DE MERCAT EN MERCAT: PER SARRIÀ I GRÀCIA

Barcelona ha crescut primer, lentament i poc, amb tres muralles, i després, ràpidament i en major extensió, amb el projecte de Cerdà i les annexions; deien Josep Mª Huertas Claveria i Jaume Fabre que Barcelona era com una mà per omplir: el palmell era el barri vell i l’Eixample; el polze, Sants i Montjuïc; l’índex, Sarrià i Les Corts; el cor, Gràcia i Sant Gervasi; l’anular, Horta i Sant Andreu i el petit, Sant Martí. Avui ens mourem per alguns dels dits d’aquesta mà, anant de mercat en mercat descobrirem, els districtes de Sarrià-Sant Gervasi i Gràcia, que encara mantenen fortament la seva personalitat.

SORTIDA: estació Reina Elisenda de FGC, L6, sortida Duquesa d’Orleans

ITINERARI. Pg. Reina Elisenda > MERCAT DESARRIÀ > Pl. Sarrià (Casa Familiar Llança, Parròquia de Sant Vicenç, Casa familiar Margenat) > Pl. Consell de la Vila (Seu del Districte, Pomona de Clarà) > Major de Sarrià (Pastisseria Foix) > Mañe i Flaquer > Pl. Sant Vicenç de Sarrià > Cornet i Mas > Canet > Major de Sarrià > Hort de la Vila> Anglí > Pau Alcover (Cementiri de Sarrià) > Dr. Roux > Dr.Carulla (Biblioteca Clarà) > Calatrava > Bergós > MERCAT DE LES TRES TORRES > Escoles Pies > Alacant > (Les Teresianes) > Ganduxer > Pl. Sant Gregori Taumaturg (Jardins del poeta Eduard Marquina, Turó Parc) >Tenor Viñas > Madrazo > MERCAT DE GALVANY > Aribau > Marià Cubí> Via Augusta > Pl. Gala Placidia > Milton > MERCAT DE LA LLIBERTAT > Cigne > Ros de Olano > Sant Joaquim > Planeta > Pl. del Sol > Maspons > Ramon i Cajal > Pl. Revolució de Setembre de 1868 >Mare de Deu dels Desamparats > MERCAT DE L’ABACERIA CENTRAL

Comencem a Sarrià, el darrer poble independent, agregat a la ciutat el 1921, dues dècades després de produïr-se la resta d’annexions. Per acostar-nos usem els ferrocarrils, el sistema de transport que porta gent a Sarrià des de 1863, poc després dels primers trens que van circular per la Cuba espanyola (1837) i fins a Mataró (1848). 

A prop de la parada de Reina Elisenda, al pg. del mateix nom, trobem el primer mercat del nostre itinerari: el mercat de Sarrià és una interessant construcció de l’any 1911 realitzada pels arquitectes Arnau Calvet i Marcel·lí Coquillat sobre els terrenys del que fou l’hort de la rectoria de l’església parroquial de Sant Vicenç. A la façana principal destaquen els finestrals, els pilars ornamentals que coronen l’edifici i l’ús ornamental de la totxana. Com diu la web del mercat és “antic per fora i modern per dins” i continua sent un dels punts de trobada de la gent del barri.

Visitat el mercat ens passegem pel Sarrià històric que s’estén entre dues velles rieres: la de Gardenyes (actual Via Agugusta) i la Blanca (actual avinguda J. V. Foix). Els carrers isarrianencs són racons plens d’encís que contrasten enmig de la ciutat cosmopolita. Elc entre del barri el configura el carrer Major de Sarrià que des del carrer del General Vives baixa fins a la plaça Artós. Davant del mercat església parroquial de Sant Vicenç, de la que tenim notícies des del 985. Una placaa la façana ens recorda que ja es mil·lenària. L’actual construcció és neoclàssica. A la vella església gòtica va haver un retaule realitzat per Jaume Huguet i queavui trobem al MNAC. La plaça de Sarrià, just al davant de l’església, era fins el 1850 el seu cementiri. No gaire lluny de la parròquia hi ha la seu del districte, l’antiga Casa de la Vila construïda per Francesc Mariné (1896). Al davant s’alça una escultura de Clarà, un artista vinculat al districte. En el nostre recorregut per Sarrià trobem diversos racons interessants: la casa Llansà, Margenat, Guarro (al carrer Setantí), el passatge Mallofré, la plaça de sant Vicenç de Sarrià o el carrerCanet. Entre tots, sens dubte escollim el més llaminer: la pastisseria Foix.

Després de creuar la Via Augusta entrem a un dels barris del districte: les Tres Torres que va néixer com tal entre el 1901 i el 1903, urbanitzat per iniciativa d’uns germans que es van construir tres torres en uns terrenys propietat de Nena Cases. Aquestes torres van donar nom al lloc. Amb el temps es van construir altres torres que, a la segona meitat del segle XX van deixar pasa pisos d'alt standing. Seguint la nostre passejada a la recerca del mercat del barri ens acostem al cementiri de Sarrià, un espai petit on descansa una parella de poetes: Carles Riba i Clementina Arderiu.  No gaire lluny un altre espai de gran interèsés l’antic taller i més tard museu de l’escultor Josep Clarà. Llegat a laciutat pel mateix artista en el seu testament, l’any 1995, malgrat les protestes, fou desmantellat i ara l’edifici acull la Biblioteca Clarà.

A prop trobem el segon mercat del nostre itinerari: el mercat de les tres Torres, el més modern dels cinc que avui visitem. Fou construït el 1958 a l’espai que ocupaven uns estudis cinematogràfics. La seva construcció va coincidir amb el creixement de la barriada i després de cinquanta anys segueix proporcionant aliments als seus veïns.

Un cop visitat aquest mercat arribem a un edifici de gran interès: el col·legi de les Teresianes, el seu autor Antoni Gaudí el va aixecar  entre 1888 i 1889 usant el maó com a material bàsic seguint els criteris d’austeritat de la congregació fundada per Sant Enric d’Ossó. Seguim passejant carrer Ganduxer avall i després de creuar la Ronda General Mitre entrem a un nou barri del districte de Sarrià-San Gervasi: el de Galvany. Al final de Ganduxer es troba la plaça de Sant Gregori Taumaturg que pren el nom de la moderna església parroquial de planta circular que s’aixeca al centre. A quatre passes de la plaça apareix un racó verd de primera: és el Turó Parc o Jardins del Poeta Eduard Marquina. És un dels jardins dissenyats per Nicolau Maria Rubió i Tudurí i fou inaugurat el 1934. Originalment era de majors dimensions i acollia fins i tot atraccions. El creixement de la ciutat va anar retallant les seves dimensions però no ha perdut el seu encís i avui és un excel·lent pulmó verd que mereix una passejada.

Després de respirar l’aire pur ens espera el tercer mercat del nostre itinerari: el mercat de Galvany. Tot i que va ser començat el 1868, no fou inaugurat fins 1927 en uns terrenys cedits per Josep Castelló i Galvany on ja s’hi paraven els pagesos. És un dels mercats modernistes construïts a tombar de segle en l'època brillant de les estructures de ferro. Destaca per la seva planta de creu grega amb impresionant voltes, el tancament perimetral d'obra vista on s’obren quatre majestuoses façanes decorades amb vitralls i mosaics. El seu espai intern és realment magnífic, sobretot la cúpula central octogonal. Pel seu valor ha estat declarat monument artístic.

 

Continuem passejant per acostar-nos a un nou districte i els seus mercats. Per fer-ho busquem el carrer Marià Cubí que ens porta a la Via Augusta i a la plaça Gala Placídia la nostra porta d’entrada al districte de Gràcia. Els orígens del districte es troben a l’antiga vila que va sorgir inicialment al voltant dels Josepets, el noviciat dels carmelites descalços al convent de Nostra Senyora de Gràcia (1626). L’antiga vila va ser tres vegades independent (1821-23, 1828 i1850-1897) fins que va ser annexionada a Barcelona.

Des de la plaça Gala Placídia, pel carrer Milton, arribenm al mercat de la Llibertat. L'edifici es troba a una plaça urbanitzada a principis del XIX sobre els terrenys del terratinent Marc Olives i que ha rebut el nom de plaça del Rei i de la Constitució abans del definitiu de la Llibertat. Inicialment era un mercat a l’aire lliure fins que l’any 1888 es va inaugurar l’esplèndida estructura metàl·lica, de l'arquitecte de la vila Miquel Pasqual i Tintoré, decorada amb forjats de Francesc Berenguer i Mestres, deixeble de Gaudí. L’estructura de ferro va sortir de la Maquinista Terrestre i Marítima. 

 

Creuem una part de Gràcia i ho fem passejant-nos per algunes de les seves places, veritables espais de trobada d’un barri de carrers estrets. Des d’un mercat a l’altra passem per la plaça del Sol i la de la Revolució de setembre de 1868. Al costat d’aquesta última trobem el punt final del nostre itinerari: el mercat de l’Abaceria Central, un mercat de l’any 1892 que té una estructura arquitectònica metàl·lica amb tancament d’obra vista i està format per tres cossos, una nau central i dos passadissos laterals. El mercat actual havia estat originalment instal·lat a la plaça de la revolució des d’on es va traslladar a l’emplaçament actual. Ha portat el nom pel de Santa Isabel fins que va quedar arraconat pel que ara porta.