LA REINA JOVEN (1916) DE MAGÍ MURIÀ, AMB MARGARITA XIRGU I AL PARK GÜELL

 

"La Reina joven" (1916) és una joia cinematogràfica dels primers temps del cinema. És interessant per diverosos motius. El primer és la seva protagonista, el director Magí Murià dirigeix a Margarita Xirgu (“la gran Margarita Xirgu, actriz de inmaculada historia artística, lumbrera del teatro español y admirable creadora”en paraules de Lorca) Ricardo Puga, José Rivero i Celia Ortiz, en un drama d'Angel Guimerà per la companyia Barcinógrafo Films. Si això fos poc, un altre motiu que la fa interessant és que un dels escenaris es él Park Güell quan encara era propietat d'Eusebi Güell.

Copiat d'aquest blog (http://www.restauracionesfilmoteca.com/cine-espanol/ficcion/la-reina-joven/)  

SINOPSIS. Rolando, jefe del partido republicano, salva a la joven reina Alexia de sufrir un accidente. Ambos se enamoran pero los principios de él le impiden demostrar sus sentimientos. El Gran Duque aspira a casar a su hijo con la reina y conspira para imponer un gobierno conservador. Alexia acude a Rolando y le ofrece formar un ministerio para detenerle, pero él no acepta gobernar con una monarquía.

Se trata de la última película que Margarita Xirgu protagonizó para Barcinógrafo Films. Está basada en la obra homónima de Angel Guimerá y es la producción más ambiciosa de toda la serie. Fue recibida con gran expectación por la prensa, dada la gran inversión económica realizada, y obtuvo buenas críticas. Uno de los escenarios principales de la película es el Parque Güell (Barcelona). Tras este film, Margarita Xirgu se retiró del cine, al que solo volvió en 1938, ya en el exilio, para rodar en Argentina una adaptación de Bodas de sangre.

RECUPERACIÓN Y RESTAURACIÓN: La copia nitrato a partir de la cual se ha hecho la restauración estuvo sometida a una humedad excesiva, lo cual originó un proceso de descomposición que, afortunadamente, no ha sido irreversible, salvo en algunos planos en los que se han desplazado las anilinas de los tintes y hay alteraciones producidas por microorganismos. La copia tenía además un par de secuencias desordenadas que alteraban la continuidad narrativa del film y hubo que remontarla. Físicamente, había sufrido múltiples proyecciones y el sistema de arrastre se encontraba muy dañado. Estos problemas, unidos a muy diferentes grados de contracción del soporte nitrato, han hecho de esta una restauración muy larga y costosa, hasta obtener una reproducción fotográfica de notable calidad.

EN MIQUEL PORTER

L’amor al cinema mut me’l va encomanar el Miquel Porter, un d’aquells professors que no s’obliden. A la universitat vaig gaudir amb ell d’un curs d’Història del cinema. Em va enganxar aquella passió amb la que parlava de pel·lícules fascinants. Vaig coincidir en algunes sessions a la Filmoteca. Apareixia dient als que allà hi érem: “Al vicio, patricio” i comentava alegrement detalls de la pel·lícula que anàvem a veure.
A les seves classes venia força gent a escoltar-lo, alguns alumnes deien que no oblidarien mai quan el van conèixer a la Universitat Catalana d’estiu a Prada d’on acabaria sent rector. Començava les classes dient que allà era la república de la libertat i del bon humor, tota una declaració de principis. Als seus cursos no tot era plaer i s’havia de treballar. A la seva assignatura ens encarregà treballs d’investigació, personalitzats. A mi em va suggerir que consultés la referència de les estrenes de les pel·lícules de Charlot que pogués trobar a la Revista “Arte y cinematografia”. Ja sabia el què, i em va fascinar l'on, ja que m’enviava a la Biblioteca Delmiro de Caralt on eren les revistes. Quan vaig acabar el treball, agraït vaig obsequiar-lo amb una cinta amb la música de les pel·lícules d’Oliver i Hardy.
Sempre recordaré el seu cameo a La ciutat Cremada on, en mig d’una festa sexual amb noies despullades, és l’únic dels presents que s’aixeca l’antifaç per veure aquells pits que li passen pel davant.

La biografia de Miquel Porter i Moix diu que va néixer a Barcelona el 10 de maig de 1930. És el tercer dels cinc fills del llibreter Josep Porter Rovira. Estudia Filosofia i Lletres a la Universitat, també estudia música i ven llibres al negoci familiar. Participa activament a la vida cultural del seu temps mitjançant revistes, tertúlies, conferencies. Funda el cine-club Cercle Lumière de l'Institut Francès de Barcelona. Fa de tot: teatre, canta. Així serà un dels fundadors dels 16 jutges. El cinema serà una gran passió, escriurà sobre la historia i farà una recerca de films perduts. A la UB serà professor, primer al 1956, i de nou al 1969 fins que es va jubilar l’any 2000. Escriví a les revistes Serra d’Or, Destino, Jano i Revista de Catalunya i al diari Avui. Es va casar amb Guillemette Huerre, als 26 anys, i tindrà sis fills.
El 18 de novembre de 2004 m’entristia escoltar per la ràdio la notícia de la mort del Miquel.

CINEMA NEGRE A BARCELONA

Ara que Barcelona es coneguda, pel que a la literatura es refereix, per la seva setmana negra, m’agradaria recordar un interessant llibre publicat pel Ramon Espelt amb el títol Ficció criminal a Barcelona, 1950-1963, a l’editorial Laertes l’any 1988. Aquest professor de matemàtiques i aficionat al cinema fa un repàs a un gènere que va tenir una forta difusió a la nostra ciutat, lloc de producció i també escenari d’una sèrie important de pel·lícules. És un llibre preciós que recull 65 pel·lícules rodades en 13 anys en la que desfilen per la ciutat lladres, assassins i timadors, detectius, policies i jutges. Moltes d’aquestes pel·lícules són difícils de trobar però algunes es poden visionar amb sort. Us recomano paciència i estar atents, el crim pot aparèixer on menys ho sospitem.

Per anys, aquestes 65 pel·lícules de les quals parla el llibre són:

(1950) BRIGADA CRIMINAL d'Ignacio F. Iquino i APARTADO DE CORREOS 1001 de Julio Salvador

  

(1951) DUDA de Juli Salvador i LA FORASTERA d'Antonio Román

(1952) ALMAS EN PELIGRO d’Antonio Santillán, MERCADO PROHIBIDO de Xavier Setó i PERSECUCIÓN EN MADRID d'Enrique Gómez

(1954) JUZGADO PERMANENTE de Joaquín Luis Romero Marchent, HAY UN CAMINO A LA DERECHA de Francisco Rovira-Beleta, EL PRESIDIO d'Antonio Santillán, RELATO POLICIACO d’Antonio Isasi-Isasmendi i LOS GAMBERROS de Juan Lladó 

(1955) LOS AGENTES DEL QUINTO GRUPO de Ricardo Gascón, LA CANCIÓN DEL PENAL de Jean Sacha, EL FUGITIVO DE AMBERES de Miguel Iglesias, CONTRABANDO de Lawrence Huntington i Julio Salvador,  YO MATÉ de José María Forn, EL CERCO de Miguel Iglesias i SIN LA SONRISA DE DIOS de Julio Salvador

 

(1956) SITIADOS EN LA CIUDAD de Miguel Luch, CAMINO CORTADO d’Ignacio F. Iquino, NUNCA ES DEMASIADO TARDE de Julio Coll, PLEITO DE SANGRE de Ricardo Gascón, LA MELODÍA MISTERIOSA de Juan Fortuny i 1956 EL OJO DE CRISTAL d'Antonio Santillán

(1957) DELINCUENTES de Juan Fortuny i MANOS SUCIAS de José Antonio de la Loma i Marcello Baldi

 (1958) DISTRITO QUINTO de Julio Coll, LOS OJOS EN LAS MANOS de Miguel Iglesias, CUATRO EN LA FRONTERA d'Antonio Santillán, SU PROPIO DESTINO de Giuseppe Vari, AVENIDA DE ROMA 66 de Juan Xiol, CITA IMPOSIBLE d’Antonio Santillán i EL AVENTURERO de Kenneth Hume i Ricardo Gascón

(1959) UN VASO DE WHISKY de Julio Coll, SENDAS MARCADAS de Juan Bosch, LOS COBARDES de Juan Carlos Thorry, AVENTURAS DE TAXY KEY: LA MANO CORTADA, SOMBRAS DE UN SUEÑO o LA CASA DEL LAGO d’Alberto G. Nicolau, Arturo Buendía i Juan Fortuny, A SANGRE FRÍA (TRAMPA AL AMANECER) de Juan Bosch i BUEN VIAJE, PABLO d’Ignacio F. Iquino

(1960) LLAMA UN TAL ESTEBAN de Pedro L. Ramírez i LOS DESAMPARADOS d’Antonio Santillán

(1961) NO DISPARES CONTRA MÍ de José María Nunes, MUERTE AL AMANECER de José María Forn,  PASAPORTE AL INFIERNO de Cecil H. Williamson i Ramón Quadreny, FUGA DESESPERADA de Robert Vernay i José Antonio de la Loma, JUVENTUD A LA INTEMPERIE d’Ignacio F. Iquino i HAN MATADO AUN CADÁVER Julio Salvador

(1962) LOS ATRACADORES de Francisco Rovira-Beleta, PALMER HA MUERTO de Juan Fortuny, ¿PENA DE MUERTE? de José María Forn, AL OTRO LADO DE LA CIUDAD d’Alfonso Balcázar i REGRESA UN DESCONOCIDO de Juan Bosch

 (1963) SENDAS CRUZADAS de Juan Xiol, LA CUARTA VENTANA de Julio Coll, CARTA A UNA MUJER de Miguel Iglesias, LA RUTA DE LOS NARCÓTICOS de José María Forn, TRAMPA MORTAL d’Antonio Santillán, LA GRAN COARTADA de José Luis Madrid i A TIRO LIMPIO de Francisco Pérez Dolz

(1964) LOS CULPABLES de José María Forn, CRIMEN de Miguel Lluch i SENDA TORCIDA d’Antonio Santillán

(1965) LA EXTRANJERA de Juan Xiol i EL PRECIO DE UN ASESINO de Miguel Lluch