josep Puig i Cadafalch va remodelar, entre 1904 i 1906,  la residència  que la família havia adquirit a la Diagonal de Barcelona.
L'arquitecte va usar el seu repertori formal habitual en aquells anys. S'inspirava en l'arquitectura gòtica del nord d'Europa. La seva feina va contar amb la col·laboració dels millors artistes del moment, entre ells els escultors Eusebi Arnau i Alfons Juyol. Destaca especialment la façana que dona a la Diagonal 373 amb una galeria al principal on es succeeixen vuit arcs, cadascún dels quals coronat per un  grup escultòric on hi apareixen parelles amb indumentària medieval. Són vuit delicades escultures que es troben entre les més elegants del modernisme.

































ELS QUATRE RELLEUS DE L'ARC DE TRIOMF

L'Arc de Triomf va ser el monument de l'Exposició Universal. El seu creador va ser Josep Vilaseca. Era al punt d'entrada i sortida del recinte pel Saló de Sant Joan, avui Lluis Companys. La seva forma és tot un encert i també ho és el material amb el que es va construir. Els arcs de triomf es recuperen en aquest moment com a senyal d'exaltació patriòtica. Abans del nostre es va aixecar a París i Milà. La totxana, que es disposa de manera elegant, té l'avantatge que és de baix cost. És immens i deixa un espai gran per escultures a les seves quatre façanes, per on es pensa en un programa iconogràfic que sigui una exaltació al Progrés, al qual es dóna la benvinguda i es premia a aquell que hi destaca, i que es manifesta mitjançant les Arts, les Ciències, la Indústria, l'Agricultura i el Comerç.


A la cara principal, la que es pot considerar l'accés ja que per sota s'entrava a l'exposició, hi ha representada Barcelona reben les nacions o L'adhesió de les Nacions.

Fet per Josep Reynés.
A l'esquerra hi ha un grup de dones desfila.
Al centre hi ha Barcelona, somrient i feliç. Se la identifica per l'escut que porta al pit. A l'esquerre trobem Cibeles, deesa de la terra, que té una torre com a corona. Al costat dret hi ha Pal·las Atenea, porta un escut amb dues lletres gravades la P (de progrés) i la F (de felicitat).
A la dreta apareixen un conjunt de igures de caràcter mitològic.

A la cara interna, la que mira cap a la Ciutadella, la que es veia sortint, hi ha representada La Recompensa o El repartiment de recompenses als participants a l'Exposició.

Fet per Josep Llimona.
Entre les diverses represenatcions de personatges de diversa procedència ètnica apareix la figura d'un egipci.
Al centre de nou aapreix representada Barcelona, amb l'escut al pit i expressió serena.Reparteix guardons als que ho mereixen, així trobem personatges envoltant la ciutat.
Hi apareix una dona i un lleó (s'ha apuntat que podia representar Castela i Lleó).

Al costat que mira a Ciutat Vella hi ha representada L'Apoteosis de l'Agricultura, la Indústria i el Comerç.
Fet per Antoni Vilanova. La figura del centre porta, a una mà, una branca d'olivera, símbol de la pau, i a l'altra raïm, símbol dels fruits de la terra.A l'esquerra hi ha representada l'agricultura per mitjà d'un grup de figures portant fruites i verdures, aliments del camp. A la dreta trobem una roda dentada, símbol de la Indústria, i Mercuri amb el seu casc alat.
Al costat que mira a l'Escola Pere Vila i al Palau de Justícia hi ha representada L'Apoteosis de les Ciències i les Arts
Fet per Torquat Tasso. AL cente hi ha Apol·lo que amb la mà estesa assenyala a les Arts, mentre amb l'altra sosté una flama, símbol de progrés. A la dreta hi veiem la pintura (una paleta), l'escultura (la gúbia) i l'Arquitectura (un temple). A l'esquerra apareix un home repenjat en un canó i una figura femenina amb una flama a la mà.

LA INFANTESA, LA JOVENTUT, LA MADURESA I LA VELLESA

La casa Garriga Nogués es troba al número 250 del carrer Diputació. El va construir el prolífic Enric Sagnier entre 1902 i 1904 per a la família de banquers.
No és un edifici totalment modernista, s'acostuma a classificar d'eclèctic. Això vol dir que l'arquitecte no opta per utilitzar un repertori formal que l'identifiqui amb un estil concret sino que agafa formes de diversos estils que combina al seu gust, La façana s'inspira esencialment en l'arquitectura barroca classicista, Destaca per la seva simetria aconseguida per les 5 obertures de cadascuna de les quatre plantes i el tractament de la superfície de la façana amb elegants motllures.
El pis principal està dominat per una gran balconada recolzat en quatre amples mènsules que dominen la planta baixa, allà apareixen quatre figures femenines, esculpides pel gran Eusebi Arnau, i que corresponen a quatre moments de la vida. Sens dubte es tracta d'una de les decoracions més aconseguides del modernisme a la ciutat.

LA INFANTESA.

LA JOVENTUT.

LA MADURESA o LA MATERNITAT

LA VELLESA.

LA GRAN PAPALLONA


Hi ha força animals a Barcelona. Especialment agradables els que són a dalt de tot de les cases. Al numero 20 del carrer Llançà hi ha una enorme papallona. És la decoració especial que va voler donar Josep Graner i Prat a la casa Fajol, que ell va construir entre els anys 1911 i 1929. La papallona té una curiosa forma semicircular. Les ales i el cos de la papallona estan realitzats amb la tècnica del trencadís, la superfície es recobreix de fragments de ceràmica de diversos colors.

CONCÒRDIA A L'ILLA DE LA DISCÒRDIA


A l'Illa de la discòrdia, a Passeig de Gràcia, on s'uneixen la casa Batlló i l'Ametller, no hi ha gens de discòrdia. Gaudí va voler que la casa que li encarregava la família Batlló acompanyés la casa veïna i no va voler que la casa que havia fet Puig i Cadafalch quedés menystinguda per l'obra que feia. Per això va retirar al centre la torre amb acabat bulbós i coronat per la seva creu tridimensional. A l'alçada del primer dels sis graons en que es corona la façana esglaonada de Puig, Gaudí hi situa un balcó. Quina manera més elegant de fer la transició d'una casa a l'altra.




Però tot s'espatlla quan la vista es dirigeix a la unió amb la casa veïna. Una remunta maleïda, una de molt greu va deixar petit, aixafat, el coronament de Gaudí. L'edifici es va pujar fins a l'alçada de la casa de Gaudí. la casa veïna va créixer i el cap del drac i la finestra dels ocells que en fa d'ull tenen un bloc indecent al costat. Com ho diria un cantant de tango: "que falta de sentido que atropello a la razón".




ELS GUSTOS DEL XOCOLATER AMATLLER


La casa Amatller, de Puig i Cadafalch, és deliciosa pel que fa l’escultura. La façana està plena d’imatges d’allò més variades: les portes, les finestres, els balcons o la galeria presenten una profusió decorativa sortida del treball de l’Eusebi Arnau. Especialment interessant és la que es concentra a les obertures dels tres balcons del pis principal. Allà, es van voler representar els gustos particulars del propietari de l’edifici. A la part alta de les obertures, barrejant un element de caire culte, l’heràldica, i un de popular, figures d’animals humanitzats, es pot saber quins eren els gustos del xocolater.

Començant pel balcó de l’esquerra, sabem que el propietari era afeccionat als objectes de ferro.


Coronant l’obertura hi ha aquest escut, on es concentren eines metàl·liques, sostingut per unes criatures que riuen.

A l’esquerra hi veiem un conill que està abocant metall fos a un motllo, un altre al costat li porta un cub amb aigua.

