La major part dels habitatges que s'aixequen a Barcelona al llarg del segle XIX són cases de veïns, edificis de varies plantes i botigues als baixos, on es troba la porta de l'escala. En totes elles hi ha una voluntat per potenciar els elements ornamentals, de fer la casa atractiva. Si la casa es presenta exteriorment de gran qualitat, la possibilitat de ser venuda o llogada és més alta. Així, els empresaris de la construcció i els mestres de cases s’esforcen en presentar les cases amb una façana atractiva i en aquest sentit una troballa de gran importància és la terracota.
A partir de la segona meitat de segle fou el gran moment de la indústria de la terracota. Les façanes de les cases s'omplen d'elements escultòrics que sovint repeteixen les mateixes fórmules: garlandes del flors, medallons, trenats es repeteixen sota els balcons o als panys de paret entre les obertures. Sovint hi ha molta repetició ja que la producció es fa en sèrie.
En algun indret trobem alguna novetat com és el cas del número 10 del carrer de l'Hospital on destaquen dues fades que sembla que sobrevolin la casa.
A partir de la segona meitat de segle fou el gran moment de la indústria de la terracota. Les façanes de les cases s'omplen d'elements escultòrics que sovint repeteixen les mateixes fórmules: garlandes del flors, medallons, trenats es repeteixen sota els balcons o als panys de paret entre les obertures. Sovint hi ha molta repetició ja que la producció es fa en sèrie.
En algun indret trobem alguna novetat com és el cas del número 10 del carrer de l'Hospital on destaquen dues fades que sembla que sobrevolin la casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada