Del seu disc Material sensible, Barcelona i jo
A mida que arriben homes es va fent gran la ciutat.
A mida que els peus li creixen se li fa petit el cap.
A mida que creix oblida,inflada de vanitat,
que sota l'asfalt hi ha la terradels avantpassats.
A mida que perd la midaes va omplint de presoners,
de robinsons d'estar per casa,nàufrags enmig del merder
que viuen vides petitesen petits móns de formigó.
Així estan les coses entreBarcelona i jo.
Mil perfums i mil colors.
Mil cares té Barcelona.
La que en Cerdà somnià,
la que va esguerrar en Porcioles,
la que devoren les rates,
la que volen els coloms,
la que es remulla a la platja,
la que s'enfila als turons,
la que per Sant Joan es crema,
la que compta per dansar,
la que se'm gira d'esquena
i la que em dóna la mà.
A mida que la caminosota els plecs del seu vestit
i li repasso les arrugues amb la punteta del dit
em xiulen les cantonades aquella vella cançó
que només sabem la lluna,Barcelona i jo.
L'estimo nua i sencera relliscant entre els dos rius,
amb les seves fantasies i les seves cicatrius.
Me l'estimo amb la fal·lera d'un caloio enamorat
perquè és viva i perquè es queixa la meva ciutat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada