A la secció “Vida de Barcelona” de La Vanguardia, el dimarts 25 de setembre de 1951 es publicava la següent nota:
Pintorescos cicerones
En la presente proliferación de visitantes a los monumentos, edificios y tesoros de arte de Barcelona, salen a la luz, para guía de forasteros, una pléyade de cicerones más o menos acreditados, algunos de los cuales poseen de lo que muestran unos conocimientos sumarios y más bien legendarios. Su pintoresquismo expresivo, su audacia y, digámoslo de una vez, su ignorancia enciclopédica ha dado lugar a anécdotas tan sabrosas como lamentables, que han inducido a entidad tan respetable como «Amigos de los Museos» a tomar cartas en el asunto y solicitar del Ayuntamiento que no puedan ejercer las funciones de guía de la ciudad, más que aquellas personas que hayan acreditado cierta capacitación y sensatez y estén provistas de la credencial correspondiente, toda vez que existen varios textos, completos y serios dentro de su brevedad, idóneos para proporcionar a los cicerones los conocimientos indispensables para que no hagan ni siembren el ridículo.
És curiós que avui encara el problema dels “pintorescos cicerones” no s’hagi resolt del tot. Tot i que tenim excel·lents professionals, sempre hi ha algú que no està al nivell. La pirateria fa mal als bons guies però sobretot als turistes que guien. Un parell d’anècdotes que ens expliquem entre guies, exagerades i potser falses, ens poden fer pensar.
Un dia un jove guia que acompanyava uns iaios de ves a saber on va deixar-los temps lliure al mig de la plaça sant Jaume, no se d’on venia ni on anava, però estava ben despistat. Va dir als vells que tenien una hora i mitja lliure i al cap de les quals es trobarien de nou allà mateix a la Plaza de la Constitución. Aclaria: “si se pierden pregunten que aquí todos conocen perfectamente esta plaza”. Així que si algun dia, caminant prop de les Rambles, us pregunta un vellet per la Plaza de la Constitución penseu que existeix i que com va dir el guia tothom la coneix, però amb una altre nom, li diem de Sant Jaume, malgrat que el gran rètol que apareix sobre el balcó principal ens pugui induir a error.
Un grup de turistes de ben lluny venien de visita a Barcelona, era el primer viatge important que feia el guia, no coneixia la ciutat i va assegurar-se del que era imprescindible visitar. Li van respondre que La Sagrada Família era el més important, no podia anar a Barcelona i no portar als turistes a veure-la. Co més la Sagrada Família? va preguntar a un company de l’agència i li van dir que era fàcil de distingir-la per les seves altes torres. Entrant a la ciutat pel nord no va dubtar que la tenia davant. Va dir les quatre frases de Gaudí que havia memoritzat i de que la ciutat se'n sentia orgullosa d'aquella gran obra. Aturats ben a la vora, va apuntar que era una sort veure-la sense gent ja que sempre hi havia molts autocars. El grup va baixar i no els hi va semblar per tant aquella andròmina que tenien al davant. Era la tèrmica del Besòs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada