Hi ha gent que deixa un record malgrat el pas del temps. Es pot dir que si els recordem no acaben de desaparèixer. Una de les persones de les quals tenim un bon record a la ciutat és Lluís Desplà, ardiaca major de la seu barcelonina i també president de la Generalitat entre 1506 i 1509. Estem davant d’un home important.
Per saber d’ell hem d’anar al costat de la catedral. L’edifici on vivia el nostre amic és encara al mateix lloc on es trobava entre el segle XV i XVI: just davant la capella de Santa Llúcia, recolzat a la muralla. La casa de l’ardiaca és un dels pocs edificis renaixentistes que es conserven a la ciutat. Destaca el seu portal, construït seguint el llenguatge renaixentista, amb dues pilastres i un frontó. Al frontó trobem l’escut familiar de l’ardiaca. La base del frontó i les columnes estan decorades amb “grutescos”, decoració que prové de la Domus Aurea de Neró a Roma, el palau de l'emperador incendiari, excavat a la Roma renaixentista i que semblava una gruta d’on prendrà el nom la decoració que és a base de cranis vacuns, garlandes de flors i gerros. El treball escultòric és tant fi que també ha estat anomenat estil plateresc, ja que sembla feina d’argenters més que per escultors.
La casa de l’ardiaca és avui a seu de l’Arxiu Històric de la Ciutat. Un equipament ple de documentació sobre la nostra ciutat que ens permeten conèixer els seus secrets. Allà hi ha una col·lecció molt útil de textos sobre la història de la ciutat. Quan vivia allà en Lluís Desplà també hi havia col·leccions, l’Agustí Duran i Sanpere, explicava que l’ardiaca fou un “fervorós enamorat de les antiguitats i de les obres d’art” i va reunir a la seva casa sarcòfags i làpides, escultures i baix relleus que anaven apareixent durant els treballs d’ampliació de les muralles de Barcelona.
Però que sabem d’aquest home? Doncs d’ell sabem que va néixer a Barcelona l’any 1444. Va ser a Roma entre 1470 i 1474 on devia quedar influït per l’ambient cultural. Va ser nomenat després ardiaca major de la catedral de Barcelona pel papa Pau II. Fou un personatge molt influent a la ciutat de Barcelona, especialment entre el clergat. Tant era la seva influència que va ser nomenat president de la Generalitat el 1506, exercint el càrrec durant tres anys. Fou uns dels enemics del Sant Ofici quan tot just s’introduïa a la corona. El seu nom sonà com a bisbe deBarcelona quan morí el bisbe Pere Garcia, però la seva candidatura no agradà al rei Ferran II, i va ser finalment escollit Enric de Cardona.
Sabem quin aspecte tenia el nostre amic Desplà gràcies a dues de les obres d’art que embelleixen el museu de la catedral: una és una obra mestre La Pietat de Bartolomé Bermejo on apareix agenollat, com a donant fent parella a Sant Jerònim.
L’altra és la làpida sepulcral de Girolamo Cristoforo. On el trobem ja gran, amb una postura relaxada i la seva història escrita en llatí. Descansa en pau despre´s d'una vida agitada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada