A partir del segle XVII l’escut de Barcelona s’enriqueix amb un nou senyal, per damunt la corona apareix l’anomenada Cimera reial o Cimera del Drac Penat o de la Vibra (la femella del drac).
A l'escut imprès, apareix de perfil, mirant a l’esquerra, rampant, amb el coll com de cigne, amb un cap d’orelles punxegudes, barba, grans narius i la boca oberta amb dents i la llengua fora, un cos amb urpes amenaçadores i un ala oberta com si fos un ventall. La bèstia surt d’una corona que està col·locada sobre un elm. Aquesta cimera s’usava als escuts de Mallorca i València i Barcelona també el va afegir al seu.
El drac penat, símbol dels monarques de la Corona d’Aragó (i també dels reis de Portugal), fou primerament un símbol personal de Pere el Cerimoniós, i el mantindran els seus successors fins Carles I (apareix a la seva tomba a l’Escorial juntament amb el lleó), coronant l’escut dels Quatre Pals o Barres i presidint el pom de la bandera reial. Amb els monarques de la casa dels Austries i dels Borbons no fou usada i, per aquest motiu adquirí connotacions patriòtiques, convertint-se en un important símbol nacional. Aquest caràcter farà que sigui recuperat durant la Renaixença i sigui habitual amb el modernisme. S’abandona durant el noucentisme pel seu caire medievalista i durant l’època republicana pel seu caràcter monàrquic.
Aviat l’animal de la cimera, el drac penat, s’identificà amb el rat-penat, potser primer per la similitud del nom i després iconogràficament per la forma de les ales.. Així a Barcelona, i paral·lelament a les altres capitals dels països catalans, la cimera de l’escut es transforma en la Rata-pinyada o Rat-penat i, al segle XIX, arracona definitivament la cimera del drac o de la Vibra, alhora que perd l'elm.
El rat-penat apareix dispers als escuts que hi ha a diversos indrets de la ciutat.
L’explicació del motiu del rat-penat a l’escut ha donat lloc a interpretacions i llegendes, lligades Jaume I. Els estudiosos parlen d’unes profecies, adaptades per Arnau de Vilanova, en les quals el rat-penat era el símbol d’un rei messiànic i si hi ha un a la Coronà d’Aragó és el Jaume I, conqueridor de terres i dames, que afegeix a la corona els regnes de Mallorca i València.
A Mallorca expliquen que el rei va salvar la vida d’un rat-penat que hi havia dins de la primera mesquita construïda a l’illa, l’actual església de Sant Miquel, i per demostrar que no creia en les supersticions que veien l’animal com un malaverany l’adoptà com a símbol. L’any 1269 el rei atorga un segell als prohoms de Mallorca que serà confirmat el 1312 per Sanç I de Mallorca i per això el rat-penat presideix l'escut de Palma.
A València expliquen una alta versió. Quan el rei era a la vora de Borriana, va decidir descansar a la seva tenda, esperant que el dia s’obriria amb bones perspectives per la batalla. Estant adormit, el despertà un soroll. Un rat-penat voltava dins la tenda i l’obliga a aixecar-se. Demana l’ajuda dels soldats que fan guàrdia per fer-lo sortir i els troba adormits. Veu també com l’enemic aprofita la foscor per atacar. Per sort, pel conqueridor va poder reaccionar i la situació es va capgirar al seu favor. Com el rat-penat fou qui evità la desfeta fou adoptat pel rei.
Com és ben conegut, el rat-penat és un dels emblemes oficials de la ciutat de València des del segle XVII. Apareix a l’escut d’entitats esportives (València CF, el Llevant UE o,el CE Alcoià), associacions falleres i culturals (com Lo Rat Penat fundat el 1878 quan aquí floria la Renaixença).
Però avui el rat-penat ja no figura oficialment a l’escut de la ciutat, ha desaparegut un dels símbols comuns amb altres ciutats de l’àmbit català i de la figura més emblemàtica de la seva història. Com a símbol del conqueridor la ciutat hauria rebut el rat-penat l’any 1249, quan Jaume I concedí l’autogovern als ciutadans de Barcelona, posant les bases del que havia de ser el Consell del Cent.
A part de l’antic escut de Barcelona ( i també del Barça), on desapareix a principis del segle XX, el rat-penat també hi era a l’antic escut de Terol on desapareix abans que a Barcelona. És molt habitual a l’heràldica municipal de la Franja, el trobem als escuts de Fraga, Atzeneta d’Albaida, Catarroja o Novallas. Altres escuts que llueixen el rat-penat són els d'Albacete (també el del Club Albacete Balompié), Munera, el de Montchauvet, Yvelines, el de Fiefbergen i fora d’Europa al de Santa Fe de Antioquia, concedit per Carles I i la seva mare Joana I.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada