EL FOTÒGRAF, EL VELL I LA DONCELLA

La casa Amatller és plena d'escultures, delicioses totes. Costa decidir-se per les millors. Envoltant les portes i les finestres de la façana no sabem on descansar la vista. Tinc predilecció per tres escultures lligades.

Un fotògraf capta amb la seva camara...
...un vell que mira amb lascivia...
... una bella donzella.

D'OFICI BASTAIX

La feina dels bastaixos era molt feixuga. A l'antiga Barcelona, havien de carregar les mercaderies des dels vaixells i portar-les als magatzems. Quan al port no hi havia vaixells que descarregar movien, des de les pedreres de Montjuïc, les pedres que s'utilitzaven per construir l'església del seu barri: Santa Maria del Mar. I allà van quedar immortalitztats a dos llocs de la façana. 
Un és als dos capitells dels extrems de la columnata que enmarca la porta



I l'altra és a la part superior de les portes de fusta que tanquen el recinte.


A l'interior també apareixen més homenatges als que amb l'esforç de la seva feina van fer possible la construcció de l'església del mar al barri de la Ribera. Gent forta i esforçada, generosa i orgullosa que han quedat immortalitzats també al llibre de l'Ildefonso Falcones, La catedral del mar.

TRES GOTS DE XAVIER NOGUÉS



Les Galeries Laietanes, fundades el 1915 al número 613 de la Gran Via pel marchant Santiago Segura, van ser l’aparador del Noucentisme. S’ha dit més d’una vegada que Les Galeries Laietanes són al noucentisme el que els Quatre Gats al modernisme. Allà s’hi celebraven exposicions, allà es presentaven les principals publicacions i allà tenien lloc tota mena d’actes.
Al soterrani del local hi havia el celler, que era el punt principal de reunió dels artistes i escriptors noucentistes. L’espai comptava amb una decoració sortida de la mà de Xavier Nogués. L’artista va omplir els murs amb pintures al tremp de caràcter satíric amb múltiples escenes que són un cant als plaers del vi i que després seguiria en la decoració de la residència del col·leccionista Lluis Plandiura i en el conjunt de ceràmiques del celler de Pinell del Brai (1921) a la Terra Alta. Destaquen en els aproximadament 40 plafons que va realitzar, una sèrie de figures de caràcter humorístic, en especial els borratxos, de nas enorme, barret que tapa la cara o pèl despentinat, americana ample i una copa a la mà transmetent l’alegria de viure. Avui, gràcies al treball de recuperació que van fer Josep Gudiol i el restaurador Andreu Asturiol als anys 40 podem gaudir d’ells al MNAC.
Nogués va dibuixar també amb aquests tipus de personatges els gots que s’utilitzaven a les Les Galeries Laietanes. Són gots esmaltats, el disseny era de Nogués mentre la tècnica de l’esmalt va ser aplicada per Ricard Crespo. Al MNAC dels quals es mostren tres models Una veritable delícia. En algun lloc he llegit que van ser un èxit i va arribar a fer-ne 26 models diferents.




L'AUCA DEL SENYOR ESTEVE AL CARRER PETRITXOL

El 23 setembre 1956, s'inaugurava un plafó de ceràmica al carrer Petritzol on s'explicava l'argument de L'Auca del Senyor Esteve. L'autor de la ceràmica és Josep Aguadé, que va utilitzar els dibuixos originals de Ramon Casas i els rodolins de Gabriel Alomar. En total són 28 plafons.


Quan naixia l'Estevet no feia calor ni fret.
El pesen ab la romana y el miden ab mitja cana.
Entre el trànsit comercial va a la pila baptismal.
Per celebrar el naixement repinten l'establiment.
L'Estevet té per juguetes les capses de fils y vetes.
Li omplen de fideus el pap y de números el cap.
Fa pedrades ab prudencia i va agafant esperiencia.
El noy es tan comerciant que va la casa endevant.
Veu l'Estevet una dona ... si que l'avem feta bona.
L'Estevet molt diligent ja prepara el casament.
Es declara així com cal al jardí del General.
El casen a Sant Calgat ab pau i tranquilitat.
Es la senyora Tomasa una dona de sa casa.
Per fer creixer la botiga treballen com la formiga.
Van a fer una costellada a la Montanya Pelada.
Y els dona nostre Senyór un fruit de benedicció.
El bon Ramonet creixia rodejat de merceria.
Li carregen un moltó per anar a la processó.
Per les ideas del fill La Puntual corra perill.
Mort el padrí de l'Esteve y el ploren ... á casa seva.
La Puntual va fentse amunt pels consells d'aquell difunt.
El nostre betas y fils honra els cálculs mercantils.
Com que no té cap desgracia se compra una torre .... a Gracia.
Amenasa á la Puntual un daltabaix molt formal.
Per no pensar en la tragedia van anar un dia a comedia.
Aquell temporal esclata y no queda ni una rata.
Y aqui s'acaba l'historia Nostre Sinyó'l tingui en gloria.

1908, AIXÍ HO VEUEN I AIXÍ HO VEIEM

Picarol va dibuixar La novel·la del terrorisme (publicat a L'Esquella de la Torratxa, el 27 de març de 1908), dues visions oposades de Barcelona. Aquí tal com la veuen a l'estranger.

"Barcelona tal com la veiem nosaltres".

VUIT PARELLES AL PALAU DEL BARÓ DE QUADRES


Després de construir la residència que l'industrial Manuel de Quadras i Feliu, baró de Quadras, tenia a Massanes (a la comarca de La Selva), Josep Puig i Cadafalch va remodelar, entre 1904 i 1906,  la residència  que la família havia adquirit a la Diagonal de Barcelona.
L'arquitecte va usar el seu repertori formal habitual en aquells anys. S'inspirava en l'arquitectura gòtica del nord d'Europa. La seva feina va contar amb la col·laboració dels millors artistes del moment, entre ells els escultors Eusebi Arnau i Alfons Juyol. Destaca especialment la façana que dona a la Diagonal 373 amb una galeria al principal on es succeeixen vuit arcs, cadascún dels quals coronat per un  grup escultòric on hi apareixen parelles amb indumentària medieval. Són vuit delicades escultures que es troben entre les més elegants del modernisme.