Barcelona és la única ciutat que apareix com a escenari de les aventures del Qujote. El motiu no és casual. El llibre que publica Cervantes el 1605 té un gran èxit i al cap d’uns pocs anys ja apareix el que avui diríem un plagi. Aquest és l’anomenat “el falso Quijote”, “el Quijote apócrifo” o “el Quijote de Avellaneda” ja que va signat per un tal Alonso Fernández de Avellaneda. L’aparició d’aquest llibre molesta Cervantes que prepara la segona part de la seva obra. Molt sàviament l’escriptor vol deixar en mal lloc el fals i per aquest motiu improvisa unavisita a la nostra ciutat, Ho explica així:
<<Era fresca la mañana y daba muestras de serlo asimesmo el día en que don Quijote salió de la venta, informándose primero cuál era el más derecho camino para ir a Barcelona, sin tocar en Zaragoza: tal era el deseo que tenía de sacar mentiroso aquel nuevo historiador que tanto decían que le vituperaba >>
Com en el Quijote tot és extraordinari, la seva arribada ala nostra ciutat no és gens convencional, no pot arribar per on ho fa tothom ni tampoc amb una persona normal com a guia, els acompanya el bandoler Perot Rocaguinarda a qui Cervantes nomena Roque Guinard:
<<Por caminos desusados, por atajos y sendas encubiertas, partieron Roque, don Quijote y Sancho con otros seis escuderos a Barcelona. Llegaron a su playa lavíspera de San Juan en la noche, y abrazando Roque a don Quijote y Sancho (...) los dejó, con mil ofrecimientos que de la una a la otra parte se hicieron>>.
Així que per Sant Joan el Quijote es troba a la platja de Barcelona on, per primera vegada, veu una de les meravelles més grans que tenim a la ciutat: el mar.
<<Volvióse Roque; quedóse don Quijote esperando el día, así, a caballo, como estaba, y no tardó mucho cuando comenzó a descubrirse por los balcones del Oriente la faz de la blanca aurora, alegrando las yerbas y las flores (…) Dio lugar la aurora al sol que, un rostro mayor que el de una rodela, por el más bajo horizonte poco a poco se iba levantando.
Tendieron don Quijote y Sancho la vista por todas partes: vieron el mar, hasta entonces dellos no visto; parecióles espaciosísimo y largo, harto más que las lagunas de Ruidera, que en la Mancha habían visto >>.
A la nostra ciutat viu interessants aventures: surt a un balcó i es passeja a cavall davant la vista i el reconeixement de tothom, veu un misteriós cap parlant a casa del seu anfitrió i balla a un sarau fins caure rendit, visita una imprenta, puja a unes galeres que al port estan per defensar la ciutat de l'atac dels pirates. Això es pot seguir del capítol 60 al 66 de la segona part del Quijote.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada