El 22 de novembre de 1877 a la localitat suïssa de Winterthur neix un home molt important a la nostra ciutat. El seu nom, prou conegut, és Hans Max Gamper Haessing, per nosaltres Joan Gamper. Aquest “suís de Barcelona” exemplifica com ningú l’sportman de finals del XIX. Home de família rica, el seu pare era banquer, va practicar diversos esports des de molt petit, diuen que amb només 12 anys era un gran ciclista però va haver de deixar el pedal per la feina. Va ser un dels primers jugadors de futbol, a la seva Suïssa natal va jugar amb el Basilea, l’Excelsior i el Zurich, club que va fundar com després ho faria amb el Barça. També va practicar l’atletisme i abans de la seva arribada a Barcelona, a Llió, va ser membre de la Union Athletique on també es va afeccionar al rugby. Era bon nedador i va participar en les primeres copes Nadal que creuaven el port de Barcelona. També jugà al tennis i l’interessava el golf. Està clar que era tot un esportista.
L’any 1898 arriba a Barcelona, diuen que amb la intenció d’aprendre el castellà ja que volia emprendre un negoci de colonials amb la seu central a Fernando Poo, a l’actual Guinea Equatorial. Si aquest és el motiu, resulta curiós que triés la nostra ciutat per aprendre el castellà però sens dubte s’integra perfectament a la ciutat i sembla que apren abans el català, que parlava sense accent, que el castellà. Estableix la seva residència a una torre de Sant Gervasi i estableix contactes principalment amb altres estrangers però també amb gent del país. Amb els seus antecedents esportius va interessar-se per la pràctica esportiva i coneix un grup de joves, membres del gimnàs Tolosa, que juguen al “foot-ball” al velòdrom de la Bonanova. Quan en Gamper s’ofereix per unir-se al Foot-ball Club Català que havien fundat, el cap visible del grup, Jaume Vila, no l’accepta ja que no vol que en el seu equip hi hagin estrangers. Com a home d’empenta que és Gamper decideix posar un anunci a Los Deportes, diari esportiu del moment, per buscar gent afeccionada a jugar a la pilota i la resposta és molt bona. El 29 de novembre del 1899, a la seu del gimnàs Solé, naixia el Foot-ball Club Barcelona amb tres anglesos (Walter Wild, primer president del club, els germans John i Williams Parsons), dos suïssos (el propi Gamper i l’Otto Kinzle), un alemany (Otto Maier) i sis catalans (Lluís d’Ossó, Bartomeu Terrades, Josep Llobet, Pere Cabot, Carles Pujol i Enric Ducay) com a membres fundadors.
El dia 8 de desembre del 1899, a les 3 de la tarda, al velòdrom de la Bonanova, el nou “team” s’enfronta amb membres de la colònia anglesa, més experimentats, el Barça comença perdent 0 a 1 entrada, terme amb els que s'anomenava aleshores els "goals" dels anglesos. Curiosament aquell dia es van enfrontar dos equips de 10 jugadors. A la Vanguardia de l’època es destaca la importància d’aquest nou esport “favorito de las naciones robustas”.
Gamper davanter i capità de l’equip. Sembla que fou un gran jugador, es deia “de les coses en faig creus ... que fa Gamper amb els peus”. Juga, entre el 1899 i el 1903, un total de 51 partits i marca 120 gols. Aixeca la primera copa guanyada pel Barça, la Copa Macaya, el 1901.
Però no tot són bons moments els que viu amb el club dels seus amors. L’any1908, quan el club està a punt de desaparèixer i només té 38 socis, es converteix en president del club i convenç tothom per no deixar-lo morir. Amb la seva empenta l’equip remunta i viu bons moments. Serà president quatre vegades més i es convertirà en una persona molt estimada a la ciutat.
L’any 1921 pensa en un nou estadi a Les Corts amb una capacitat per 20.000 espectadors i fa un donatiu d’un milió de pessetes per fer possible que la seva construcció. El 25 de febrer del 1923 el club li ret un homenatge a l’estadi, aquest cop el Barça s’enfronta amb la selecció catalana amb una victòria de 2 a 1. Sens dubte, després dels seus inicis com a jugadors, aquests són els moments més feliços del fundador del Barça.
El 14 de juny de 1925, en plena dictadura de Primo de Rivera, es du a terme a l’estadi un patit d’homenatge a l’Orfeó Català, el Barça s’enfronta al Júpiter. Les coses es compliquen quan abans de l’encontre la banda de Música de la British Royal Marine que està ancorada al port interpreta els himnes espanyol i l’anglès. L’himne espanyol és xiulat mentre que l’anglès és ovacionat. Les autoritats reprimeixen aquest acte amb la clausura del camp durant sis mesos que, al final, es redueixen a tres. Gamper, que és aleshores president, és condemnat a l’exili. Quan més tard se li permet tornar a la ciutat veu com se li prohibeix qualsevol vinculació amb el club. Aquesta situació el fa infeliç i quan es produeix el crack del 29 queda quasi arruïnat. Amb uns temps tant complicats cau en una profunda depressió i el 30 de juliol de 1930, quan encara no ha complert el 53 anys, un tret acaba amb la seva. És el trist fi d’un home que estimà l’esport i la ciutat.
El Barça sempre ha estat en deute amb el seu fundador. Primer, el 1934 es va posar el seu nom a un carrer de Les Corts (amb un parèntesi entre 1939 i 1947 en que el nom de Crisantemos va substituir el de Juan Gamper). Després es va voler que l’actual estadi portés el seu nom, era el1955, però l'oposició del règim franquista va impedir que l’estadi portés el nom d’un estranger, protestant i suïcida. Onze anys després, el 1966, el president Llaudet crea el trofeu estiuenc del Barça que des d’aleshores porta el nom del fundador del club. I 40 anys després de celebrar-se la primera edició del torneig, el 2006, es bateja la ciutat esportiva del club a Sant Joan Despí amb el nom de Joan Gamper. Els culés estimem aquest simpàtic senyor que, arribat des de Suïssa, va fer possible que ara tinguem “més que un club”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada