De la nòmina d’escultors amb obra pública als carrers de Barcelona, Frederic Marès és el que en té més. Va viure força anys i va rebre encàrrecs durant la dictadura de Primo de Rivera, durant la Segona República i també durant la dictadura franquista. Feina no li va faltar així que la llista és llarga.
Als anys 20 va fer tres fonts per completar l'ornamentació de l’Eixample, són la de La Sardana a la plaça Tetuan i dues amb dues aus, la del Gall, a la plaça anomenada per aquesta raó del Gall, a Aragó amb Casanova i Villarroel, i la de l’Ànec, a Enamorats amb València.
On millor podem veure el treball de l’escultor en aquesta època són els espais que seran reorganitzats en els moments de l'Exposició del 1929: per una banda, Montjuïc i, per l'altra, la plaça Catalunya.
A Montjuïc va realitzar dues al·legories situades davant del Palau Nacional, son L’aigua i La terra.
A la plaça Catalunya va fer la al·legoria de Barcelona, una de les quatre províncies que hi ha presents a la plaça, i també va realitzar una de les figures de bronze que ornamenten la plaça, Emporion. I va fer també una font ornamental a la plaça Nens cavalcant peixos, avui a la cruïlla de Gran Via amb la Rambla Catalunya.
La darrera obra d’aquest període és el monument dedicat a Soler i Rovirosa, la gran figura de l’escenografia barcelonina, quan es commemoraven els 25 anys de la seva mort, diverses entitats vinculades al món teatral van voler retre-li un homenatge i van encarregar al nostre escultor un monument situat als jardinets de la Gran Via entre passeig de Gràcia i Rambla Catalunya.
En temps de la Segona República li van encarregar un monument en honor al sindicalista Francesc Layret assassinat el 1920 pels pistolers del Sindicat Lliure. El monument va ser instal·lat a la plaça Goya, aleshores Sepúlveda, el 1936, havia estat aixecat mitjançant una subscripció popular i amb el triomf franquista va ser desmuntada ja que era “un reflejo de la carencia de sentido artístico de los rojo-separatistas… motivo de vergüenza para los buenos barceloneses”. La democràcia la va recuperar i avui llueix al mateix lloc.
Durant la dictadura franquista Marès va tenir feina restaurant bona part dels monuments que van ser destruïts durant la guerra, van ser monuments especialment odiats per les milícies a causa de la seva significació: el monument de Santa Eulàlia, el monument a Joan Güell, el del general Prim i el d’Antonio López. També va restaurar una obra seva de la primera època, el monument al canonge Rodó.
D’aquesta època també és una obra d’història curiosa: el monument de la plaça anomenada del Cinc d’Oros. Allà, des de molt antic es va voler aixecar un monument dedicat a Pi i Margall, president de la I República. Es va concretar durant els anys de la II República. Havia de ser un obelisc i una escultura femenina nua. El concurs per fer l'escultura va ser guanyat per l’escultor Viladomat, Marès va quedar segon. Poc després, quan les tropes franquistes van entrar a la ciutat, el monument va ser retirat i en el seu lloc va ser posada una de nova que era justament la de Frederic Marès amb una única variant: la figura anava vestida. Al costat del monument, on hi havia hagut la inscripció dedicada a Pi i Margall, es va posar la seguent: "A los heroicos soldados de España que la liberaron de la tiranía rojo-separatista. La ciudad agradecida".
Però amb aquestes obres s’acaba la participació de Marès tenim més obres. El 1952 va esculpir un homenatge al timbaler del Bruc del qual va fer tres versions.
Un conjunt de 31 animals van ser instal·lats a la Diagonal, als jardins Vicenc Vives, prop de Sabino Arana. Era una proposta d’urbanització promoguda pel Banc Central, el director de la qual era gran amant de la caça. Així l’encàrrec va estar relacionada ambaquesta activitat: un conjunt d’animals. Un grup actualment es troba al Parc Joan Maragall junt al Palauet Albéniz.
Les dues darreres obres són de recent presència a la ciutat una és al vestíbul de l’Ajuntament, és l’Esperit Mediterrani, i l’altre, Nu femení agafant-se el cabells, situat ala plaça que la ciutat li té dedicada junt als murs romans.
Són bona part de les obres de Frederic Marès però hi ha alguna més als carrers de la ciutat, que són més bells gràcies a aquests treballador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada