LES PENSAVA I LES SABIA TOTES, SEGUR QUE MENJAVA SOPES


A Joan Amades l'estimo des del dia que el vaig conèixer. Avui, quan escric això, cumpleix anys,  ja n'ha fet 119 anyets. Clar que fa 50 anys que ja és mort però per mi encara té vida. La vida ha quedat en forma d'un fenomenal treball. El seu llegat és sensacional. I aquest ara és l'Any Amades.

Joan Amades va ser un home apassionat. La seva passió eren les costums tradicionals, les cançons, la literatura de cordill, els objectes de la vida quotidiana on es pot llegir una part de la història íntima de la gent en un determinat moment i alló que deia la gent gran, la paraula que fuig a l'instant. Recopilà informació dels quatre punts del país. Va recòrrer els pobles parlant amb la gent per apaivagar la seva insaciable sed de coneixement. Se'ns dubte que s'ho passava teta.

Al llarg de molts anys de feina, va deixar 27 carpetes de fitxes del que havia de ser un "Recorregut llegendari pels carrers de la Barcelona Vella": infinitat de llegendes populars, orígens de dites, petites històries conservades de manera oral.

Totes aquestes fitxes van ser recollides per la seva cunyada, Consol Mallofré, i van ser editades en forma de llibre per Edicions 62, l'any 1984, després d'un excel·lent treball de reordenació, revisió de la part històrica i introducció de intertítols a càrrec de Jaume Fabre i Josep Maria Huertas.
 

Aquest doble llibre és com la meva Biblia.