MÉS FELIÇ QUE UN GINJOL

L'any 1999 desaparexia el carreró del Gínjol. S'enllaçava des d'aquell moment La Rambla amb el carrer Rull per la plaça Joaquim Xirau. Per fer possible aquest canvi es va construir a la Rambla l'edifci que havia d'acollir la Universitat Pompeu Fabra i des del 2010 l'Escola Elisava. L'edifici, realitzat pels arquitectes Jaume Llobet y Josep Benedito, s'aixecava sobre on es trobava el carrer del Gínjol.
El vell carrer era una resta de l'espai que s'obria darrera de la muralla de la Rambla. Era curiós per la seva disposició. Nomès tenia una entrada i acabava al que es coneixia com a plaça dels Banys. Naixia a un racó del Pla del Teatre, al costat de la Fonda Falcón, després Grand Hotel Falcón i entrava a la ciutat vella, paral·lel a la Rambla.
Va ser un racó canalla amb locals com La Buena Sombra, Los Cabales o el Paraguas Rojo.
El nom del carrer correspon a un arbre, sembla ser que com en el cas dels carrer de la Cucurulla o de l'Om,  té a veure amb un tipus d'arbre que es trobava en un jardí obert al carrer.
En record de la seva memòria, l'Ajuntament va voler plantar allà aquest arbre. Mirant-lo solitari no sembla que tingui.res a veure amb l'expressió "ser més feliç que un gínjol".

El ginjoler (azufaifo en castllà) és un arbre petit, de la família de les ramnàcies. El seu fruit, el gínjol, és de la grandària d'una oliva i és comestible. Està dins d'un gran test ja que no era possible plantar-lo al terra. Sota  hi ha un aparcament.