LA DIRECCIÓ DELS CARROS: ENTRADA I SALIDA

EL SEXE DELS ÀNGELS

Quin és el sexe dels àngels? Aquesta és una qüestió que no està resolta. És difícil imaginar que uns éssers tan purs tinguin sexe. No vida sexual, que no els hi deu fer falta, sinó els atributs que els identifiquin com a angel mascle o fembre.
Doncs al Palau del Lloctiment hi ha dos d'aquests ésser purs amb el seus atributs: un de masculí i l'altre de femenó. Paritat!

l'àngel té titola

l'Angela té mamelles

DOS ANGELS AL HOTEL ORIENTE

A banda i banda del sortint que emfatitza l'entrada a l'Hotel Oriente, hi ha dos àngels trompeters. Fent sonar la trompeta, els àngels donen la benvinguda als que s'allotgen a l'hotel.
L'Hotel Oriente ocupa el que havia estat el col·legi de Sant Bonaventura, dels franciscans. Allà s'impartien classes de teologia i filosofia des de finals del segle XVII. Es conserven l'antic claustre (salón condal) i el refetor. El 1835 patí la desamortització. Restaurat per Eduard Fontseré i Juli Mariscal, el 1842 obria com a Gran Fonda de Oriente.
Si els hotels són importants segons quines persones s'han allotjat en ells podem dir que han ocupat habitació a l'Oriente, entre d'altres Santiago Rusiñol, Ferdinand de Lesseps, Errol Flynn, Imperio Argentina, Carlos Gardel, Manolete o Maria Callas. Elmeu favorit va ser un que "vivia del cuento"  Hans Christian Andersen

D'OFICI BASTAIX

La feina dels bastaixos era molt feixuga. A l'antiga Barcelona, havien de carregar les mercaderies des dels vaixells i portar-les als magatzems. Quan al port no hi havia vaixells que descarregar movien, des de les pedreres de Montjuïc, les pedres que s'utilitzaven per construir l'església del seu barri: Santa Maria del Mar. I allà van quedar immortalitztats a dos llocs de la façana. 
Un és als dos capitells dels extrems de la columnata que enmarca la porta

I l'altra és a la part superior de les portes de fusta que tanquen el recinte.

A l'interior també apareixen més homenatges als que amb l'esforç de la seva feina van fer possible la construcció de l'església del mar al barri de la Ribera. Gent forta i esforçada, generosa i orgullosa que han quedat immortalitzats també al llibre de l'Ildefonso Falcones, La catedral del mar.

VUIT PARELLES AL PALAU DEL BARÓ DE QUADRES

Després de construir la residència que l'industrial Manuel de Quadras i Feliu, baró de Quadras, tenia a Massanes (a la comarca de La Selva), Josep Puig i Cadafalch va remodelar, entre 1904 i 1906,  la residència  que la família havia adquirit a la Diagonal de Barcelona.
L'arquitecte va usar el seu repertori formal habitual en aquells anys. S'inspirava en l'arquitectura gòtica del nord d'Europa. La seva feina va contar amb la col·laboració dels millors artistes del moment, entre ells els escultors Eusebi Arnau i Alfons Juyol. Destaca especialment la façana que dona a la Diagonal 373 amb una galeria al principal on es succeeixen vuit arcs, cadascún dels quals coronat per un  grup escultòric on hi apareixen parelles amb indumentària medieval. Són vuit delicades escultures que es troben entre les més elegants del modernisme.

L'AUCA DEL CARRER PETRITXOL

El petit carrer de Petrixol és un dels més agradables de Barcelona.
Va ser el primer carrer peatonal de la ciutat, i només hi passen persones des de 1959.
També és el carrer més dolç de la ciutat, allà podem prendre xocolata a les més clàssiques Granja La Pallaresa o a La Dulcinea o a les més modernes.
I sens dubte ens deleiterem admirant la història i les curiositats del carrer explicada amb ceràmiques. Diuen que Petritxol és un carrer amb memòria. D'entre les plaques que informen del seu veïnat, de les costums i dels consells, sempre m'han semblat delicioses les que reflecteixen les vinyetes de l'auca del carrer. Són en total quinze plaques que ens parlen del passat.

MÉS FELIÇ QUE UN GINJOL

L'any 1999 desaparexia el carreró del Gínjol. S'enllaçava des d'aquell moment La Rambla amb el carrer Rull per la plaça Joaquim Xirau. Per fer possible aquest canvi es va construir a la Rambla l'edifci que havia d'acollir la Universitat Pompeu Fabra i des del 2010 l'Escola Elisava. L'edifici, realitzat pels arquitectes Jaume Llobet y Josep Benedito, s'aixecava sobre on es trobava el carrer del Gínjol.
El vell carrer era una resta de l'espai que s'obria darrera de la muralla de la Rambla. Era curiós per la seva disposició. Nomès tenia una entrada i acabava al que es coneixia com a plaça dels Banys. Naixia a un racó del Pla del Teatre, al costat de la Fonda Falcón, després Grand Hotel Falcón i entrava a la ciutat vella, paral·lel a la Rambla.
Va ser un racó canalla amb locals com La Buena Sombra, Los Cabales o el Paraguas Rojo.
El nom del carrer correspon a un arbre, sembla ser que com en el cas dels carrer de la Cucurulla o de l'Om,  té a veure amb un tipus d'arbre que es trobava en un jardí obert al carrer.
En record de la seva memòria, l'Ajuntament va voler plantar allà aquest arbre. Mirant-lo solitari no sembla que tingui.res a veure amb l'expressió "ser més feliç que un gínjol".

El ginjoler (azufaifo en castllà) és un arbre petit, de la família de les ramnàcies. El seu fruit, el gínjol, és de la grandària d'una oliva i és comestible. Està dins d'un gran test ja que no era possible plantar-lo al terra. Sota  hi ha un aparcament.

ELS NEGOCIS DE DON ANTONIO LÓPEZ, MARQUÉS DE COMILLAS

Dels monuments barcelonins el que té pitjor premsa és el dedicat a l'insigne Antonio López y López, marqués de Comillas y Grande de España. Antonio López va ser un dels grans homes de negocis de la seva època, una persona amb un passat fosc vinculat al tràfic d'esclaus. Per aquest motiu el monument va ser batejat pels ciutadans com El negro Domingo.
Antonio López va néixer pobre a Comillas el 1817 i va morir, immensament ric, a Barcelona el 1883. Poc després de la seva desaparició, la ciutat va voler recordar-lo amb aquest monument que va començar a aixecar-se per la Mercè, el 24 de setembre, del 1883 (havia mort a mitjans de gener d'aquell any) i es va inaugurar solemnement el 13 de setembre de l'any següent.
Estava situat al mig del passeig d'Isabel II, i a tocar del port, espai vinculat als seus negocis. Després de l'obertura de la Via Laietana i de l'enderroc de l'antic convent de Sant Sebastià, el monument es va traslladar al lloc que ara ocupa, uns metres més amunt del seu emplaçament original. Coincidint amb aquest canvi també es va refer l'estàtua del marquès que havia estat enderrocada en temps de la guerra civil quan no es va tenir gens de miraments amb el personatge que simbolitzava el pitjor de la societat burgesa contra la que es lluitava. L'encarregat de la restitució fou el prolífic Frederic Marès.
Per aixecar el monument es va encarregar a l'arquitecte Josep Oriol Mestres la concepció general i una imatge del marquès que el coronés a Venanci Vallmitjana i Barbany. Sota de l'escultura, a cadascuna de les cares del monument, hi ha un relleu fet per alguns dels millors escultors del seu moment. Són quatre al·legories dels negocis del marquès que converteixen el monument en una de les peces més destacades de l'art públic de la ciutat. Com bé han assenyalat els estudiosos el més important no és la imatge del homenatjat sinó les seves gestes, el que vol recordar-se és el que va fer el marquès i això és el que s'explica en aquests quatre relleus:

Al·legoria del Banco de Crédito Mercantil y al Banco Hispano Colonial, realitzat per Lluis Puiggener.

Al·legoria de la unió de ferrocarrils amb França, realitzat per Joan Roig i Soler.

Al·legoria de la Compañía Transatlántica Española de Rossend Nobas

Al·legoria de la Compañía General de Tabacos de Filipinas, realitzat per Francesc Pagès.

ELS QUATRE RELLEUS DE L'ARC DE TRIOMF

L'Arc de Triomf va ser el monument de l'Exposició Universal. El seu creador va ser Josep Vilaseca. Era al punt d'entrada i sortida del recinte pel Saló de Sant Joan, avui Lluis Companys. La seva forma és tot un encert i també ho és el material amb el que es va construir. Els arcs de triomf es recuperen en aquest moment com a senyal d'exaltació patriòtica. Abans del nostre es va aixecar a París i Milà. La totxana, que es disposa de manera elegant, té l'avantatge que és de baix cost. És immens i deixa un espai gran per escultures a les seves quatre façanes, per on es pensa en un programa iconogràfic que sigui una exaltació al Progrés, al qual es dóna la benvinguda i es premia a aquell que hi destaca, i que es manifesta mitjançant les Arts, les Ciències, la Indústria, l'Agricultura i el Comerç.

A la cara principal, la que es pot considerar l'accés ja que per sota s'entrava a l'exposició, hi ha representada Barcelona reben les nacions o L'adhesió de les Nacions.

Fet per Josep Reynés.

A l'esquerra hi ha un grup de dones desfila.

Al centre hi ha Barcelona, somrient i feliç. Se la identifica per l'escut que porta al pit. A l'esquerre trobem Cibeles, deesa de la terra, que té una torre com a corona. Al costat dret hi ha Pal·las Atenea, porta un escut amb dues lletres gravades la P (de progrés) i la F (de felicitat).

A la dreta apareixen un conjunt de igures de caràcter mitològic.

A la cara interna, la que mira cap a la Ciutadella, la que es veia sortint, hi ha representada La Recompensa o El repartiment de recompenses als participants a l'Exposició.

Fet per Josep Llimona.

Entre les diverses represenatcions de personatges de diversa procedència ètnica apareix la figura d'un egipci.

Al centre de nou aapreix representada Barcelona, amb l'escut al pit i expressió serena.Reparteix guardons als que ho mereixen, així trobem personatges envoltant la ciutat.

Hi apareix una dona i un lleó (s'ha apuntat que podia representar Castela i Lleó).

Al costat que mira a Ciutat Vella hi ha representada L'Apoteosis de l'Agricultura, la Indústria i el Comerç.

Fet per Antoni Vilanova. La figura del centre porta, a una mà, una branca d'olivera, símbol de la pau, i a l'altra raïm, símbol dels fruits de la terra.A l'esquerra hi ha representada l'agricultura per mitjà d'un grup de figures portant fruites i verdures, aliments del camp. A la dreta trobem una roda dentada, símbol de la Indústria, i Mercuri amb el seu casc alat.

Al costat que mira a l'Escola Pere Vila i al Palau de Justícia hi ha representada L'Apoteosis de les Ciències i les Arts

Fet per Torquat Tasso. AL cente hi ha Apol·lo que amb la mà estesa assenyala a les Arts, mentre amb l'altra sosté una flama, símbol de progrés. A la dreta hi veiem la pintura (una paleta), l'escultura (la gúbia) i l'Arquitectura (un temple). A l'esquerra apareix un home repenjat en un canó i una figura femenina amb una flama a la mà.