LA LLOTJA

Per saber de Barcelona el millor és el Cirici. Uns recorreguts clàssics que tot amant de la ciutat ha de conèixer. Passejant per la façana marítima, un punt d'atura és la Llotja. El mestre ens explica una mica d'història:

A les ciutats de l'antiga confederació catalano-aragonesa, el més bonic i monumental edifici civil del període gòtic flamíger acostumava a ser el de la llotja, o sala de contractacions comercials, Perpinyà, Castelló d'Empúries, Barcelona, Tortosa, València, Ciutat de Mallorca i Saragossa segueixen aquesta llei.

La primera llotja de Barcelona fou un senzill porxo per a protegir les mercaderies i els comerciants, construït per l'arquitecte PERE LLOBET entre els anys 1352 i 1357 a la Ribera, al costat de la platja. Els terrenys eren propietat de l'almirall Pere de Montcada, que el 1358 en cedí gratuïtament una part per a la construcció d'una capella arran del porxo.

Com que la fúria del mar maltractava força aquests porxos primitius, i també a causa de l'atac naval de l'esquadra castellana de l'any 1359, el rei Pere el cerimoniós decidí construir una gran sala tancada, que fou començada a edificar l'any 1380 i acabada el 1392 sota la direcció de PERE ARVEY. És el gran saló que ha arribat fins a nosaltres.

Durant el segle XV s'hi afegí, pel costat de mar, una construcció per a Duana, en forma de porxo. A sobre, entre els anys 1457 i 1459 hi fou construït un pis per a local del Consolat de Mar, al qual s'entrava per una torre del jardí del costat de ponent. Entre els anys 1548 i 1552, les façanes del jardí s'enriquiren amb moltes escultures.  

 

Ocupada la Llotja el 1714 per les forces assaltants de Felip V, la Junta de Comerç obtingué per fi la seva restauració l'any 1771. El general Castaños, president d'aquesta junta, volgué aleshores revestir l'edifici segons el gust neoclàssic i encarregà un projecte a BARTOMEU TAMI i a PERE BRANLY DE DUNKERQUE, que fou substituït l'any 1774 per un projecte de JOAN SOLER I FANECA. Aquest no canvià l'estructura de l'edifici i respectà la gran sala gòtica, però uniformà les façanes amb un revestiment clàssic i transformà la decoració de les restants sales interiors. Mort l'any 1794, el succeïren en la direcció de l'obra TOMÀS SOLER i JOAN FÀBREGAS. Acabada la reforma l'any 1802, fou inaugurada per Carles IV.  

La Junta de Comerç es va dissoldre l'any 1847, i l'edifici fou heretat per la Cambra de la Navegació, el Col·legi de Corredors de Canvi i Borsa i l'Escola de Belles Arts. Aquesta l'ha abandonat fa pocs anys. D'aquesta escola sortiren tots els artistes catalans dels darrers cinquanta anys. La gran sala de la llotja és avui el  local de la Borsa de Barcelona (també marxà, ara a Passeig de Gràcia). Durant el segle XIX hi foren celebrats grans balls i festes dels Jocs florals, en el moment en què per iniciativa de BOFARULL foren restaurats, el 1859. El 1885, al vestíbul de Llotja, es reuniren les personalitats del país, al voltant de RUBIÓ I ORS, per aprovar el "Memorial de greuges", que, redactat per VALENTÍ ALMIRALL, havia d'ésser presentat, en nom de Catalunya, a Alfons XII.