He trobat l’antídot ideal contra la manca de ganes de fer coses. Cada dia que em llevo decaigut intento superar-ho amb un to de dolçor: una xocolata, un pastisset. Dies dolents hi ha més dels desitjats i afortunadament és fàcil venjar-te d’ells a molts llocs. Així ha nascut aquesta ruta dolça amb alguns dels meus llocs favorits. Són set els espais, temptacions per pecar dolçament, botigues plenes d’encant que aixequen la moral.
Per començar ens acostem on hi havia el primer mercat de la ciutat, l’antic Mercadal davant la porta romana, l’actual plaça de l’Àngel. Allà una de les botigues que ofereixen una bona mostra de productes dolços com ara caramels, carquinyolis, coques, torrons o panellets segons sigui la temporada. El seu nom convida a aturar-nos, La Colmena, tot un clàssic.
No hem de caminar gaire per la nostra segona temptació, pujant fins a la plaça Sant Jaume i més enllà del carrer del Call arribem a Banys Nous on hi ha un lloc ple d’encant com és La Granja, on podem prendre una xocolata o un capucino recolzats a la muralla romana. Tot un gust difícil de resistir-se. Enlloc es cau més a gust a la temptació.
No gaire lluny, al mateix carrer, que sembla voler arravatar al de Petritxol el títol de carrer més dolç de la ciutat, hi ha el Caelum una botiga que com el seu nom indica podíem anomenar de celestial, on podem gaudir de bons pastissos per acompanyar cafès o infusions i també omplir el rebost de casa ja que està especialitzat en dolços i productes elaborats per monjos i monges. Una temptació divina.Com a curiositat es diu que la sala del sòtan era el miqwé de les dones, el bany ritual femení de la comunitat jueva de Barcelona. El que si que està clar és que si entres t'hi quedes.
La següent parada dolça té com per especialitat la xocolata. Bombons i dolços a dojo que circulen de l’obrador de la botiga a la nostra boca. No es pot passar de llarg quan ets davant de la Xocolateria Fargas. Una curiositat l’antic propietari del negoci, el Carles Fargas, va ser un gran afeccionat a la fotografia, un llibre en mostra els treballs que aquest havia fet darrera la camera a principis del XIX.
Ara toca seguir gaudint al carrer més dolç de la ciutat, segons havia dit l'incanseble caminat i amant de la ciutat, el mestre Josep Maria Huertas Claveria. El petit carrer de Petritxol és, sens dubte, el que més dolçor presenta per metre quadrat. Quan de petit amb la família entràvem al carrer un ampli somriure se’m dibuixava a la cara. L’excitació es produïa quan em possaven davant una tassa amb un suïs, xocolata i nata. A la Granja la Pallaresa o a Dulcinea estan per satisfer els paladars més golafres.
Però encara ens esperen més dolçors. Ara a la Rambla i amb tot el mestre Escribà. La botiga és una joia modernista, abans venien pastes de sopa entre mosaics i vitralls i ara endolceixen la vida dels clients que volen deixar-se temptar.
I el darrer pas ens porta al petit carreró Xuclà, junt a la parròquia de Betlem. Allà ens espera el bressol del Cacaolat, durant quasi 40 anys la joia de la casa, fins que fou engolit per les multinacionals. L’establiment és un petit museu a la beguda enxocolatada i a la família que va començar la seva elaboració. S’ha de gaudir dels productes que ens ofereixen i meravellar-nos amb els murs plens de records. a la Granja Viader.
Itinerari: Pl. Àngel (PASSTISERIA LA COLMENA) > Baixada de la Llibreteria > Llibreteria > pl. Sant Jaume > Call > Banys Nous (LA GRANJA - CAELUM) > Palla > pl. Nova > Boters > Pl. Cucurulla (XOCOLATERIA FARGAS) > Pi > Petritxol (LA PALLARESA - DULCINEA) > Pl. Pi > Cardenal Casañas > Ptge. Amadeu Bagués > la Rambla (ANTIGA CASA FIGUERAS – PASTISSERIA ESCRIBÀ) > Carme > Xuclà (GRANJA VIADER)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada