EL REI

Una fantàstica fotografia que han deixat els amics del facebook. Elegant i guapu el rei de la rumba a la cantonada del carrer de la Cera amb Sant Climent, al fons el Bar Tonis. Ratlla al pantaló, abric,  americana i corbata amb agulla. Somriure i mirada d'orgull. A part del rei em criden l'atenció aquelles aceres minúscules del barri.

El Peret ens va deixar el 27 d'agost del 2014.

PORQUE YO ME IRÉ

El mundo baila conmigo y cuando vaya a dejarlo deseo que mis amigos me digan adiós cantando

canten y bailen por rumba y llegando al cementerio por favor no se preocupen que yo no me quedo dentro.

Porque yo me iré, ay... Que yo me iré porque yo me iré, ay... Que yo me iré con don Antonio Machin, Machin angelitos negros cantan para ti y el compas de tus maracas suena así.

Desde que fuiste a cantar, tu manisero a otro lugar - ay que dolor ya a nadie más gardenias regalo

para expresar el fuego de su amor con las notas corazón, don Antonio Machin, porque no se escucha el eco de tu voz se muere la camarera por tu amor.

El día que yo me muera no lloren ni den la lata y canten el muerto vivo que estamos tomando cañas.

Mi cariño y mis canciones al irme les dejare para que sigan bailando con la puntita del pie.

Porque yo me iré, que yo me iré porque yo me iré, ay que yo me iré me iré con Benny Moré

pa que tu goces (son Maracaibo) que pa que tu lo bailes (son son Maracaibo) que pa que tu goces (son Maracaibo) que pa que tu lo bailes (son son Maracaibo). Santa Isabel de las Lajas ahí nació Benny Moré Santa Isabel de las Lajas ahí nació benny more hay que sembrar esa tierra porque da buenos cantores.

Que pa' que tu goces (son Maracaibo) que pa' que tu lo bailes (son son Maracaibo) que pa' que tu goces (son Maracaibo) que pa' que tu lo bailes (son son Maracaibo) 

los rincones de La Habana tu música van cantando y los rinconcitos de La Habana tu música van cantando los que beben y se alegran por ti seguirán brindando
que pa que tu goces (son Maracaibo) que pa que tu lo bailes (son son Maracaibo) que pa' que tu goces (son Maracaibo) que pa' que tu lo bailes (son son Maracaibo).

Es mi último deseo dejen la lagrima al mar recuerden que es preferible reír que llorar

porque la vida es así unos se van otros vienen que iré a preparar la fiesta pa' cuando vengan ustedes.

Porque yo me iré, que yo me iré porque yo me iré, hay que yo me iré con don Antonio Machin, Machin angelitos negros cantan para ti y el compas de tus maracas suena así.

Pa que tu goces (son Maracaibo) que pa' que tu lo bailes (son son Maracaibo) que pa' que tu goces (son Maracaibo) que pa' que tu lo bailes (son son Maracaibo).

Maniiiiiii que si te quieres con el pico divertí que cómprate un cucuruchito de maní ay cómprate un cucurucho, cucuruchito de maní.

Que pa' que tu goces (son Maracaibo) que pa' que tu lo bailes (son son Maracaibo) angelitos negros cantan para ti y el compas de tus maracas, tus maracas suena así que pa' que tu goces (son Maracaibo) que pa' que tu lo bailes (son son Maracaibo).....

Fragments de la pel·lícula El mesón del gitano d'Antonio Román (1970).

NO HA HABIDO OTRA COMO ELLA

¡Carmen! La capitana. Un fantàstic documental del Marcel·lí Parés que repassa la vida de la gran Carmen Amaya. Realitzat en el marc del centenari de l'artista. Ens passegem pel barri del Somorrostro on va néixer, entrarem als als locals de la ciutat on ballava, acompanyada a la guitarra pel seu pare, veurem les seves pel·lícules, l'acompanyarem a les grans gires arreu del món i ens sorprendran els seus èxits als Estats Units, la rebrem a la seva tornada a casa i  plorarem la seva mort. Al llarg del documental d'una hora, amb companyia d'un gran número de testimonis tornarem a enamorar-nos d'una dona que fins-i-tot ha donat nom a un dels cràters del planeta Venus.

BARCELONA, PERLA DEL MEDITERRÁNEO

Imatges centenàries de Barcelona. 8 minuts i migs de viatge al passat. De Cabot films (1912-1913): el port des d'una barca, una vista complerta al voltant de la plaça Catalunya, el passeig de Gràcia a cavall, el Parque, el Park Güell i llançant-se a l'aigua pel Tibidabo.
La xarxa diu que les imatges van ser trobades a una llauna als Encants i que pertany a la Filmoteca Holandesa.

"ASÍ QUERÍA YO VERTE ESTA NOCHE"

L'any 1963 Francisco Rovira Beleta recreava el drama Romeo i Julieta de Shakespeare a la seva pel·lícula Los Tarantos i la situava a Barcelona. Els protagonistes són gitanos. Els Capuletos i els Montescos són aquí els Zorongos i els Tarantos.
Inoblidable és l'escena en què Antonio Gades, el Mojigondo, una nit desperta entre els braços d'una turista a una terrassa de la Rambla i comença a ballar seguit d'un enamorat Rafael que li crida: "así quería yo verte esta noche ... el baile es grande".
Sempre em recordo d'aquest ball quan passejo per la part baixa de la Rambla.

