Explica el mestre Permanyer que el terme més adient per designar l’agrupació de cases que trobem a l’Eixample és mansana. És un neologisme usat pel propi Cerdà i que deriva del llatí; mansio/mansionis es pot traduir com habitació o casa. El terme no s’ha utilitzat en català però sí que tenim la seva transcripció en castellà, parlem de “las manzanas del Ensanche” mentre en català s’utilitza “les illes de l’Eixample”. Manzana en català és poma, però no és el mateix la fruita que els habitatges.
De les cases del passeig de Gràcia entre els carrers de Consell de Cent i d’Aragó se’n diu l’illa de la discòrdia. Diuen que la discòrdia és la que provoquen els edificis que composen l'illa. Realment, penso que l’origen d’aquesta denominació no és massa correcte en català, en canvi sí que ho és en castellà. El qualificatiu no fa referència a l’illa o mansana pròpiament dita, sinó a una poma. Hem de buscar a la mitologia clàssica per trobar l’origen: a la poma de la discòrdia, també coneguda com el Judici de Paris.
Diuen que al casament de Peleu i Tetis van ser convidats tots els deus de l’Olimp i només va quedar exclosa Eris, la deesa de la discòrdia, ja que la seva influència negativa podia perjudicar la nova parella. Però Eris es va assabentar i va acudir a la festa. Quan tothom festejava feliçment, Eris va llençar una poma d’or i va dir que havia de quedar-se-la la deessa més bella. Zeus va pensar que el millor jutge devia ser un humà, i va triar a Paris, fill del rei de Troia. Tres van ser les deesses aspirants a la poma destinada a la deessa més bella: Hera, l’esposa de Zeus, Atenea i Afrodita. Totes tres van voler convèncer Paris i, per buscar els seus favors, fins i tot van recórrer al xantatge. Hera oferia a Paris el poder, així endevindria el més poderós de la terra, Atenea la saviesa, per tant seria el més savi de tots, i Afrodita l’amor, segons això ninguna dona se li resistiria. Paris, no ho va dubtar i va escollir Afrodita i d'aquesta manera es va beneficiar de l’amor de la dona més bella del seu temps, Helena, esposa de Menelao, rei d’Esparta. Com Helena va anar-se a Troia, el seu marit, decidí començar una guerra contra aquesta ciutat. Així va començar la mítica batalla.
Però que té a veure aquesta història amb la nostra illa de cases, amb la nostra mansana meravellosa? Doncs que allà tenim tres deesses en pedra entre els quals hauríem de triar com ho va fer Paris. Tenim:
 |
La casa Lleó Morera (1902-1906) de Lluís Domènech i Muntaner
|
 |
La Casa Amatller (1898-1900) de Josep Puig i Cadafalch
|
 |
La Casa Batlló (1904-1906) d’Antoni Gaudí
|
Quina és la vostra elecció? La meva no la tinc clara. Les tres obres són excel·lents. Afortunadament no sóc Paris i no he de triar la més bella. Fareu el mateix vosaltres o en teniu una de favorita?
