LA CASA DELS FOTÒGRAFS

El Centre Internacional de Fotografia de Barcelona va ser un dels actius centres culturals apareguts a la ciutat arran de la mort de Franco. El CIFB girava entorn de la docència, la divulgació i la producció de fotografia. No va tenir una vida massa llarga, va estar actiu cinc anys, entre 1978 i 1983, però va deixar un important rastre i va fer avançar el fet fotogràfic. El seu director era l’Albert Ripoll Guspi, un dels grans noms de la fotografia a la nostra ciutat. Diuen que el centre estava a mig camí del cine club, l’escola, la sala d’art i el focus de debat. A la seva Nueva guia secreta de Barcelona, Josep Maria Carandell escrivia: “posee bar, biblioteca, sala de exposiciones, escuela a tres niveles y da cursos monográficos ... su espectacular fachada fue pintada por Arranz Bravo y Bartolozzi en un alarde de imitar a la fotografia, con los retratos de varios de los fotógrafos”. El MACBA recorda el centre en una exposició entre gener i maig del 2012  i anuncia que després de la mateixa un important fons documental del centre estarà disponible per poder ser consultat al Centre d'Estudis i Documentació del MACBA.

Si ens acostem al carrer Aurora, on tenia era la seu del centre, encara podem veure la decoració de la que parlava Carandell. És un dels edificis característics del barri, construït al segle XIX segurament per ser aprofitat com a fàbrica. El que fa diferent l’edifici, avui ocupat per habitatges, és la decoració de la seva façana que des de 1999 llueix gràcies a la restauració promoguda per l’Institut del Paisatge Urbà i finançada per l’empresa Chrysler. En el moment de fer la restauració la relació entre els dos autors era inexistent, el Rafael Bartolozzi no va participar i l’Eduard Arranz Bravo va rebre, dalt de la bastida, el suport del pintor Martí Cormand.  Malgrat l’estretor del carrer cal mirar lafaçana detingudament, allà trobarem 19 plafons on hi ha 78 fotògrafs de diverses nacionalitats i de diverses èpoques.

Al quart pis, trobem els pioners. Als dos plafons de l’esquera, al primer, l’heliografía, considerada la primera fotografía, feta el 1826 per Nicéphore Niépce (1765-1833) i al seu costat el retrat de Louis Jacques Daguerre (1887-1851)

A la dreta, un retrat de William Henry Fox Talbot (1800-1887) i al seu costat una fotografia experimental, l’estudi de la figura humana en moviment, d’Eadweard Muybrydge (1830-1904) 

Al tercer pis trobem un bon nombre de fotògrafs, a l’esquerra de la façana dos plafons: al primer amb Eugéne Atget (1857-1927), Jacob Riis (1849-1914), Mathew B. Brady (1823-1896), Lewis W. Hine (1874-1940), Roger Fenton (1819-1940)  i al seu costat Erich Salomon (1886-1944), Félix H. Man (1893-1985), August Sander (1876-1964), Alfred Eisenstaedt (1898-1995).

Als dos plafons de la dreta apareixen al primer Gaspard Felix Tournchon, conegut com a Nadar (1820-1910), Lewis Carrol (Charles Lutwitge Dogson 1832-1898), Julia Margaret Cameron (1815-1879) i al segon Paul Strand (1890-1976), Alfred Stieglitz (1864-1946), Edward Steichen (1879-1973)

Al segon pis els fotògrafs que apareixen als dos plafons de l’esquerra són:en el primer André Kertész (1894-1985), Jacques-Henri Lartigue (1894-1986), Bill Brandt (1904-1983), Brassi (Gyula Halász 1895-1984), Manuel Alvarez Bravo (1902) i al segon, Walter Evans (1903-1975), Dorotea Lange (1895-1965), Margaret Bourke-White (1904-1971), Ben Sahb (1898-1969)

Als dos plafons de la dreta, hi són, al primer, Edward Weston (1886-1958), Ansel Adams(1902-1984), Imagen Cunningham (1883-1976), Wynn Bullock (1902-1975) i al segon Minor White (1908-1976), Otto Steinert, Lászlo Moholy-Nagy (1895-1946), Alexander Rodchenko (1891-1956) i Man Ray (1890-1976)

Al primer pis es repeteix el mateix esquema que als altres. Als plafons de l’esquerra, al primer, W. Eugene Smith (1918-1978), Weegee (Arthur H. Fellig 1899-1968), David Seymur “Chim” 1911-1956), Robert Capa (André Friedmann, 1913-1954)

I al segon, Diana Arbus (1923-1971), Donald McCullin (1935), Robert Doisneau (1912-1994), Robert Frank (1924), Bruce Davidson (1933)

Als dos plafons que es troben a la dreta. Al primer apareixen Yousuf Karsh (1908), Philippe Halsman (1906-1979), Arnold Newman (1918-2006), Cecil Beaton (1904-1980), Richard Avedon (1923-2004), Irving Penn (1917). I al segon Franco Ontana (1933), Ernst Haas (1921-1986), Jerry N. Uelsman (1934), Duane Michals (1932), Bernard Plossu (1945)

A la planta baixa només hi ha tres plafons. A l’esquerra hi trobem a Agustí Centelles Ossó (1909-1985), Francesc Català Roca (1922-1998), Josep Armengol “Gol” (1946), Josep Cunties (1946), Jose Ortiz de Echagüe (1886-1980), Jordi Socias (1945), Joaquín Pla-Janini (1879-1970)

Al centre la Colita (1940), Leopoldo Pomés (1931), Oriol Maspons (1928), Xavier Miserachs (1937-1998)

I a l’esquerra el més densament ocupat on hi són Jean-Claude Lemagny (1931), Lanfranco Colombo, Nathan Lyons (1930), Cornell Capa (1918), Jean Dieuzaide (1921), Lee Witkin (1935-1984), John Szarkowski, André Laude (1936-1995), Gisèle Freund (1908-2000)