Al núm. 99 del carrer de l'Hospital, al barri del raval, s'aixeca des de fa més d'un segle i mig una casa curiosa al mig de la qual s'obra un passatge que uneix el carrer de l'Hospital amb el de Sant Rafael.
Aquesta casa ocupa part del que havia estat un dels 29 convents que hi havia al raval: el convent de les religioses carmelites calçades. Un industrial de nom Bernardí Martorell i Cortada va invertir el seu capital i va comprar-ne el solar. Joan Amades, que a les seves Històries i llegendes de Barcelona sempre parla a la frontera entre la llegenda i la història, explicava que el propietari va voler alçar una nova fàbrica en aquell indret però, atemorit per les constants vagues que tenien lloc a Barcelona, va abandonar la seva idea original i va fer construir el conjunt d'habitatges que ara trobem amb dos fileres d'habitatges separades per un passatge. Els llibres donen com a data de construcció el 1848 i no se'n sap quin és l'arquitecte.
Els descendents de l’industrial i promotor de l'edifici també van portar el mateix nom i cognom i això trobem Bernardí Martorell i Montells, el seu fill, i Bernardí Martorell i Falp, el seu nèt. Curiosament, 30 anys després de la construcció de l'edifici, en aquell mateix indret, neix l'arquitecte Bernardí Martorell i Puig, autor d'interessants construccions modernistes a Barcelona, Cambrils, Camprodon, Sant Feliu de Guíxols, Solsona o Sabadell, i que fou nebot del també arquitecte Joan Martorell.
Aquesta casa ocupa part del que havia estat un dels 29 convents que hi havia al raval: el convent de les religioses carmelites calçades. Un industrial de nom Bernardí Martorell i Cortada va invertir el seu capital i va comprar-ne el solar. Joan Amades, que a les seves Històries i llegendes de Barcelona sempre parla a la frontera entre la llegenda i la història, explicava que el propietari va voler alçar una nova fàbrica en aquell indret però, atemorit per les constants vagues que tenien lloc a Barcelona, va abandonar la seva idea original i va fer construir el conjunt d'habitatges que ara trobem amb dos fileres d'habitatges separades per un passatge. Els llibres donen com a data de construcció el 1848 i no se'n sap quin és l'arquitecte.
Els descendents de l’industrial i promotor de l'edifici també van portar el mateix nom i cognom i això trobem Bernardí Martorell i Montells, el seu fill, i Bernardí Martorell i Falp, el seu nèt. Curiosament, 30 anys després de la construcció de l'edifici, en aquell mateix indret, neix l'arquitecte Bernardí Martorell i Puig, autor d'interessants construccions modernistes a Barcelona, Cambrils, Camprodon, Sant Feliu de Guíxols, Solsona o Sabadell, i que fou nebot del també arquitecte Joan Martorell.
La casa presenta les característiques decoracions a base de plafons de terra cuita pròpies d'un edifici del segle XIX: panells que decoren l'espai entre les obertures i la part inferior dels balcons. Després de la recent restauració que s'ha realitzat al conjunt, llueixen de forma especial els quatre relleus que es situen sota dels balcons. Allà sorprenen les al·legories del treball industrial. Un grup de nens fan moure ordenadament diverses màquines.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada