ELS MEMORIALISTES

Un dels molts records de la meva infantesa és passejar amb la meva tia pel Raval, anàvem d'una banda a l'altra del barri fent de tot. Recordo la meva curiositat i les explicacions de la tieta que m'il·lustrava sobre el que no entenia. Recordo, junt als jardins del Dr. Fleming, unes casetes molt senzilles on hi havia uns homes que esperaven junt a una taula amb una màquina d'escriure. Eren els darrers escrivents, persones que ajudaven als illetrats a escriure i llegir cartes i omplir els papers oficials a canvi d'una mòdica quantitat de diners. Un dia mirant la Guia secreta de Barcelona del mestre Carandell vaig veure aquella imatge de la infància.

Sembla que els "memorialistas" com se's anomenava, en principi, no tenien un lloc de treball fix,  se'ls trobava per tota la ciutat, fins que als voltants de 1880 van trobar acolliment a un lateral de la placeta que hi ha al davant del palau de la Virreina, just al davant de Casa Beethoven. Després van ser trslladats a la plaça de la Gardunya i finalment als Jardins del Dr. Fleming on jo els recordo. Avui ja no té sentit una feina com la que feien aquests homes, però vahaver una època en la qual eren imprescindibles. L'augment de la formació va fer que la seva feina fos innecessària.

Eren quatre les casetes on treballaven homes habillats amb els típics"manguitos" i que usaven la ploma i la tinta per escriure al paper unesratlles amb lletra molt acurada. Sembla que a mitjans dels anys 20 laintroducció de la màquina d'escriure va arraconar aquella magníficacaligrafia però segurament van mantenir aquella manera de tancar lescartes: "que dios guarde a usted muchos años".
Al principi, molts dels que s'hi dedicaven a l'ofici de memorialista eren militars llicenciats de les guerres carlines, segons explicava el cronista Sunyé. La clientela més nombrosa era la formada per dones de servei que escrivien a la familia o a un enamorat sobretrot els diumenges per la tarda, però hi havia de tot, gent demanant ajut per escriure o llegir una carta, per omplir papers oficials i, fins i tot, tenir una ajuda en les comptes. Se'ls veia amb mig cos fora de la caseta mirant a l'interior.
Una graciosa anècdota que expliquen d'aquest treballadors és que algun cop havien d'aclarir a algú que confonia la caseta amb un urinari i entrava urgentment dins baixant-se la bragueta.