Fa uns anys, en el marc de l’Exposició Planeta Hambriento que s’organitzava a l’Espai Cultural Caja de Madrid vaig tenir l’oportunitat de passejar pels mercats de la ciutat. Aquestes són tres passejades que es van fer.
A les pàgines del llibre Els mercats de Barcelona llegim “el mercat es converteix en un espai de trobada en el si del qual es contrauen llaços de familiaritat, i fins i tot d’amistat ja que conserva alguns trets específics de l’àgora grega o del fòrum romà”. A Barcelona, de mercats, en tenim un bon nombre. Iniciem amb aquest itinerari una passejada per conèixer els mercats ciutadans, avui ens centrem en els mercats de Ciutat Vella, hereus de les antigues places de mercat i veritables motors de la vida ciutadana.
Comencem l’itinerari a l’Espai Cultural Caja Madrid, a la plaça Catalunya. Baixem per la Rambla per arribar al primer mercat de l’itinerari: la Boqueria, hereu del mercat que es realitzava davant les portes de la ciutat, en el centre de la Rambla. On actualment s’aixeca hi havia el convent dels Carmelites Descalços de Sant Josep (finals segle XVI) que després de la seva exclaustració (1835) va donar lloc a una plaça porxada que havia de dir-se del Treball. Però la nova plaça va acabar per tenir una funció diferent: allà van instal·lar-se les parades del mercat que feia anys que molestava al mig de la Rambla. El 1914 el mercat es cobreix amb una estructura metàl·lica construïda a la Maquinista i se li dotava d’una entrada adient: per ella entrarem usant com a guia les paraules de Vázquez Montalbán:
“Aquí es troben els primers pèsols de l’any, però també s’hi poden trobar tot l’any pèsols ... i el mateix diria de cireres i peres, melons i síndries, ... fruites tropicals o dels bolets ... verdures magnífiques ... l’aviram selecte de natura morta barroca o les despulles, ànimes mortes d’excel·lent i sana cuina ... les salaons i els mariscs, on els experts venedors demostren saber que la gana es fomenta mirant ... En aquest regne, es diria que submarí, regnen les peixateres, expertes actrius d’aquest teatre ... et criden “reina!” siguis del sexe que siguis i et venen allò que et volen vendre, tinguis els diners que tinguis ... aquí hi ha les proteïnes més selectes de la ciutat ... Ser comprador de la Boqueria és un ofici o una sublim excitació. Si la Rambla era el punt de trobada i encarrilament de la comunió dels sants mediterranis, la Boqueria ha esdevingut un dels punts obligats per al ciutadà espanyol o internacional tafaner, atret per la capacitat de convocatòria d’un mercat sense parió a tot Europa ... la Boqueria també podria ser considerada com una autèntica festa”.
A continuació anem a visitar el segon mercat de la nostra passejada. Caminem pel carrer Portaferrissa, l’Avinguda de la Catedral i, després de creuar la Via Laietana, per l’avinguda Cambó arribem al mercat de Santa Caterina. També fou convent, de dominics, segons Joan Amades el “més important de Barcelona, tant pel nombre de germans que formaven la comunitat com pel seu valor artístic, així com per la influència que la comunitat tenia damunt de la població”. Com el de Sant Josep fou desamortitzat i es convertí en plaça pública: era el mercat més econòmic de la ciutat. Avui és un dels mercats més interessants de la ciutat on s’uneixen els valors gastronòmics i els artístics. La restauració feta pels arquitectes Enric Miralles-Benedetta Tagliabue (2005) ha fet que el mercat aparegui en les guies d’arquitectura de la ciutat. Destaca el diàleg entre la part antiga, a base d’arcs i balaustrades, i la nova, amb una espectacular coberta ondulada multicolor, formada per uns 200 mil hexàgons que proporcionen 67 colors, inspirats segons l’autor, en els colors de les fruites i verdures que podem trobar a les parades del mercat. Santa Caterina ha estat la punta de llança de la reforma realitzada al barri.
Continuem la nostra ruta pels mercats de Ciutat Vella anant ara fins al Born. Sortim pel Pou de la Figuera, la darrera reforma del sector central del barri per anar a buscar els carrers Allada-Vermell i del Rec que ens han de deixar al Passeig del Born. Tancant aquest històric racó de la ciutat destaca l’estructura metàl·lica construïda el 1876 per Josep Fontseré, l’encarregat de la reforma del sector de la ciutat on hi havia construïda la ciutadella borbònica. Aquest edifici va acollir des d’aleshores el mercat que es realitzava al carrer. L’any 1921 el Born va convertir-se en mercat majorista de fruita i verdura de la ciutat i va ser allà fins el seu trasllat a Mercabarna el 1971. L’edifici quedava sense la seva funció original i acabaria tancant les portes. Al cap d’anys de trobar-se infrautilitzat es va pensar en la possibilitat de dedicar-lo a acollir la biblioteca provincial amb el que s’iniciava una intensa campanya d’excavació. Una ciutat amagada, ben documentada històricament, apareixia i donava lloc a una interessant polèmica. La ciutat debatia què s’havia de fer amb l’edifici que finalment acabarà sent una part del Museu d’Història de la Ciutat. L’antiga ciutat ressuscitarà com ens explicava Alfred Bosch des de les pàgines de la Vanguardia:
” El mercat principal, que neix en els murs verticals de Santa Maria del Mar, s’estén al llarg del Passeig del Born i va a morir a la murall mort,q ue mira al Besòs. L’artèria comercial acull a centenars de pagesos que exposen els seus productes: verdures, llegums, ous i gallines a un extrem, ies pardenyes, cistelles, estores i fusteria a l’altre. Una multitud de formes, colors i vestimentes alegra la vista, però fins i tot un cec pot guiar-se perfectament per les fragàncies que es desprenen d’aquest gran basar”. Ara per ara, el Born constitueix un dels edificis més interessants de la Ribera, una construcció de les més modernes del barri.
Anem ara a buscar l’últim mercat del nostre itinerari: el de la Barceloneta, el barri més modern de la Ciutat Vella, nascut fa més d’un quart de segle en els terrenys guanyats al mar a conseqüència de la construcció d’un port artificial. Des de la Ribera, arribem a la Barceloneta, el barri que fa olor a mar i que acull entre els seus carrers nombrosos espais on devorar cuina marinera, pel carrer Espaseria, el Pla de Palau i el passeig Joan de Borbó. Pel de la Maquinista arribem al nou mercat de la Barceloneta. Fou construït l’any 1884 quan la ciutat es construïen els primers mercats coberts i més d’un segle després ha experimentat una complerta transformació a càrrec de l’arquitecte Josep Miàs qui ha rebut el premi ciutat de Barcelona 2007 en l’àmbit d’arquitectura i urbanisme. Destaca l’estructura antiga a la qual es sobreposa la moderna aconseguint un interessant diàleg entre tradició i vanguàrdia. Explicava l’arquitecte: “hem aconseguit que el mercat retorni novament al barri amb naturalitat. És un mercat que pot entendre’s com a perllongació de la ciutat, del barri, de les mateixes botigues, dels bars, amb una continuïtat quotidiana”.
