Un dels espectacles que agradaven als barcelonins de fa més de segle i mig eren els enlairaments de globus. De diverses parts d’Europa venien valents i intrèpids “capitans” que provocaven l’admiració popular. La gent acudia atreta per les “bombes”com anomenaven aquelles màquines que s’enlairaven i voltaven el cel de la ciutat.
Era un diumenge 7 d’octubre de 1849 quan l’aeronauta Mr. Arban havia de realitzar una de les seves ascensions en globus des de la plaça de braus de la Barceloneta. A l’hora indicada la plaça era plena de gom a gom. Com era habitual la seva esposa estava amb ell dins la cistella, preparada per l’actuació. Aquell dia el gas no era de gaire qualitat i costava inflar el globus. Tampoc sembla que les condicions meteorològiques fossin gaire bones.
Per garantir que el globus s’aixequés van deixar la cistella quasi buida, va treure tots els paquets que hi havia dins i també a la seva esposa. El públic s’impacientava i Mr. Arban volia més que mai sortir volant.
De sobte el globus s’enlairà i va desaparèixer de la vista de la gent. Diversos vaixells van sortir a la seva recerca, buscant per tot arreu, però ningú no va veure mai més ni el globus ni a Mr. Arban.
La seva esposa va quedar a Barcelona, sense recursos, dedicant-se a la venda ambulant. Oferia “pasta per les durícies”, cada any es veia més vella i arrugada. Amb els anys només demanava almoina i quasi no hi veia. La gent deia que la seva ceguesa era causa les llàgrimes vessades pel seu marit desaparegut.
Diuen que una de les autoritats de la ciutat va decidir que aquella pobre dona no podia seguir malvivint pels carrers de la ciutat i va ordenar que ingressés a un dels establiments benèfics de la ciutat on la vídua de Mr. Arban va acabar els seusdarrers dies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada