La de Ramon Berenguer III és una de les estàtues que més llueixen a la ciutat. Al mig de la Via Laietana, a la plaça que justament porta el seu nom, s’alça, muntat a cavall, el comte que va passar a la història com el gran. El monument té una curiositat pel que fa al seu aspecte actual.
Es tracta d’una obra antiga, feta per un jove i prometedor escultor de 24 anys. En Josep Llimona, estudiant a la Llotja, va trobar recolzament de l’Ajuntament per avançar en la seva carrera artística. Va rebre un ajut dels millors i més útils, anar a aprendre a Roma, al centre de l’art i la cultura. L’any 1880 feia les maletes i s’hi estaria cinc anys. Allà trobaria bons mestres i bons models i el seu art seria cada cop millor. Per demostrar el que anava aprenent va anar enviant a la ciutat algunes peces i entre elles un esbós d’una estàtua eqüestre de qui fou el vell comte que visqué entre els segles XI i XII. Establert definitivament a la ciutat, l’any 1888 se li encarrega transformar l’esbós en una estàtua de grans dimensions, el material triat per fer-lo, el guix, era fràgil però això no va ser obstacle per rebre un important guardó, la Medalla d’Or de l’Exposició Universal. Malgrat el guardó, la peça va anar primer al Palau de la Indústria i després al de Belles Arts, edificis construïts per l’Exposició i ara desapareguts.
La peça sortiria més tard de l’espai on s’hi trobava. L’any 1907, el projecte d’obertura de la via Laietana veia la llum. Quan els treballs arribaven a l’alçada de la capella de Santa Àgata, el descobriment d’un formidable conjunt monumental amb muralla i torres romanes que suportaven la capella gòtica, va fer pensar que allà havia d’haver una plaça o, millor dit, uns jardins. El 1918, aquell espai rebé el nom de plaça de l’Onze de Novembre, per commemorar la signatura de l’armistici que acabava amb la primera guerra mundial. A finals de l’any 1919 es considera que l’estàtua de Llimona lluiria plenament en aquell indret i es decideix fer una versió en bronze. Amb aquesta idea, el 1922 l’espai seria rebatejat com a plaça de Ramon Berenguer el Gran. Es veu que no va ser cosa fàcil la definitiva urbanització de la plaça i la instal·lació de l'estàtua, la convulsa situació política no ajuda i cal esperar a que arribi un llunyà mes de març de 1950 per poder veure la inauguració.
El que va passar amb l’estàtua és cosa divertida. La peça de guix de Llimona va perdre la cua i calia una reparació. Com el mestre Llimona havia mort el 1934 va caldre que el “solucionador” Frederic Marès es fes càrrec de la mateixa. Sens dubte que Marès va posar-se amb la passió pròpia que el caracteritzava i va acabar per fer una peça sens dubte excessiva pel que fa al les dimensions. La cua és més gran del que seria normal per un animal d’aquelles dimensions fins el punt que la imaginació popular la va anomenar l’escombra, per recordar la que diuen els escombriaires, o la xemeneia de l’estufa, que escalfava les llars barcelonines. El cavall del comte, potser amb la immensa cua que gasta, caminaria sobre les seves potes del darrera com una persona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada