Tres fotògrafs ens tornen a visitar. S’havien conegut a Paris l’any 1931 i van compartir una vida dedicada a la fotografia i una mateixa manera de morir. Tots tres van ser aquí ara fa 75 anys. Ara els tres venen, com deia Machado, lleugers d’equipatge, amb una sola maleta: la maleta mexicana. Dins milers de negatius que ens han de servir per saber que va passar a la guerra civil.
Aquest tres visitants s’han instal·lat uns mesos al MNAC. Són l’alemanya Gerda Taro, Gerda Pohorylle de nom real, el polonès David Seymour, Chim, abreviatura del seu cognom autèntic, Szymin, i l’hongarès Ernö Andrei Friedman, aviat conegut com Robert Capa. Aquest dos últims apareixen a una de les pintures que omplen la façana de la que va ser la casa del fotògrafs, al número 11 del ravaler carrer de l’Aurora, ocupen el seu lloc a la paret amb 76 col·legues més.
David Seymour neix a Varsòvia el 1911, estudia a Leipzig i marxa a Paris el 1931. Andrei Friedman, neix a Budapest el 1913. Es veu obligat a marxar del seu país, primer a Berlin, i després a Paris on també serà Gerda Taro, nascuda el 1911, i l’Henri Cartier-Bresson. Per poder col·locar millor les fotos, Andrei i Gerda Taro, inventen el fotògraf americà Robert Capa, amb aquest nom les seves fotos són acceptades cosa que no passa quan les ofereixen amb el seu nom veritable. Naixia una figura que esdevindrà mítica.
Compromès amb la causa antifeixista David Seymour marxa a Espanya. Taro i Capa, per l’editor Lucien Vogel, també cobreixen la guerra civil. Els tres fotògrafs de la maleta són antifeixistes i van a la guerra, però en lloc d’armes duen cameres. Sabem que Taro i Capa, arriben el mes d’agost i es mouen al llarg del territori per fotografiar el que passa. D’entre els testimonis impagables del conflicte hi ha la imatge del milicià caigut a Cerro Muriano, Córdoba. Als anys que dura el conflicte trobem a la parella Capa-Taro a Barcelona, al front d’Osca, a Còrdova, a Toledo, a Madrid, el 1936, a Màlaga, a Almeria, de nou a Madrid, a Bilbao, a Segòvia de nou a Madrid, el 1937, i, ja sense Taro, als fronts de l’Ebre, del Segre i, de nou a Barcelona, el 1938, d’on sortirà amb els refugiats republicans als camps del sud de França. David Seymour anirà amb els refugiats a Mèxic. Gerda Taro no veurà acabar la guerra, mora el juliol de 1937, a Brunete, quan un tanc republicà l’atropella. Li faltava un any per fer-ne 27.
A partir de 1941, les cameres de Robert Capa i de David Seymour es traslladen als escenaris de la segona guerra mundial. Chim s’allista com a fotògraf i intèrpret a l’exèrcit dels Estats Units. Capa serà el que més a prop viurà els grans esdeveniments de la guerra. “Si la foto no és suficientment bona, és que no hi ets prou a prop”, deia Capa. Primer és a Londres, on retrata la ciutat patint per les bombes alemanyes, i més documenta l’atac de les tropes aliades al nord d’Àfrica. S'enrola al 1943 a l'exèrcit i marxa a Sicília i Nàpols. Es troba al desembarcament de Normandia, el famós dia D (6 de juny de1944), segueix fins al Mont-Saint-Michel, amb el seu amic Ernest Hemingway, i arriba a Paris per retratar la ciutat alliberada, allà segur que de nou es van trobar. Es llença en paracaigudes sobre Alemanya amb les tropes dels Estats Units, arriba a Leipzig i veu com Alemanya es rendeix. Deia que era l’últim home en morir.
Acabat el conflicte, l’any 1947, Seymour i Capa, funden amb Henri Cartier-Bresson, Georges Rodger i William Vandivert la prestigiosa agencia fotogràfica Magnum Photos. Plataforma a la que faran amb una fructífera tasca.
El 1954 criden Capa per substituir el fotògraf de la revista Life a Vietnam. La matinada del 25 de maig, mentre acompanya una expedició de l’exèrcit francès, fa una fotografia, al voler repetir-la, trepitja una mina morint quan no ha fet encara els 41 anys.
David Seymour serà el tercer en caure, dos anys després, l’any 1956, al costat del fotògraf francès Jean Roy, és tirotejat per soldats egipcis al canal de Suez.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada