En el pont neogòtic del carrer del Bisbe. que uneix el Palau de la Generalitat amb l'anomenada Casa dels Canonges, hi ha una imatge molt curiosa: una calavera que té incrustada una daga.
A les meves passejades, sempre he explicat que es tracta d'una representació de la mort, la mort com a vencedora, la lectura de la qual està arrodonida per l'alfa i l'omega que hi ha el centre i les representacions d'una corona, d'un bàcul i d'una palma. Així la mort s'imposa per sobre del poder polític, del religiós o de la fama.
Més divertides són les explicacions populars, les llegendes que s'ha inventat la gent, al llarg dels anys, per donar-li una explicació a aquesta calavera que penja del pont quan no es trobava una de lògica.
Una de les llegendes diu que la calavera és la pedra que aguanta tota la ciutat i el dia que la treguin del lloc que ocupa, cauran, com les files que fem amb les fitxes del dòmino, totes les cases de la ciutat, una darrera l'altra. Així que, aquells que prenen les decissions sobre aquests temes, no la toquin i ens possin en perill.
Una altra explicació està relacionada amb un cas d'assassinat no resolt. Diu la llegenda que antigament (i això no pot ser ja que sabem que el pont va ser construït el 1928), un ciutadà va ser assassinat sense que es podés descobrir qui l'havia matat. Va ser aleshores quan la família va decidir col·locar junt al crani de l'assassinat la daga amb la qual es va cometre el crim i quan l'assassí, o en aquest cas algun dels seus descendents, passi per sota es desprendirà la daga i es clavarà produint-se la venjança final. Aneu amb cura aquells que passeu per primera vegada, no sigui que desconegueu que un assassí s'amaga a la vostra família.
La tercera és l'explicació que tothom desitjaria que fos certa. Diuedn que la calavera dona bona sort a qui la mira i que allò que desitgem ens ho aconsegueix si passem per sota, Però cal una condició per tal que això s'acompleixi. En el moment en que entrem al carrer del Bisbe, sigui per una banda o l'altra del carrer, ens hem de girar i caminar d'esquenes fins que després de passar per perdem la calavera de vista. Tantdebò la calavera fos com la nostra llàntia d'Aladí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada