L’ESCUT DE BARCELONA, DE LES CREUS I ELS PALS

Per acord municipal de l’abril del 2004, l’escut de Barcelona és quadrat i, segons la terminologia heràldica, caironat, es a dir, que es recolza a un dels seus angles, i quarterat, o sigui, dividit en quatre parts iguals. Al camper, expressió que equival a superfície als escut, apareixen dos tipus de senyals:
- El senyal de la ciutat, la coneguda com a creu de sant Jordi, consistent en una creu plena de gules (en heràldica el color vermell) sobre fons d’argent que es situa al 1r i al 4t quarter de l’escut.
- El senyal del comtat reial, els coneguts 4 pals de gules sobre or que es troben als quarters 2n i al 3r.


Es tracta d’un escut força antic, els heraldistes sostenen que apareix a finals del primer terç del segle XIV quan el rei Pere el Cerimoniós concedeix al Consell de Cent el dret de portar “signo nostro et signo dicte civitatis”.
Pel que fa als dos senyals que apareixen a l’escut, la creu de Sant Jordi fa referència al patró del regne d’Aragó. La creu, com a senyal distintiu de la ciutat, és antic, es troba en un segell de 1288.
La creu de Sant Jordi no és exclusiva del Consell de Cent, també serà la senyal triada com a representació de la Diputació del General o Generalitat i així apareix a molt dels escut de la institució.


Curiosament, aquest element coincideix amb les armes de la catedral i la diòcesi barcelonines que està sota l’advocació de la Santa Creu. 

A part de l'escut de Barcelona, la creu de sant Jordi apareix a l'escut d'Aragó i de la comunitat valenciana i de l'estat alemany de Renània-Palatinat i en els de les ciutats d’Alcoy, Almeria, Valdecaballeros, Gènova, Bolonia, Coblença, Friburg de Brisgòvia, Londres, Milà, Batalha o Montreal, i a la banderes de les tres províncies aragoneses, Anglaterra, Geòrgia i Sardenya.
Pel que fa als quatre pals o les quatre barres, armes del Casal de Barcelona o armes reials, escut de Barcelona i de la Corona d’Aragó té un origen en les llegendàries quatre barres de sang. La llegenda de les quatre barres, relacionades amb el comte Guifré el Pilós i l’emperador franc, apareix per primera vegada a la Crónica General de España, escrita el 1551 per Pere Antoni de Beuter que l’explica així:

« los normandos entraron por la tierra de Francia, y huvo de hazer gente el emperador Loís para resistirles. Y fue a servirle el conde con los cavalleros barceloneses que con él se hallaron. Y pelearon con los normandos valerosamente y venciéronlos. En esta batalla, según he hallado escrito en unos cuadernos de mano, diz que pidió el conde Iofre Valeroso al emperador Loís que le diesse armas que pudiesse traher en el escudo, que llevava dorado sin ninguna divisa. Y el emperador, viendo que havía sido en aquella batalla tan valeroso que, con muchas llagas que recibiera, hiziera maravillas en armas, llegóse a él, y mojóse la mano derecha de la sangre que le salía al conde, y passó los quatro dedos ansí ensangrentados encima del escudo dorado, de alto a baxo, haziendo quatro rayas de sangre, y dixo: “Éstas serán vuestras armas, conde.” Y de allí tomó las quatro rayas, o bandas, de sangre en el campo dorado, que son las armas de Cathaluña, que agora dezimos de Aragón.»


Sobre el número de pals de l’escut de la ciutat no sempre han estat quatre com es va establir al moment de la concessió reial. Al llarg dels segles l’escut ha estat dibuixat amb un, dos, tres, quatre i fins i tot cinc pals, segons la habilitat que l’artista per encabir els pals a l’espai de l’escut.


 
Per sobre de l’escut es troba el que s’anomena el timbre, l’element que completa per la seva part superior els escuts heràldics i que indica el grau de noblesa de qui representa l’escut. A l'escut de Barcelona el timbre és una corona, actualment la  és la corona reial que indica que Barcelona era la residència dels reis de la Corona d'Aragó.


Però com a capital del comtat de Barcelona, sobre l’escut de la ciutat també hi havia hagut la corona comtal.