Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Josep Puig i Cadafalch. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Josep Puig i Cadafalch. Mostrar tots els missatges
VUIT PARELLES AL PALAU DEL BARÓ DE QUADRES
Després de construir la residència que l'industrial Manuel de Quadras i Feliu, baró de Quadras, tenia a Massanes (a la comarca de La Selva), Josep Puig i Cadafalch va remodelar, entre 1904 i 1906, la residència que la família havia adquirit a la Diagonal de Barcelona.
L'arquitecte va usar el seu repertori formal habitual en aquells anys. S'inspirava en l'arquitectura gòtica del nord d'Europa. La seva feina va contar amb la col·laboració dels millors artistes del moment, entre ells els escultors Eusebi Arnau i Alfons Juyol. Destaca especialment la façana que dona a la Diagonal 373 amb una galeria al principal on es succeeixen vuit arcs, cadascún dels quals coronat per un grup escultòric on hi apareixen parelles amb indumentària medieval. Són vuit delicades escultures que es troben entre les més elegants del modernisme.
CONCÒRDIA A L'ILLA DE LA DISCÒRDIA
A l'Illa de la discòrdia, a Passeig de Gràcia, on s'uneixen la casa Batlló i l'Ametller, no hi ha gens de discòrdia. Gaudí va voler que la casa que li encarregava la família Batlló acompanyés la casa veïna i no va voler que la casa que havia fet Puig i Cadafalch quedés menystinguda per l'obra que feia. Per això va retirar al centre la torre amb acabat bulbós i coronat per la seva creu tridimensional. A l'alçada del primer dels sis graons en que es corona la façana esglaonada de Puig, Gaudí hi situa un balcó. Quina manera més elegant de fer la transició d'una casa a l'altra.
Però tot s'espatlla quan la vista es dirigeix a la unió amb la casa veïna. Una remunta maleïda, una de molt greu va deixar petit, aixafat, el coronament de Gaudí. L'edifici es va pujar fins a l'alçada de la casa de Gaudí. la casa veïna va créixer i el cap del drac i la finestra dels ocells que en fa d'ull tenen un bloc indecent al costat. Com ho diria un cantant de tango: "que falta de sentido que atropello a la razón".
Etiquetes de comentaris:
Antoni Gaudí,
Barcelona modernista,
casa Amatller,
casa Batlló,
DETALLS CURIOSOS,
Josep Puig i Cadafalch,
l'illa de la discòrdia,
passeig de Gràcia
ELS GUSTOS DEL XOCOLATER AMATLLER
La casa Amatller, de Puig i Cadafalch, és deliciosa pel que fa l’escultura. La façana està plena d’imatges d’allò més variades: les portes, les finestres, els balcons o la galeria presenten una profusió decorativa sortida del treball de l’Eusebi Arnau. Especialment interessant és la que es concentra a les obertures dels tres balcons del pis principal. Allà, es van voler representar els gustos particulars del propietari de l’edifici. A la part alta de les obertures, barrejant un element de caire culte, l’heràldica, i un de popular, figures d’animals humanitzats, es pot saber quins eren els gustos del xocolater.
Començant pel balcó de l’esquerra, sabem que el propietari era afeccionat als objectes de ferro.
Coronant l’obertura hi ha aquest escut, on es concentren eines metàl·liques, sostingut per unes criatures que riuen.
A l’esquerra hi veiem un conill que està abocant metall fos a un motllo, un altre al costat li porta un cub amb aigua.
A la dreta un mico pica amb un mall una enclusa sota la mirada d’un ajudant.
Per la decopració del balcó central sabem que li agradava la lectura i la fotografia.
Coronant l’obertura hi trobem les rialleres criatures amb l’escut on hi figura un llibre obert i un vell aparell fotogràfic.
A l’esquerra, un ase llegeix un llibre obert que porta a les mans i al seu costat un altre, amb ulleres, s'hi fixa.
A la dreta, el que sembla un lleó té el cap sota el drap d’un aparell fotogràfic mentre el seu ajudant, un ós, observa amb un paraigües a la mà.
El tercer balcó, el de la dreta, fa referència a una de les activitats en les quals van destacar els Amatller: el col·leccionisme de vidre i ceràmica.
Al centre, de nou l’escut sostingut per dues criatures amb un àmfora entre una gerra i una copa.
A l’esquerra, trobem una granota que bufa vidre mentre una altra al seu costat alça una copa.
A la dreta, un porc està modelant un gerro.
Delicades, aquestes escultures del gran escultor Eusebi Arnau!!!
