Santa Llúcia va viure entre els segles III i
IV. Havia nascut a Siracusa, Sicília, en el si d’una família rica. Va rebre una
educació cristiana i va consagrar la seva vida a Déu, fent vot de virginitat.
La llegenda explica que un home enamorat d’ella, ofès pel fet que la noia el
rebutgés, la va denunciar a les autoritats per ser cristiana quan això era
motiu de persecució. Duien que la santa, abans del judici, va arribar fins on
era el delator i li va preguntar què era allò que més li agradava d’ella. Com que va
respondre que eren els seus ulls d’un blau intens, la jove va agafar una espasa
i se’ls va arrencar per posar-los sobre una safata de plata on els hi va oferir.
Diuen que al judici, malgrat no tenir ulls, la santa hi veia perfectament, amb uns
enormes ulls negres. Per aquest motiu és la patrona de la vista i dels pobres, els
cecs i els nens malalts.
Joan Amades ens il·lustra sobre
aquelles persones que es trobaven a la capella.
<<Tots els ceguets de Barcelona creien obligat anar a visitar a la santa el dia de la seva festa i fer-se passar pels ulls una relíquia seva que donava vista i claredat. La majoria dels ceguets barcelonins es passaven tot el dia vora la capella, encara que fossin benestants i no tinguessin necessitat de captar i entre tots els ceguets formaven unes llargues corrues tot al voltant de la capella. El tal dia, un ceguet barceloní per res del món hauria deixat d’anar a fer acte de presència a santa Llúcia; se n’hi reunien a cents.
<<Tots els ceguets de Barcelona creien obligat anar a visitar a la santa el dia de la seva festa i fer-se passar pels ulls una relíquia seva que donava vista i claredat. La majoria dels ceguets barcelonins es passaven tot el dia vora la capella, encara que fossin benestants i no tinguessin necessitat de captar i entre tots els ceguets formaven unes llargues corrues tot al voltant de la capella. El tal dia, un ceguet barceloní per res del món hauria deixat d’anar a fer acte de presència a santa Llúcia; se n’hi reunien a cents.
També era corrent quan algú tenia alguna
malaltia a la vista fer la prometença, si es guaria, de concórrer el dia de la
festa a visitar la santa en la seva capella i fer almoina a tots els ceguets
pidolaires que s’estacionaven pels voltants de l’esglesiola>>.
>>Santa Llúcia és la patrona de la majoria dels
oficis per a l’exercici dels quals cal fer molt ús de la vista, especialment
els oficis femenins, com cosidores, brodadores, puntaires i d’altres; també és el gremi dels matalassers, que aquest dia feien gran festa.
Santa Llúcia és patrona, també, de les
donzelles en general, sobretot de les nenes que van a costura. És alhora
patrona d’altres oficis pels quals cal bona vista; així com dels estudiants,
puix hom creu que l’estudiar crema els ulls>>.
A les pàgines especialitzades en sants es diu que la santa, amb altres sants protectors, també és la patrona dels camperols, dels electricistes, dels xofers, dels afiladors, dels talladors, dels vidriers i dels escriptors.
Imatge i drap de morts del gremi de matalassers i vanovers |
Diuen els llibres que antigament la
capella que està dedicada a aquesta santa i que es trova a la cantonada del
carrers del Bisbe i de Santa Eulàlia era dedicada a les onze mil verges de les
quals se'n guardaven les relíquies a l’interior. Afegeixen les cròniques que un
miracle va fer canviar la dedicació de la capella. Una nena, cega de naixement,
va acostar-se a la zona de la capella on es guardaven les relíquies de la santa
màrtir siracusana, va tocar-les i, de sobte, va recuperar la vista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada