HÉRCULES I LA BARCA NONA

Des de temps molt reculats ha hagut interès en saber quin ha estat l’origen de Barcelona. Quan manca el coneixement científic apareix la llegenda i en això la nostra ciutat és rica i plena.

Els primers que es van qüestionar l’origen de la ciutat van pensar que la resposta als seus dubtes havia de trobar-se al seu nom. Així, van veure que Barcelona tenia la mateixa arrel que Amílcar Barca, general cartaginès, i buscant una relació entre ambdós es digué que Barcelona seria la ciutat dels Barca.

Aquest origen no degué convèncer tothom i es seguí buscant. L’origen de la ciutat havia de ser il·lustre i es vinculà amb el semi-deu grec Heracles, l’Hèrcules romà, fill de Zeus i de la mortal Alcmena. Amb una gran dosis d’imaginació es relaciona el nom de la ciutat i el personatge mitològic mitjançant la llegenda de la barca novena, en llatí la barca nona. Com a bona llegenda trobem varies versions, en moltes es relaciona la fundació de la ciutat amb la tornada d'Hèrcules de robar les pomes jardí de les Hespèrides. Una bona versió l’explica el mestre Amades. Relaciona el viatge de la barca nona amb la construcció de la tomba de la seva estimada Pirene, una tomba que avui són els Pirineus. Joan Amades ho explica així:

“el mitològic Hèrcules ... va armar nou naus totes elles plenes del més escollit de la seva gent, i va fer via cap aquell pla tan gemat i rialler que havia vist al peu de Montjuïc per tal de fundar-hi la ciutat que s’havia proposat establir-hi. Però heus ací que a mitja navegació va desencadenar-se un temporal desfet que va empènyer les naus enllà i enllà sense saber pas on anaven, van poder fer peu en terres de Marsella. Les naus, però, no hi eren totes, en mancava una que van creure perduda. Passada la maror, Hèrcules i la seva gent feren via arran de costa fins arribar pla la de Barcelona; van veure amb singular i agradosa sorpresa, que un estol de la seva gent ja feia temps que treballava ardidament per tal de portar a terme el desig del gran heroi i que la ciutat ja estava començada. Aquella barca que no va fer cap a Marsella i que creien perduda, no ho era pas, s’havia escapat del temporal i havia seguit normalment la seva ruta. Hèrcules estigué contentíssim dels seus fills i per glorificar la seva memòria i el record de la seva gesta donà a la ciutat novella el nom de Barca-nona, o sigui de la barca novena, termes que el pas del temps ha fos i confós fins esdevenir el nom de la nostra Barcelona”.

Per aquest motiu, el carrer que va des del carrer de la Ciutat, davant de la façana gòtica de  l’Ajuntament, fins a la plaça de Sant Just, porta el nom de carrer d’Hèrcules.

TRES MONUMENTS HERCULIS

El nostre mític fundador apareix a diverses manifestacions artístiques de la ciutat des de temps molt reculats.
De les representacions d’Hèrcules que hi ha a la ciutat cal destacar les següents: 

La primera es troba, des de 1928, a l’encreuament de Còrsega amb el passeig de Sant Joan. Aquesta font és un dels monuments més antics de la ciutat i té el seu origen a la construcció, per part del capità general Agustí de Lancaster, als darrers anys del segle XVIII, d’un jardí ubicat entre la ciutadella militar i la muralla, anomenat de l’esplanada, i que estava ornamentat amb arbres i brolladors. Poc després de la inauguració de l’esplanada, just encetat el segle XIX, la vinguda a la nostra ciutat del rei Carles II suposa la introducció de novetats a aquest espai. S’encarregà la font monumental d’Hèrcules a Salvador Gurri, qui treballa amb  Josep Moret, i es dedica al monarca. Al costat del jardí, anys més tard el primer jardí de la ciutat, el del General, i tot desapareix amb l’enderroc de la ciutadella militar. Aquesta font serà indultada, traslladada, primer junt al desaparegut Palau de Belles Arts i, més tard, en temps de l’Exposició Internacional, on ara la trobem.

La segona és al mig de la Rambla. És una font discreta però elegant, la segona que s’instal·la junt a una de les portes de la vella muralla. Està situada sota d’un arc, a un cantó del pla de la Boqueria. La font, de tres brolladors, va ser inaugurada el 1830, i presenta un escut de la ciutat coronat amb un elm i embellit amb els símbols del nostre heroi: la clava o garrot i la pell del lleó.

