DOLORS ALEU: LA PRIMERA DOCTORA

La Dolors Aleu i Riera té un petit espai ajardinat a la part baixa del Raval, just al davant de l’ambulatori de Peracamps. Ella fou la primera dona llicenciada en medicina a l’estat espanyol, la primera que exercí com a tal després de llicenciar-se i aconseguir el doctorat.

Havia nascut a Barcelona l’abril de 1857. Quan amb 17 anys, el 1874, acaba el batxillerat vol dedicar-se a la medicina, com el seu pare que sembla que abans també havia estat guàrdia municipal. Per poder-ho fer acut a la Facultat de Medicina que aleshores era al carrer del Carme, dins el recinte de l’antic Hospital de la Santa Creu, on actualment hi ha la Reial Acadèmia de Medicina. Allà coincideix amb altres dues dones pioneres: la Maria Helena Maseras que estudià entre 1872 i 1878, i la Martina Castells que ho fa entre 1877 i 1881.

La Dolors Aleu segueix amb dificultat els seus estudis. Malgrat que es va veure obligada a traslladar-se a València per atendre una tieta malalta i estudia algunes assignatures a la facultat d’aquesta ciutat, acaba els seus estudis l’any 1879, en el seu expedient hi ha fins a 17 “sobresalientes”.

Les tres dones que havien acabat els estudis no van poder llicenciar-se fins més tard. Serà el 1882 quan primer la Dolors Aleu i, més tard, la Martina Castells i la Maria Helena Maseras van poder fer l’examen de llicenciatura. Un cop amb el títol només quedava el doctorat que es feia a Madrid.

La tesis de la Dolors portava l’eloqüent títol “De la necesidad de encaminar por una nueva senda la educación higiénico-moral de la mujer” (consultable a http://www.tesisenxarxa.net/TDX-0527109-111025/)

De les tres dones metgesses la única que exercí va ser la Dolors. La Martina Castells va casar-se amb un metge i moria prematurament a causa d’una complicació amb el seu primer embaràs. L’Maria Helena Maseras es dedicaria a l’ensenyament a Maó. La Dolors va exercir durant 25 anysa la seva consulta al Passeig de Gràcia especialitzada en ginecologia i medicina infantil. Va ser la primera doctora admesa a la Societat d’Higiene de França. També va ser professora de l’Acadèmia per a la Il·lustració de la Dona que havia fundat l’Esmeralda Cervantes (suedòmin de la Clotilde Cerdà, filla de l'urbanista que creà l'Eixample) a la Rambla de Canaletas núm. 10. La seva especialitat era Higiene Domèstica. En aquest sentit publicaria "Consejos a una madre sobre el régimen, limpieza, vestidos, sueño, ejercicio y entretenimiento de los niños”. 

La Dolors va ser una dona valenta, com a totes les pioneres. Res millor per entendre la seva les dificultats en els seus anys d'aprenentatge i exercici de mèdicina que les paraules que la Isabel Segura recull a la seva magnífica Guia de Dones de Barcelona. Són les opinions aparegudes a El Siglo Medico l’any 1878, quan la Dolors seia a les aules de lafacultat. Mirat amb la perspectiva de quasi un segle i mig podem veure que les coses no han estat com alguns pensaven:  

“hace algún tiempo viene discutiéndose si la mujer servirá o no para ejercer la Medicina ... Poco podré decir sobre el asunto, pero desearía que las mujeres, muchachas o jamonas, que se dedican a tan noble y difícil profesión se hicieran cargo ... de si su pudor les consentiría continuar los estudios y luego llevar a cabo su cometido ... Mucho trabajo costaría a las alumnas de medicina familiarizarse con los cadáveres en las salas de disección, y luego ir a sus casas a cumplir sus labores ... con los rebordes de las uñas teñidos de sangre y algunos miasmas en las narices”.

“así pues, les aconsejo que no dejen la aguja de la mano y sus múltiples labores, que no les faltarán camisas que planchar y que remendar o hijos a los que prodigar sus cariñosos cuidados, y la que no se conforme con esto puede coger el estropajo e irse a fregar, porque la mujer nunca servirá para ejercer la medicina, y mucho menos la cirugía”.

Avui les coses han canviat i potser no hauria estat possible sense la voluntat de la dona i el recolzament d’alguns metges. En aquest sentit són prou significatives un parell de cartes. La primera destinada al director de la seva tesis, el dr.  Joan Giné i Partagàs, del 30 de setembre de 1882, mostra l’agraïment de la Dolors:

“"Mi ilustre Maestro:

Acabo de tomar el grado de Doctor y me apresuro a comunicárselo a usted, [...] he recibido algunas felicitaciones, las que transmito a usted, porque a usted muy principalmente debo los pocos conocimientos que tengo; [...I siendo el único que ha levantado su elocuente frase apoyando el sexo débil contra los ataques del fuerte.

¡Cuantas veces hubiera dejado mis estudios, aturdida por los rudos sonidos venidos de tantas partes, a no ser por su valioso apoyo, por su enérgica defensa y por lavoluntad de hierro que Vd posee y comunica a todos los que tenemos la suerte de contarnos en el número de sus alumnos!
...Sin sus continuos estímulos, quizás no hubiera podido dar cima a mi empresa

¿Me permitirá dedicarle esta Tesis? [...I Espera su resolución su discípula y a.s.”

La resposta del metge, del 16 d’octubre, és digna d’aplaudiment

"Mi distiguida amiga y comprofesora:

He leído este trabajo, y mi opinión es que debiera usted publicarlo y para dejar sentado que hay mujeres españolas dignas del birrete doctoral de la Medicina.

De la aptitud natural de la mujer para los estudios teóricos y prácticos que constituyen la carrera médica, yo soy buen testigo y usted excelente ejemplo.

Señora Doctora: reciba usted mi entusiasta enhorabuena.

En cuanto a la dedicatoria que me propone de su Tesis, la acepto y me considero por ello muy honrado"

Moria el 1913 als 56 anys a la residència familiar del barri de La Salut. La família explica que va morir de pena, sotmesa al seu marit com totes les dones del seu temps.