UNA CITA HISTÒRICA AL COR DE LA CATEDRAL


La ciutat de Barcelona va viure un esdeveniment de primer ordre el març de l’any 1519. La ciutat havia estat escollida pel rei Carles I per acollir la reunió del XIX capítol de l’Ordre del Toisó d’Or en la que hi eren presents els nobles més rellevants d’Europa.

El rei era present a la ciutat des del 14 de febrer per supervisar que tot estigués preparat per tant important reunió. La seva entrada protocol·lària a la ciutat va coincidir amb una trista notícia, el seu avi, l’emperador Maximilià I d’Habsburg, acabava de morir, cosa que el convertia en l’emperador Carles V d’Alemanya.

L’ordre del Toisó d’Or, ordre de cavalleria, havia estat fundada el 1429 a Bruges, pel duc de Borgonya i comte de Flandes, Felip III el Bo, la seva missió era lluitar per la pau i propagar la fe cristiana. La ciutat de Barcelona tindria el mateix honor que altres ciutats com ara Lille, Bruges, Dijon, Brussel·les, Gant, La Haia o Utrecht de veure tanta quantitat de nobles pels seus carrers. El lloc escollit per la reunió era el Cor de la Catedral de Barcelona. Els ciutadans quedarien bocabadats veient com arribaven els assistents a la reunió des del carrer Ample per Regomir, Ciutat, Bisbe i Santa Llúcia o per la Ribera per Santa Maria del Mar, Montcada, plaça de la Llana, Bòria, plaça de l’Àngel, Baixada de la Presó, plaça del Rei i carrer dels Comtes. L’excitació ciutadana devia ser tremenda, quina densitat de nobles pels carrers de la ciutat!!!

Les sessions és van realitzar des del 5 al 8 de març. El primer dia va ser dedicat a les cerimònies fúnebres del recentment finit emperador. El dia 6, festivitat de sant Andreu, patró de l’ordre, va ser el gran dia. El 7 de març va ser el dia de difunts, de record als membres desapareguts de l'ordre i el dia 8, el de clausura, es dedicà a la Verge. El Saló del Tinell va ser escollit, com no podia ser d'altra manera pels àpats de tant fins estómacs.

D’aquell llunyà mars de 1509 tenim un record al cor de la catedral de Barcelona on el pintor Juan de Borgonya va deixar-nos pintats els escuts dels participants. En total van ser 64 pannells: 51 dels membres, 1 del desaparegut emperador Maximilià, 6 amb frases laudatòries, 4 amb divises borgonyones i 2 amb les dates de celebració del capítol. Per no equivocar-se va comptar amb la supervisió del rei d’armes del capítol, Thomas Isaac, tot havia de ser correcte. Avui el color de tots els escuts complementa la bellesa del cadirat obrat un segle abans per Pere Sanglada i Macià Bonafè.