Un tercer Hèrcules es troba al centre de la ciutat, a la plaça Catalunya. Quan aquest espai barceloní va adornar-se amb escultures hi havia la idea de que aquestes fessin referència a Catalunya, ja fos a aspectes històrics, geogràfics o simbòlics. A l’hora de realitzar-se no totes van seguir aquest criteri ja que els escultors triats van aprofitar treballs ja tenien enllestits prèviament a l'encàrrec. Dins aquest programa, la d'Hèrcules va ser una de les estàtues que seguiren la idea original. La figura de bronze va ser realitzada pel valencià Vicenç Navarro. Apareix quasi nu, de peu i agafant amb les dues mans una gran roc, demostrant que entre les virtuts de l'heroi destaca la força.

HÈRCULES A CUCURULLA

Hèrcules és un dels herois mitològics més coneguts, un heroi viatger i que, a part de ser el mític fundador de la ciutat, també simbolitza el treball, aspecte en el qual destaca la nostra ciutat. Se l’associa amb el cicle dels dotze treballs que li ordenà realitzar el seu cosí Euristeu, rei de Micenes, com a penitència per haver matat la seva esposa i el seu fill induït per Hera, la legítima esposa del seu pare.

Alguns dels treballs d’Hèrcules els trobem coronant el guardapols de les finestres de diverses cases barcelonines a l’època renaixentista. Una d’elles es troba al número 4 del carrer de la Cucurulla (el que uneix l’avinguda del portal de l’Àngel amb Portaferrissa). És la coneguda com a casa Bassols, una àmplia casa d’origen medieval amb ampliacions modernes. Actualment, acull el Reial Cercle Artístic i té la seva façana principal al carrer dels Arcs. Al pis principal apareixen cinc relleus, no hi són tots els dotze treballs ni estan ordenats cronològicament. Mirant-los detingudament veurem que expliquen de manera molt esquemàtica la història d’aquests treballs:

El  primer dels relleus trobem a Hèrcules amb dues columnes. Fa referència al desè treball d’Hèrcules, la captura dels bous de Gerió, monstre format per tres cossos units per la cintura i que vivia a l’illa d’Erítia a l’extrem oest de la Mediterrània. Per arribar-hi, Hèrcules havia de creuar el desert i per poder fer-ho va usar la copa màgica del déu Hèlios que va aconseguir per la força. Per commemorar la gesta, Hèrcules planta dues columnes al límit de la Mediterrània, a Ceuta i Gibraltar. Arribat a lloc, mata al gos Ortros i el pastor Eurició, que guarden els ramats, i al gegant Gerió, i pot complir amb la seva tasca.

El segon relleu el trobem carregant una enorme bola. Fa referència a l’onzè treball, el robatori de les pomes d'or del Jardí de les Hespèrides, nimfes filles d’Atles. Aquèst, condemnat pels déus a aguantar la volta celeste, arriba a un acord amb Hèrcules: ell convenç a les seves filles per tal de que li deixin endur-se les pomes a canvi de que Hèrcules li sostingui la volta celeste una estona. Així ho fa, però Hèrcules l’acaba enganyant quan s'adona que Atlas no vol tornar a la seva feina, demana a Atlas que sostingui un moment el cel per poder-se acomodar i aprofita per marxar amb les pomes.

El tercer relleu trobem el nostre heroi lluitant contra un monstre. Fa referència al segon treball: la mort de l'hidra que vivia en una zona pantanosa de Lerna, un monstre amb diversos caps de serp amb dents ben esmolades, cada cap es regenerava al ser tallat; Hèrcules pot aturar aquesta regeneració amb l’ajut del seu nebot Iolau que aplica foc a les ferides que es produïen després de cada tall que fa Hèrcules. De l’hidra aprofità la seva fel verinosa amb la que mulla les seves fletxes que seran les armes dels seus posteriors treballs

El quart relleu és el més conegut dels treballs, apareix Hèrcules lluitant contra un lleó. Fa referència al primer treball consistent en matar un lleó monstruós que tenia atemorida la població de Nemea, tenia la pell tant gruixuda que cap arma el podia ferir, per això Hèrcules el mata amb els seus braços, ofegant-lo, i amb l’ajut d’Atenea, pot escorxar-lo amb les seves pròpies urpes i des d’aleshores vesteix la seva pell que el fa invencible.

El darrer relleu apareix amb una dona amb braços, agafant-la per la cintura. Recorda el novè treball: el robatori del cinyell d'Hipòlita, reina de les amazones, dones guerreres que vivien de la caça i hàbils en l’ús de l’arc, la reina de les amazones ofereix a Hèrcules el seu cinturó quan s’enamorà d’ell.

Són cinc relleus herculis que es troben sobre les finestres d'una casa del carrer de la Cucurulla.