LA ILLA DE LA DISCÒRDIA I LA POMA DEL JUDICI DE PARIS
Explica el mestre Permanyer que el terme més adient per designar l’agrupació de cases que trobem a l’Eixample és mansana. És un neologisme usat pel propi Cerdà i que deriva del llatí; mansio/mansionis es pot traduir com habitació o casa. El terme no s’ha utilitzat en català però sí que tenim la seva transcripció en castellà, parlem de “las manzanas del Ensanche” mentre en català s’utilitza “les illes de l’Eixample”. Manzana en català és poma, però no és el mateix la fruita que els habitatges.
De les cases del passeig de Gràcia entre els carrers de Consell de Cent i d’Aragó se’n diu l’illa de la discòrdia. Diuen que la discòrdia és la que provoquen els edificis que composen l'illa. Realment, penso que l’origen d’aquesta denominació no és massa correcte en català, en canvi sí que ho és en castellà. El qualificatiu no fa referència a l’illa o mansana pròpiament dita, sinó a una poma. Hem de buscar a la mitologia clàssica per trobar l’origen: a la poma de la discòrdia, també coneguda com el Judici de Paris.
Diuen que al casament de Peleu i Tetis van ser convidats tots els deus de l’Olimp i només va quedar exclosa Eris, la deesa de la discòrdia, ja que la seva influència negativa podia perjudicar la nova parella. Però Eris es va assabentar i va acudir a la festa. Quan tothom festejava feliçment, Eris va llençar una poma d’or i va dir que havia de quedar-se-la la deessa més bella. Zeus va pensar que el millor jutge devia ser un humà, i va triar a Paris, fill del rei de Troia. Tres van ser les deesses aspirants a la poma destinada a la deessa més bella: Hera, l’esposa de Zeus, Atenea i Afrodita. Totes tres van voler convèncer Paris i, per buscar els seus favors, fins i tot van recórrer al xantatge. Hera oferia a Paris el poder, així endevindria el més poderós de la terra, Atenea la saviesa, per tant seria el més savi de tots, i Afrodita l’amor, segons això ninguna dona se li resistiria. Paris, no ho va dubtar i va escollir Afrodita i d'aquesta manera es va beneficiar de l’amor de la dona més bella del seu temps, Helena, esposa de Menelao, rei d’Esparta. Com Helena va anar-se a Troia, el seu marit, decidí començar una guerra contra aquesta ciutat. Així va començar la mítica batalla.
Però que té a veure aquesta història amb la nostra illa de cases, amb la nostra mansana meravellosa? Doncs que allà tenim tres deesses en pedra entre els quals hauríem de triar com ho va fer Paris. Tenim:
La casa Lleó Morera (1902-1906) de Lluís Domènech i Muntaner
|
La Casa Amatller (1898-1900) de Josep Puig i Cadafalch
|
La Casa Batlló (1904-1906) d’Antoni Gaudí
|
Quina és la vostra elecció? La meva no la tinc clara. Les tres obres són excel·lents. Afortunadament no sóc Paris i no he de triar la més bella. Fareu el mateix vosaltres o en teniu una de favorita?
Etiquetes de comentaris:
Antoni Gaudí,
Barcelona modernista,
casa Amatller,
casa Batlló,
casa Lleó Morera,
Eixample,
Josep Puig i Cadafalch,
l'illa de la discòrdia,
Lluís Domènec i Montaner,
passeig de Gràcia
L'ARQUITECTE CICLISTA
Josep Puig i Cadafalch va ser un home incansable i un gran arquitecte. Durant la seva joventut, com a home modern que era, a la vegada que pràctic i atlètic, anava en bici a visitar les obres en les quals treballava. Si mirem detingudament les seves obres veurem que la bicicleta és protagonista.
A una de les finestres del pis superior de la casa Martí, al carrer Montsió podem veure un ciclista que inicia la marxa.
Al costat de la porta del Palau Macaya, al Passeig de Sant Joan, trobem un ciclista que està a punt d'entrar.
Sens dubte es tracta de dues representacions de l'arquitecte. La mà d'Eusebi Arnau segur que està al darrera.
Sens dubte es tracta de dues representacions de l'arquitecte. La mà d'Eusebi Arnau segur que està al darrera.
Etiquetes de comentaris:
Barcelona modernista,
bicicleta,
casa Martí,
DETALLS CURIOSOS,
escultura,
Eusebi Arnau,
Josep Puig i Cadafalch,
modernisme,
palau Macaya
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
















