Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Barcelona gremial. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Barcelona gremial. Mostrar tots els missatges
D'OFICI BASTAIX
La feina dels bastaixos era molt feixuga. A l'antiga Barcelona, havien de carregar les mercaderies des dels vaixells i portar-les als magatzems. Quan al port no hi havia vaixells que descarregar movien, des de les pedreres de Montjuïc, les pedres que s'utilitzaven per construir l'església del seu barri: Santa Maria del Mar. I allà van quedar immortalitztats a dos llocs de la façana.
Un és als dos capitells dels extrems de la columnata que enmarca la porta
I l'altra és a la part superior de les portes de fusta que tanquen el recinte.
A l'interior també apareixen més homenatges als que amb l'esforç de la seva feina van fer possible la construcció de l'església del mar al barri de la Ribera. Gent forta i esforçada, generosa i orgullosa que han quedat immortalitzats també al llibre de l'Ildefonso Falcones, La catedral del mar.
Un és als dos capitells dels extrems de la columnata que enmarca la porta
I l'altra és a la part superior de les portes de fusta que tanquen el recinte.
A l'interior també apareixen més homenatges als que amb l'esforç de la seva feina van fer possible la construcció de l'església del mar al barri de la Ribera. Gent forta i esforçada, generosa i orgullosa que han quedat immortalitzats també al llibre de l'Ildefonso Falcones, La catedral del mar.
EL FLEQUER QUE SEMBLA USAR UN SEMÀFOR
Un corrent turístic amb forces seguidros es el turisme necrològic. Els turistes atrets per aquest corrent troben, com a principals atractius, els cementiris i els seus mausoleus, autèntiques cases dels morts tant interessants com les dels vius. També les esglésies haurien de formar part d'aquest turisme de la mort. Els paviments de les esglésies són plens de làpides que repeteixen sempre la mateixa fórmula: la sepultura s'anomena vas i apareixen, com a element identificatiu de qui les ocupa, el nom del propietari i l'ofici que realitzava acompanyat d'un símbol característic. Si ens fixem amb deteniment, quan passegem dins de les esglésies, trepitgem un munt de noms i oficis.
Una de les esglésies que més m'agrada visitar és la de Sant Just i Pastor darrera de l'Ajuntament, allà hi ha una gran varietat de tombes. Algun cop, fent la visita amb gent molt jove, m'han dit que semblava que a una tomba que hi havia un semàfor. En realitat és la sepultura d'un flequer i el suposat semàfor no és altra cosa que la pala que usaven per treure el pa del forn. Curiosament tres pans ben rodons que semblen les llums del semàfor. Allà descansen el "flaqer" Jaume Monjo i els seus.
Una de les esglésies que més m'agrada visitar és la de Sant Just i Pastor darrera de l'Ajuntament, allà hi ha una gran varietat de tombes. Algun cop, fent la visita amb gent molt jove, m'han dit que semblava que a una tomba que hi havia un semàfor. En realitat és la sepultura d'un flequer i el suposat semàfor no és altra cosa que la pala que usaven per treure el pa del forn. Curiosament tres pans ben rodons que semblen les llums del semàfor. Allà descansen el "flaqer" Jaume Monjo i els seus.
ON HI DESCANSA UN XACOLATER
Quan entrem a qualsevol de les esglésies gòtiques de Barcelona sempre mirem amunt atrets per les alçades i els arcs de creueria. Però quan hem satisfet l'atracció de les alçades hem de mirar avall. El paviment sovint és ple de les tombes dels veïns. A les tombes de les esglésies llegim el nom dels difunts i sabem a que es dedicaven. Acompanyen les seves làpides símbols del seu ofici o també del nom de la seva família. Hi ha molts, podem passejar llegint de gent i de l'ofici pel qual se'l coneixia quan vivia. De totes elles una em te el cor robat, és a l'església de Sant Just, és la tomba del xacolater.
UN NAVILI NAVEGA A SANTA MARIA DEL MAR
Passejar per les esglésies de la ciutat és trobar-se amb un munt de sorpreses, una de les que presenta un nombre més abundant és la de santa Maria del Mar. Allà trobem les tombes dels veïns, la gent del barri. Entre totes destaca una d'espectacular. Mostra la imatge d'un navili ben arborat, un d'aquells vaixells que van fer ric a l'anònim propietari de la tomba: podem pensar en un ric mercader que aconseguia la seva riquesa del comerç marítim o la d'un armador especialitzat en la construcció d'aquests poderosos mithjans de navegació,
Sigui quina sigui l'activitat a la qual es dedicava el propietari de la tomba, avui és un plaer veure navegar el navili dins l'església del mar.
Sigui quina sigui l'activitat a la qual es dedicava el propietari de la tomba, avui és un plaer veure navegar el navili dins l'església del mar.
UN ANUNCI A LA CATEDRAL
La catedral amaga molts detalls que cal descobrir. Un d'ells és l'anunci dels sabaters. La confraria de Sant Marc dels sabaters té la seva capella a la catedral. A l'exterior de la capella, al carrer dels Comtes de Barcelona, van penjar un anunci artístic: el relleu d'una sabata.
També és curiosa la imatge de l'àngel que corona la finestra. Si la comparem amb les imatges dels àngels de la resta de capelles, la de la capella de Sant Marc sorprèn. Tots els àngels miren al front, excepte la de la capella dels sabaters que no pot deixar de mirar a l'interior i gira el cos per admirar la bellesa del conjunt de la capella que veu per la finestra.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)