DE MERCAT EN MERCAT: PER LES CORTS, SANTS I SANT ANTONI

Barcelona ha crescut primer, lentament i poc, amb tres muralles, i després, ràpidament i en major extensió, amb el projecte de Cerdà i les annexions; deien Josep Mª Huertas Claveria i Jaume Fabre que Barcelona era com una mà per omplir: el palmell era el barri vell i l’Eixample; el polze, Sants i Montjuïc; l’índex, Sarrià i Les Corts; el cor, Gràcia i Sant Gervasi; l’anular, Horta i Sant Andreu i el petit, Sant Martí. Avui ens movem pels dits d’aquesta mà.

Els mercats seran els protagonistes de les nostres passes, de mercat en mercat, creuem Barcelona des de Les Corts a l’Eixample, passant per Sants.

PUNT DE SORTIDA: metro Les Corts, L3, sortida Joan Güell

ITINERARI : Travessera de Les Corts (El Pi de Les Corts) > Dr. Ibáñez > Pl. Concordia (CC Can Déu, Parròquia del Remei) > Remei > Pl. Comas (Seu Del Districte, enPau Farinetes) > Dolors Masferrer I Bosch > les C/ Corts > MERCAT DE LES CORTS > Travessera de Les Corts > Joan Güell (Jardins de CanMantega, Font Del Niñu) > C/Papin > C/ Miracle > Joan Güell (Vapor Vell) > Blanco > Tenor Massini > Sant Medir > MERCAT DE SANTS > Sants (núm.141 Antiga Vaqueria) > Pl. Sants (Font Del Xato, El Ciclista) > Pas de Fructuós Gelabert (Cotxeres de Sants) > Pl. Bonet i Muixí (Església Santa Mª de Sants, Arxiu Municipal) > Sant Crist > Cros > Riego > Pl. Osca > Masnou > Watt > Muntades> Espanya Industrial > Creu Roberta (Seu del Districte) > MERCAT D’HOSTAFRANCS >  Consell de Cent > Parc Joan Miró (o de l’Escorxador) > Gran Via (núm. 475 Casa de Lactancia Municipal) > C/ Viladomat (Núm. 103 Sucursal Vaquería Suiza) > C/ Tamarit > MERCAT DE SANT ANTONI

Per començar ens situem al barri de Les Corts, depenent del municipi de Sant Gervasi de Cassoles fins que va aconseguir l’autonomia el 1836. Al cap de 61 anys, el 1897, va integrar-se a Barcelona malgrat l’oposició dels veïns. Les Corts actual té poc a veure amb el tradicional camperol i masover (el mot les Corts significa “terrenys i cases rústiques”) i amb el dels serveis assistencials i industrial d’entre els segles XIX i XX. És un barri modern amb racons plens d’encís. 

Comencem a la via que creua el barri des de l’època romana, l’actual Travessera de les Corts, quan fou ampliada van desaparèixer bona part de les construccions tradicionals però va quedar una nota romàntica  un immens pi. Per conèixer Les Corts res millor que anar de plaça a plaça. Per començar, la plaça de la Concòrdia on destaca la parròquia de Santa Maria del Remei (J. O. Mestres, 1849 i Antoni Rovira i Rabassa, 1896) i l’actual centre cívic Can Déu (Eduard Mercader i Sacanella, 1897). Seguint pel carrer del Remei arribem a la plaça Comas on trobem la seu del districte (Antoni Rovira i Rabassa,1897) i al seu davant un veí dels d’abans, en Pau Farinetes. Aquestes dues places formen el centre del que hom coneix com les Corts Noves, eixample vuitcentista aixecat sobre els terrenys cedits pels terratinents del municipi. Pel carrer Dolors Masferrer ens acostem al carrer de Les Corts, el centre de les Corts Velles, abans que carrer era un torrent anomenat “dels morts”. Al final del carrer la nostre darrera plaça, la del mercat de Les Corts, una construcció de 1961, remodelada i modernitzada fa pocs mesos.

Continuem passejant i canviant de districte. Pel carrer Joan Güell arribem a la frontera entre els districtes de Les Corts i de Sants-Montjuïc: l’avinguda de Madrid (que més endavant es converteix en els carrers Berlín i Paris). 

El districte de Sants-Montjuïc envolta la muntanya que li dona una forta personalitat. El seu naixement com a municipi es situa en els anys posteriors a la guerra de successió, quan els governants borbònics converteixen els pobles que envolten la ciutat en municipis independents. Una de les característiques de Sants és el seu caràcter industrial, en el seu territori, com veurem, s’han ubicat un nombre important de les indústries ciutadanes. 

Baixant cap a Sants trobem els jardins de Can Mantega on es troba una font viatgera: la del Niño, d’Agapit Vallmitjana que ha estat abans a la plaça d’Osca (on era el primer mercat) i a la de Víctor Balaguer, on era l’antic Ajuntament (ara desapareguda al aixecar-se la Ronda del Mig). No gaire lluny de la plaça es troba una important fàbrica el Vapor Vell, la gran empresa de Joan Güell constituïda entre 1844 i 1846 idestinada a la fabricació de panes, negoci al qual es dedica fins el 1891 quan el fill del fundador, Eusebi, la trasllada a Santa Coloma de Cervelló. Actualment l’edifici acull la biblioteca del barri. Un cop al Vapor Vell ja som al cor de Sants. 

Avui Sants està creuat pel carrer de Sants, l’eix del barri i el carrer comercial més llarg d’Europa, una via antiga que substitueix una de romana. L’antic traçat d’aquesta via encara és perceptible al cor del barri. Continuem la nostra passejada pel carrer Blanco, paral·lel i irregular, constitueix l’antic traçat del camí que creuava Sants, avui ens proporciona una calma mes pròpia d’un poble que d’una ciutat. Pel carrer Tenor Massini i creuant el carrer de Sants, pel carrer de sant Medir, ens acostem al mercat de Sants. És un dels mercats modernistes de la ciutat: presenta una estructura metàl·lica amb tancament d’obra vista, destaquen la teulada i la façana de ceràmica i maó, és obra de l’arquitecte Pere Falqués i Urpí. Els orígens d’aquest mercat, es remunten al carrer de Sant Crist (l’antiga carretera i actual carrer), on eren instal·lades les parades provisionals que van ser traslladades, cap el 1876, a l’actual plaça d’Osca. Amb l’agregació de Sants a Barcelona i l’augment de la població es va construir un mercat, en uns terrenys coneguts com a “Hort nou”,  inaugurats el 1913. El vell mercat serà motiu d’una profunda transformació.

 

Sortint per on hem entrat anirem a trobar una curiosa botiga, és al número 141 del carrer de Sants: una vaca i un bou ens recorden que abans hi havia una vaqueria. Unes passes més endavant trobem la plaça de Sants amb dos monuments: la font de xato (Damià Campeny, 1816), traslladada aquí des de la Rambla (1975), i el ciclista (Jorge José Castillo, 1986). Entrem als carrers interns de Sants a una banda i l’altra de l’eix central. Entremig del Centre Cívic Cotxeres de Sants, pel Pas de Fructuós Gelabert, dedicat al pioner del cinema, arribem a la plaça de Bonet i Muixí on s’alça l’església parroquial de Santa Maria de Sants, l’actual és obra de Duran Reynals (1940-65) i substitueix la que va ser incendiada durant la guerra civil. Al costat l’Arxiu Municipal ocupa la Casa del Rellotge. Sortim al carrer de Sants pels carrers de Sant Crist i de Cros i pel de Riego arribem a la plaça d’Osca, que acollí antigament el mercat, en uns terrenys cedits per la família Salat. No gaire lluny un altre espai amb elements  desapareguts: el parc de l’Espanya Industrial la gran fàbrica del barri i primera societat anònima de l’estat, que donava feina a 2500 obrers, és avui, gràcies a les reivindicacions veïnals, un enorme parc dissenyat pel basc Luis Peña Ganchegui.

Sortint de nou a l’eix central canviem de barri però no de districte: som ara a Hostafrancs, barri de Barcelona: el 1839 va ser incorporat a Barcelona a canvi de la marina de Sants i va tornar a Sants amb l’annexió. El seu nom prové d’un hostal situat a les afores de la ciutat, el propietari de l’Hostal era fill d’una població de la Segarra anomenada Hostafrancs de Sió. Avui la separació entre els dos barris es pot veure en el canvi de nom de la via central que de carrer de Sants passa a dir-se de la Creu Coberta. En aquesta via destaca la Seu del Districte (Jaume Gustà i Ubald Iranzo, 1917) un edifici de caire modernista amb magnífics vitralls. Molt a prop fem la nostra parada al mercat d’Hostafrancs construït en la millor època de l’arquitectura dels mercats per Antoni Rovira i Trias (1888), destaca l’estructura de ferro amb tancament d’obra vista. 

 

Per acabar la nostre llarga passejada ens dirigim a l’Eixample on ens espera el mercat de Sant Antoni i ho fem pel carrer Consell de Cent que ens deixa al Parc Joan Miró que ocupa el que fou l’antic escorxador de la ciutat. Destaca l’escultura de Joan Miró , Dona i ocell.

Des d’aquí ens acostem a la Gran Via al núm. 475 ens trobem la Casa de la Lactància (Antoni de Falguera i Pere Falqués, 1910) destaca la decoració escultòrica feta per l’Eusebi Arnau. A prop, en el núm.103 del carrer Viladomat trobem un altre edifici “lacti” un cartell ens indica que allà hi havia una sucursal de la Vaqueria Suiza. I ja quasi arribem a la fi de la passejada: el mercat de Sant Antoni, situat davant de l’antiga porta de la ciutat va ser projectat per Antoni Rovira i Trias i construït entre 1872 i 1882, ofereix una triple oferta en un sol espai, el mercat d'alimentació, els Encants i el mercat dominical de llibres i col·leccionisme.