SANT JOSEP ORIOL ESGRAFIAT

Al carrer de la Mare de Déu del Pilar hi va nèixer un estimat sant barceloní. Es deia Josep Oriol i Bogunyà. Portava una vida tant humild que era conegut com a "doctor pa i aigua".  En record seu Josep Mª Jujol va realitzar una interesantíssima decoració a la façana de l'edifici en el qual estava treballant. És al número 20 del mateix carrer. Una excel·lent obra mestre d'un gran artista.

A la part més alta, unes cintes descendeixen del cel. Són com serpentines amb les que es celebra alguna cosa. En el moment en que es creuen enmmarquen una creu.

Una mica més avall, emmarcades, hi ha les dates de la beatificació (1806) i de la canonització (1909) de Josep Oriol.

I tot això condueix al seu retrat, perfectament emmarcat. Es troba en estat de levitació, elevant entre núvols, i llueix una aureola al voltant del seu cap com correspon a un home sant. Branques i fulles envolten per l'exterior el marc.

Un excel·lent treball que quasi no llueix en aquest carrer estret. La tècnica de l'esgrafiat utilitzada és de gran simplicitat ja que es limita a fer una incisió sobre la superfície. No es juga amb el contrats de colors de dues superfícies superposades com passava al segle XVIII i que tan bons resultats trobem als carrers de l'antiga Barcelona. Aquí el contrast és més de qualitat de la superfície, apareix molt polida en la superfície i irregular, vast i rugós en l'espai incidit, Jujol realitza un excel·lent treball de de disseny, el dibuix que s'aplica a la façana mitjançant la incisió és de gran bellesa i la composició molt equilibrada.

COM DIBUIXEN ELS NENS

El gran Muntañola, a la Vanguardia, dibuixava un divertit acudit on el protagonista era el nou mural del Col·legi d'Arquitectes que havia construït Xavier Busquets i Sindreu. Per no desentonar, el porter havia de ser picassià.
Els esgrafiats de Picasso es van inaugurar el 29 d'abril de 1962, però Picasso tenia llestos els cartrons dos anys abans. Sembla que en principi Busquets havia pensat en una obra per la façana i Picasso es va animar i en va fer cinc.

La primera a la façana del carrer dels Arcs on hi ha el fris dels Infants

La segona a la façana del carrer dels Capellans on hi ha el fris de la senyera, amb una al·legoria de les colles de Sant Medir i dels cors de Clavé

La tercera a la plaça Nova on hi ha el fris de l'Alegria, amb balls populars i les palmes i palmons de Diumenge de Rams

Els altres estaven destinats a l’interior: a la cara interna del carrer dels arcs hi aniria el fris dels arcs...

...i a la de Capellans, el fris de la sardana.

Els dibuixos estan esgarrapats de la superfície i són una lliure interpretació del tradicional esgrafiat barceloní.
L'artista noruec Carl Nesjar va ser l'encarregat de fer aparèixer els dibuixos de Picasso. Armat amb un pistola de sorra va trigar sis mesos en acabar la seva obra.
La polèmica, a l'època, va ser gran, es diu que l'arquitecte Busquets, amb uniforme de la falange, va haver d'anar a tranquil·litzar el bisbe que no tolerava que l'obra d'un infidel es situés tant a prop de la catedral.

HOSTAL AMB VISTES AL CEMENTIRI

Qui venia a Barcelona ara fa quasi un quart de segle, no podia allotjar-se a cap dels moderns hotels de la ciutat. Havia de parar a un hostal i a la ciutat una opció era l'Hostal de santa Eulàlia.

Prenia el nom del fet de trobar-se prop del lloc on s'havia enterrat a la santa màrtir. La tradició situa aquest fet al lloc on avui s'alça la parròquia de Santa Maria del Mar. En aquell indret no era la única, al costat estava l'Hostal o Fonda de Santa Maria on va estar-hi l'italià Casanova convidat per la Nina Bergonzi.

Aquests locals tenien una ubicació curiosa per una fonda: eren davant del fossar de Santa Maria del Mar. Així que aquells visitants d'abans podien dir que a Barcelona dormien al costat on es descansava perpètuament.

L'ÈSSER HUMÀ FIDEL I BELL

Al mur del carrer Escudellers 44, davant de la Plaça Georges Orwell, es troba un dels esgrafiats restaurats l'any 1998 per l'Escola de Restauració y Conservació Tècnica de Litomsyl, de la República Txeta, dins el programa Raphael promogut per la Unió Europea.

Esgrafiat al mur veiem dues figures: un home amb armadura amb un gos i una espasa i una dona angelical que es mira a un mirall. Ramon Nonat Comas va estudiar amb passió aquesta tècnica i va deixar escrit un llibre on donava moltes claus per saber-ne més. El llibre és de l'any 1913 i molts dels edificis ja han desaparegut. Comas veia allà la representació de la fidelitat i la bellesa, atributs dels homes. Les referencies mitològiques d'aquests atribut poden ser Hermes i Afrodita.

Ens mantenim fidels a coses belles com aquesta façana barcelonina.

FAÇANES SUPÈRBIES

 

La meva passejada favorita de les Passejades insòlites per descobrir Barcelona que va deixar-nos el mestre Huertas (Ed. Optima, 2003) és la que parla dels esgrafiats. 
Ens porta per les façanes que van embellir-se a la Barcelona de finals del XVIII. El mestre cita l’obra d’un enamorat dels esgrafiats Ramon Nonat Comas qui va escriure una deliciosa monografia l’any 1913, en cita 288 cases esgrafiades. Algunes van desaparèixer amb l’obertura de la Via Laietana, per això escrivia el llibre, i altres el temps les està esborrant. 
Encara en queden moltes i el mestre en fa una passejada: comença a Escudellers 44, continua per Banys Nous, 47, pel Call, 14, la plaça del Pi, 4, Sant Pere mésAlt, 1, Sant Pere Més Alt, 4, Mare de Déu del Pilar, 24, Sant Pere més Baix, 46 i La Rambla, 116. Tota una volta per enamorar-se també dels esgrafiats.  En podeu buscar la llista al llibre Comas per ampliar la passió!!! 
El mestre Huertas ens parla de les millors, però hi ha més (recomanable la de la Casa dels Quatre Rius, a Avinyó, davant de la paça de la Verònica). Hi ha obres de Soler i Rovirosa, escenògraf i pintor amb monument als jardinets de la Gran Via, entre la Rambla Catalunya i el Passeig de Gràcia. També veiem treballs de Jujol amb un Sant Josep Oriol esplèndid des de dalt la façana. Hi ha una impremta, la que s’ha dit que va visitar el Quixot. Hi ha nens que tiren dels cordons d’un curiosos cortinatges. Hi ha al·legories de les estacions de l'any. Caps. Gerros. Flors. Tot un món.

Com es feia això? Estava molt clar que havia de cobrir les parets, la pedra era lletja. Tot començà per un estuc. Una paret plana i neta. Només calia embellir-la amb una sèrie de petits relleus. L’esgrafiat prové de l’italià, d’on provenia la tècnica. Sgraffiare és esgarrapar. Sobre la primera capa d’estuc, auan aquesta ja és seca es col·loca una segona, d’una tonalitat diferent. L’artista, pispant el material, esgarrapant seguint uns motlles, deixa una figura en relleu sobre el primer estuc. Els esgrafiats cal mirar-los i entendre com s’han fet i veure com es degraden i com s’han anat restaurant. La millor ruta la del mestre Huertas. Tota dedicatòria a ell és poca.