A la dreta un mico pica amb un mall una enclusa sota la mirada d’un ajudant.

Per la decopració del balcó central sabem que li agradava la lectura i la fotografia.

Coronant l’obertura hi trobem les rialleres criatures amb l’escut on hi figura un llibre obert i un vell aparell fotogràfic.

A l’esquerra, un ase llegeix un llibre obert que porta a les mans i al seu costat un altre, amb ulleres, s'hi fixa.

A la dreta, el que sembla un lleó té el cap sota el drap d’un aparell fotogràfic mentre el seu ajudant, un ós, observa amb un paraigües a la mà.

El tercer balcó, el de la dreta, fa referència a una de les activitats en les quals van destacar els Amatller: el col·leccionisme de vidre i ceràmica.

Al centre, de nou l’escut sostingut per dues criatures amb un àmfora entre una gerra i una copa.

A l’esquerra, trobem una granota que bufa vidre mentre una altra al seu costat alça una copa.

A la dreta, un porc està modelant un gerro.

Delicades, aquestes escultures del gran escultor Eusebi Arnau!!!

LA PEDRERA HAVIA DE SER LA CASA DE LA VERGE



Que als darrers anys de la seva vida Gaudí era un home molt religiós és ben conegut, però que aquest profund sentiment va voler-lo mostrar a la seva obra arquitectònica, a simple vista, és difícil de veure. Quan l’any 1906 va rebre l’encàrrec dels Milà per construir el seu impressionant habitatge en ple Passeig de Gràcia va voler deixar una bona demostració.


Si la casa era concebuda com una muntanya, aquesta no era altra cosa que una gran peanya per una imatge de la verge. Al projecte de la façana que l’any 1906 es va presentar a l’Ajuntament es pot veure com la part central apareixia un relleu de la Verge amb Jesús als braços


Però sembla que Gaudí va repensar la seva idea original i va anar més enllà. Així va pensar que la casa fos coronada per un grup escultòric més complex en el qual la Verge, amb el nen Jesús als braços, tenia als seus peus els arcàngels Miquel, amb l’espasa, i Gabriel, amb el lliri a la mà. La idea de Gaudí la concretaria l’escultor Carles Mani. Primer es va fer un model en fang d’escala 1:10 i més tard una de nova  a tamany natural en guix que havia de donar pas a l’obra definitiva que havia de fer-se de pedra, amb elements metàl·lics i de vidre. En total havia de tenir uns quatre metres d’alçada. 


El conjunt havia de ser d’allò més impressionant: una mena de gran capella com les que omplien els carrers de la ciutat vella, un cant d’amor a la mare de Déu.


Però com les coses no sempre surten com es planegen malgrat sigui el planificador un arquitecte  molt important. L’obra no s’arriba a realitzar ja que els propietaris de l’edifici no ho consideraven adient. Hi ha unanimitat en considerar que el motiu pel qual es va desestimar aquest santíssim coronament va ser la Setmana Tràgica, al juliol de 1909, quan Barcelona es va convertir en la ciutat cremada quan, de la nit al dia, es comencen a cremar edificis religiosos. Aquest fets segur que farien que el Milà es fessin enrera. Segur que aquest fet acabaria d’espatllar les relacions entre l’arquitecte i els seus clients, de tal forma que  Gaudí acaba abandonant l’obra i va a judici contra els Milà, demanant els seus horaris, 105.000 pessetes, que acabaria cedint als jesuïtes. 


Finalment en el lloc on hauria d’haver la gran estàtua de la Verge i els potents arcàngels hi ha una discreta rosa i la inicial del nom de Maria. Aquest motiu sembla aclarir que l’advocació de la Verge de l’edifici era la del Roser, onomàstica de la propietària, i no la de Gràcia, patrona de l’antiga vila en honor a la qual hi havia una capella just on ara s’alça la construcció gaudiniana.