Catalunya va ser independent durant les 10
hores que van de les 8 de la nit del dia 6 a les 6 de la matinada del dia 7
d’octubre de 1934. La independència va ser proclamada pel president Companys des
del balcó del Palau de la Generalitat. Va ser un acte que cal situar-lo en el
context d’oposició que en el si de la Segona República va tenir el govern
sorgit de les eleccions de novembre de 1933 que va donar com a guanyadors els
partits de dretes: la CEDA de Gil Robles, el Partit Republicà Radical de
Lerroux i el Partit Agrari. Uns governs inestables, vuit en dos anys amb tres
presidents diferents, que es veien com una aturada a les transformacions que el
primer govern de la República havia engegat. Quan es va produir l’entrada al
govern de tres ministres de la CEDA, partit que no va manifestar la seva
adhesió a la República, hi va haver una reacció d’oposició que havia de donar pas
a la Revolució d’Octubre, una fracassada insurrecció socialista, que només va
tenir desenvolupament important a Astúries i a Catalunya. En aquest context
Lluís Companys declarava la independència de la República Catalana tal i com s’explica
el manifest que faria públic la Generalitat.
La reacció del govern central fou ràpida i
dura, es declarà l’Estat de Guerra i les tropes militars, dirigides pel general
Batet, es fan càrrec de la situació, fan ús la força i la Generalitat acaba rendint-se
de matinada. Els enfrontaments tenen lloc als edificis de govern (el Palau de
la Generalitat, l’Ajuntament i el Palau de la Governació al Pla de Palau) i a
altres zones de Barcelona on les forces subversives s’han fet fortes.
Especialment cruents van ser els fets viscuts
a La Rambla, on un grup es va fer fort a la seu del CADCI (Centre Autonomista
de Dependents del Comerç i la Indústria), a l’actual núm. 10, on oneja la
bandera de la UGT, sindicat en el qual es va integrar el CADCI els primers temps
de la guerra civil (hi ha un aclariment als comentaris). En plena revolta, els militars van anar fins a la seu del
sindicat per llegir als que hi havia tancats el ban de la Capitania general
declarant l’Estat de Guerra i van ser rebuts a trets. La reacció no es féu
esperar i es van llançar 10 granades. Una fotografia presa després dels fets
demostra les destrosses i des del 1987 una placa recorda els tres caiguts
durant aquells tristos dies.
Després dels fets el govern va ser detingut i
portat al vaixell Uruguai, ancorat en aquell moment al port, i l’Estatut,
suspès.
