BOQUERIA DE BOC


A Barcelona tenim tres espais que porten el nom de Boqueria.
El primer és el carrer que s'aixeca sobre el vell camí que sortia de la porta romana de la ciutat i que avui, des de l’encreuament dels carrers dels Canvis Nous i d'Avinyó, desemboca a la Rambla.
El segon és el Pla, el rovell de l'ou de la Rambla, un petit eixamplament al mig de l’artèria més popular de la ciutat i on avui es troba es troba el paviment de Miró.

I el tercer el mercat, l’autèntica catedral dels sentits de la ciutat com va explicar-nos en Manolo Vázquez Montalbán a La Boqueria. La Catedral dels sentits.

Boqueria bé de boc, el mascle de la cabra. És curiós que un nom tant popular provingui d'un animal no gaire simpàtic ja que també s'usa per insultar la mala gent i menysprear a la víctima d'adulteri: el banyut. L'origen del nom aplicat a aquest lloc es troba a l'època en la qual el mercat es feia al mig de la rambla. Junt a la porta que s'obria al carrer de la Boqueria, hi havia les taules de la carn on dominava la carn de boc. La gent va donar al lloc el nom de  boqueria per la quantitat de peces de carn d'aquest animal que allà es podien veure i, sent el mercat, per fer publicitat, no és estrany que també hi proliferessin les banyes. Allí va néixer el portal de la Boqueria i poc després es va estendre al carrer que allà duia i quan el 1840 sobre l'antic convent dels carmelites de Sant Josep que hi havia a la Rambla es va inaugurar el mercat el nom no podia ser altre.
El nom no és gaire noble però deixa clar quina era el costum que allà hi tenia lloc. Algú, preocupat per la manca de categoria del mot, va voler-lo fer derivar de boca i sorgí una curiosa llegenda. Allà es van instal·lar les portes d’Almeria, tresor de conquesta d'un dels nostres bel·licosos comtes, i la gent davant de tanta bellesa quedava sempre amb la boca oberta.