UN VIATGE AL PARAL·LEL DE FA 50 ANYS

L'any 1964 l'Enric Ripoll Freixes, com a director, i el Josep Maria Ramon i Morera, encarregat de la fotografia i el muntatge, s'entretenien fent un documental sobre el Paral·lel i que avui és un document excepcional. Comença amb una introducció a base de fotografies antigues i continua amb un espectacle al Molino, un recorregut pel Paral·lel i un pla fix des d'un terrat del carrer de les Tàpies. Visualitzant aquest document viatgem pel temps.

CINEMA NEGRE A BARCELONA

Ara que Barcelona es coneguda, pel que a la literatura es refereix, per la seva setmana negra, m’agradaria recordar un interessant llibre publicat pel Ramon Espelt amb el títol Ficció criminal a Barcelona, 1950-1963, a l’editorial Laertes l’any 1988. Aquest professor de matemàtiques i aficionat al cinema fa un repàs a un gènere que va tenir una forta difusió a la nostra ciutat, lloc de producció i també escenari d’una sèrie important de pel·lícules. És un llibre preciós que recull 65 pel·lícules rodades en 13 anys en la que desfilen per la ciutat lladres, assassins i timadors, detectius, policies i jutges. Moltes d’aquestes pel·lícules són difícils de trobar però algunes es poden visionar amb sort. Us recomano paciència i estar atents, el crim pot aparèixer on menys ho sospitem.

Per anys, aquestes 65 pel·lícules de les quals parla el llibre són:

(1950) BRIGADA CRIMINAL d'Ignacio F. Iquino i APARTADO DE CORREOS 1001 de Julio Salvador

  

(1951) DUDA de Juli Salvador i LA FORASTERA d'Antonio Román

(1952) ALMAS EN PELIGRO d’Antonio Santillán, MERCADO PROHIBIDO de Xavier Setó i PERSECUCIÓN EN MADRID d'Enrique Gómez

(1954) JUZGADO PERMANENTE de Joaquín Luis Romero Marchent, HAY UN CAMINO A LA DERECHA de Francisco Rovira-Beleta, EL PRESIDIO d'Antonio Santillán, RELATO POLICIACO d’Antonio Isasi-Isasmendi i LOS GAMBERROS de Juan Lladó 

(1955) LOS AGENTES DEL QUINTO GRUPO de Ricardo Gascón, LA CANCIÓN DEL PENAL de Jean Sacha, EL FUGITIVO DE AMBERES de Miguel Iglesias, CONTRABANDO de Lawrence Huntington i Julio Salvador,  YO MATÉ de José María Forn, EL CERCO de Miguel Iglesias i SIN LA SONRISA DE DIOS de Julio Salvador

 

(1956) SITIADOS EN LA CIUDAD de Miguel Luch, CAMINO CORTADO d’Ignacio F. Iquino, NUNCA ES DEMASIADO TARDE de Julio Coll, PLEITO DE SANGRE de Ricardo Gascón, LA MELODÍA MISTERIOSA de Juan Fortuny i 1956 EL OJO DE CRISTAL d'Antonio Santillán

(1957) DELINCUENTES de Juan Fortuny i MANOS SUCIAS de José Antonio de la Loma i Marcello Baldi

 (1958) DISTRITO QUINTO de Julio Coll, LOS OJOS EN LAS MANOS de Miguel Iglesias, CUATRO EN LA FRONTERA d'Antonio Santillán, SU PROPIO DESTINO de Giuseppe Vari, AVENIDA DE ROMA 66 de Juan Xiol, CITA IMPOSIBLE d’Antonio Santillán i EL AVENTURERO de Kenneth Hume i Ricardo Gascón

(1959) UN VASO DE WHISKY de Julio Coll, SENDAS MARCADAS de Juan Bosch, LOS COBARDES de Juan Carlos Thorry, AVENTURAS DE TAXY KEY: LA MANO CORTADA, SOMBRAS DE UN SUEÑO o LA CASA DEL LAGO d’Alberto G. Nicolau, Arturo Buendía i Juan Fortuny, A SANGRE FRÍA (TRAMPA AL AMANECER) de Juan Bosch i BUEN VIAJE, PABLO d’Ignacio F. Iquino

(1960) LLAMA UN TAL ESTEBAN de Pedro L. Ramírez i LOS DESAMPARADOS d’Antonio Santillán

(1961) NO DISPARES CONTRA MÍ de José María Nunes, MUERTE AL AMANECER de José María Forn,  PASAPORTE AL INFIERNO de Cecil H. Williamson i Ramón Quadreny, FUGA DESESPERADA de Robert Vernay i José Antonio de la Loma, JUVENTUD A LA INTEMPERIE d’Ignacio F. Iquino i HAN MATADO AUN CADÁVER Julio Salvador

(1962) LOS ATRACADORES de Francisco Rovira-Beleta, PALMER HA MUERTO de Juan Fortuny, ¿PENA DE MUERTE? de José María Forn, AL OTRO LADO DE LA CIUDAD d’Alfonso Balcázar i REGRESA UN DESCONOCIDO de Juan Bosch

 (1963) SENDAS CRUZADAS de Juan Xiol, LA CUARTA VENTANA de Julio Coll, CARTA A UNA MUJER de Miguel Iglesias, LA RUTA DE LOS NARCÓTICOS de José María Forn, TRAMPA MORTAL d’Antonio Santillán, LA GRAN COARTADA de José Luis Madrid i A TIRO LIMPIO de Francisco Pérez Dolz

(1964) LOS CULPABLES de José María Forn, CRIMEN de Miguel Lluch i SENDA TORCIDA d’Antonio Santillán

(1965) LA EXTRANJERA de Juan Xiol i EL PRECIO DE UN ASESINO de Miguel Lluch