La vella catedral de
Barcelona estava envoltada de quatre esglesioles o Caselles: la del Sant
Sepulcre, la de Santa Caterina, la de Sant Miquel i la de Santa Llúcia. Les
capelles havien de desaparèixer quan es construeix l’actual catedral gòtica, de
major dimensió que la seva antecessora. En va quedar la de Santa Llúcia, ja que
el seu emplaçament era perfectament aprofitable en la nova construcció i així
la veiem adossada a la catedral.
Expliquen els llibres d’història que
la capella de Santa Llúcia és la darrera construcció romànica de la ciutat. Va
ser construïda entre 1257 i 1268, a una part del cementiri de la catedral, per
iniciativa del bisbe Arnau de Gurb que té la seva tomba a l’interior.
L'edifici és petit, de planta rectangular, d’una sola
nau i està coberta amb volta de canó lleugerament apuntada.
Del conjunt destaca la seva portalada a base de quatre
arquivoltes en degradació que descansen sobre pilars i columnes. Tant les
arquivoltes com els capitells on arrenquen presenten una interessant decoració
escultòrica on dominen les formes vegetals i geomètriques. Al timpà, l’any
1901, el pintor Joan Llimona afegí una imatge de la Verge amb la safata i els
ulls de santa Llúcia i que ara està pràcticament esborrada.
Sobre aquesta capella s’acostuma a
explicar que hi apareix, cisellada al mur, la mesura de la cana de Barcelona, una
antiga mesura de longitud anterior a la implantació del sistema decimal. Joan Amades escriu a les seves Històries i llegendes de Barcelona:
<< Conten que una vegada,
entre els comerciants barcelonins van haver-hi unes diferencies sobre la tirada
justa de la cana barcelonina i com que no es podien posar d’acord van acudir al
Consell de Cent i aquesta institució, per evitar tot altre dubte successiu, i
perquè sempre tothom pogués comprobar si li havien donat tros just quan es
tractava de mides de llargària, féu gravar la mida exacta de la cana a cada
costat de la façana de la capelleta de Santa Llúcia on encara es pot veure
>>.
La cana de Barcelona, segons l’Enciclopèdia
Catalana, mesurava 1,555 m. i el relleu que emmarca la capella de Santa Llúcia,
segons explicava a La Vanguardia Josep M. Martí i Bonet, canònic conservador de la catedral de
Barcelona, en mesura 3,25. Malgrat que Amades especificava que es tracta d’una
cana dextra, la que servia per mesurar els camps, i no de la cana comuna, aquesta
explicació, malgrat ser repetida contínuament, sembla que és errònia i que el
relleu és simplement una motllura decorativa.
El motiu d’aquesta atribució és una
inscripció que apareix al mur; allà es pot llegir “A 2 canas lo pou” i que
indicava la propera presència d’un pou, que trobaríem a tres metres de la
inscripció.
Particularment, el que més m’atreu
de la capella és el relleu d’un agnus Dei que apareix a la façana lateral que
segur que prové d’una antiga porta d’accés a la capella que allà hi havia i que
fou cegada en temps indeterminat.
