Des de temps molt reculats ha hagut interès en saber quin ha estat l’origen de Barcelona. Quan manca el coneixement científic apareix la llegenda i en això la nostra ciutat és rica i plena.
Els primers que es van qüestionar l’origen de la ciutat van pensar que la resposta als seus dubtes havia de trobar-se al seu nom. Així, van veure que Barcelona tenia la mateixa arrel que Amílcar Barca, general cartaginès, i buscant una relació entre ambdós es digué que Barcelona seria la ciutat dels Barca.
Aquest origen no degué convèncer tothom i es seguí buscant. L’origen de la ciutat havia de ser il·lustre i es vinculà amb el semi-deu grec Heracles, l’Hèrcules romà, fill de Zeus i de la mortal Alcmena. Amb una gran dosis d’imaginació es relaciona el nom de la ciutat i el personatge mitològic mitjançant la llegenda de la barca novena, en llatí la barca nona. Com a bona llegenda trobem varies versions, en moltes es relaciona la fundació de la ciutat amb la tornada d'Hèrcules de robar les pomes jardí de les Hespèrides. Una bona versió l’explica el mestre Amades. Relaciona el viatge de la barca nona amb la construcció de la tomba de la seva estimada Pirene, una tomba que avui són els Pirineus. Joan Amades ho explica així:
“el mitològic Hèrcules ... va armar nou naus totes elles plenes del més escollit de la seva gent, i va fer via cap aquell pla tan gemat i rialler que havia vist al peu de Montjuïc per tal de fundar-hi la ciutat que s’havia proposat establir-hi. Però heus ací que a mitja navegació va desencadenar-se un temporal desfet que va empènyer les naus enllà i enllà sense saber pas on anaven, van poder fer peu en terres de Marsella. Les naus, però, no hi eren totes, en mancava una que van creure perduda. Passada la maror, Hèrcules i la seva gent feren via arran de costa fins arribar pla la de Barcelona; van veure amb singular i agradosa sorpresa, que un estol de la seva gent ja feia temps que treballava ardidament per tal de portar a terme el desig del gran heroi i que la ciutat ja estava començada. Aquella barca que no va fer cap a Marsella i que creien perduda, no ho era pas, s’havia escapat del temporal i havia seguit normalment la seva ruta. Hèrcules estigué contentíssim dels seus fills i per glorificar la seva memòria i el record de la seva gesta donà a la ciutat novella el nom de Barca-nona, o sigui de la barca novena, termes que el pas del temps ha fos i confós fins esdevenir el nom de la nostra Barcelona”.
Per aquest motiu, el carrer que va des del carrer de la Ciutat, davant de la façana gòtica de l’Ajuntament, fins a la plaça de Sant Just, porta el nom de carrer d’Hèrcules.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada