Un corrent turístic amb forces seguidros es el turisme necrològic. Els turistes atrets per aquest corrent troben, com a principals atractius, els cementiris i els seus mausoleus, autèntiques cases dels morts tant interessants com les dels vius. També les esglésies haurien de formar part d'aquest turisme de la mort. Els paviments de les esglésies són plens de làpides que repeteixen sempre la mateixa fórmula: la sepultura s'anomena vas i apareixen, com a element identificatiu de qui les ocupa, el nom del propietari i l'ofici que realitzava acompanyat d'un símbol característic. Si ens fixem amb deteniment, quan passegem dins de les esglésies, trepitgem un munt de noms i oficis.
Una de les esglésies que més m'agrada visitar és la de Sant Just i Pastor darrera de l'Ajuntament, allà hi ha una gran varietat de tombes. Algun cop, fent la visita amb gent molt jove, m'han dit que semblava que a una tomba que hi havia un semàfor. En realitat és la sepultura d'un flequer i el suposat semàfor no és altra cosa que la pala que usaven per treure el pa del forn. Curiosament tres pans ben rodons que semblen les llums del semàfor. Allà descansen el "flaqer" Jaume Monjo i els seus.
Una de les esglésies que més m'agrada visitar és la de Sant Just i Pastor darrera de l'Ajuntament, allà hi ha una gran varietat de tombes. Algun cop, fent la visita amb gent molt jove, m'han dit que semblava que a una tomba que hi havia un semàfor. En realitat és la sepultura d'un flequer i el suposat semàfor no és altra cosa que la pala que usaven per treure el pa del forn. Curiosament tres pans ben rodons que semblen les llums del semàfor. Allà descansen el "flaqer" Jaume Monjo i els seus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada