Un dels grans quadres de la història universal del l’art, sembla que porta el nom d’un dels carrers de la nostra ciutat. Es tracta d’un oli de considerables dimensions (243,9 x 233,7 cm), pintada per Pablo Picasso entre juny i juliol del 1907.
Està considerat el quadre que inaugura el cubisme i, per això, els crítics l’han qualificat de protocubisme o del període africà de Picasso. Amb aquest obra Picasso va experimentar un canvi en la manera de pintar, va trencar amb el realisme eliminant la profunditat en el quadre i la reproducció de l’ideal femení. La inspiració que Picasso va seguir per realitzar les seves senyoretes és l’art primitiu: si ens fixem en el rostre de les dues senyoretes de la dreta del quadre veurem clarament que es tracta de dues màscares africanes, un art que aleshores començava a ser coneguda a Europa, les dues centrals sembla que siguin tretes dels frescos medievals o també de les escultures ibèriques, mentre que la de l’esquerra sembla un perfil egipci. També s’ha apuntat la influència de El Greco (La Visió de l’Apocalipsis al Metropolitan de Nova York), de Cezanne (Les cinc banyistes del Kunstmuseum de Basilea) o Ingres.
El quadre no va agradar quan el va pintar, ni tant sols agradava als artistes i no va sortir del Bateau-Lavoir, el taller de Picasso, fins que va ser exposada el 1916 al Salon d’Antin. Poc temps després, el 1920, seria adquirida per Jacques Doucet, i la seva vídua la que la va vendre el 1939 per 150.000 francs, a Germaine Seligmann, d’on passà, a canvi de 28.000 dòlars, al Museum of Modern Arts de Nova York on la podem observar i només allà ja que ha estat declarada “no prestable”.
La vinculació de l’obra amb el carrer de Barcelona del mateix nom sembla avui clara però no sempre ha estat així. Picasso, quan pintava, quasi mai posava títols als seus quadres i aquesta va ser una obra sense nom. Es diu que al veure-la Guillaume Apollinaire va batejar-la com de El bordell filosòfic, mentre André Salmon li va posar Les demoiselles d’Avinyó. Com poca gent sabia que en aquell carrer hi havia hagut prostíbuls es va pensar que es referia a la ciutat francesa i així va rebre el nom de Les demoiselles d’Avignon.
En un article publicat per Lluís Permanyer a la Vanguardia l’any 1988, degut a la exposició aquell any del quadre de Picasso, aleshores "prestable", al seu museu a Barcelona, exposava les seves investigacions sobre els possibles bordells del carrer: començava citant a Joan Amades que parlava de Can Saleta i també de l’emplaçament de dos prostíbuls, segons dades recollides entre veïns del carrer que van voler que restessin en l'anonimat, als números 26 i 44.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada